Misa en Ápunt

Es un acierto que À Punt haya decidido reanudar la emisión de la Misa dominical. Por supuesto que conviene escuchar y respetar todas las opiniones, pero soy de los que piensan que hay opiniones más fundamentadas en datos y argumentos objetivos, y hay opiniones que se guían por sectarismos-prejuicios-animadversiones. Es una decisión que ha adoptado el director general, Alfred Costa, que desde luego está mejorando el planteamiento y las decisiones de su antecesora, Empar Marco. Domingos, a las 10, desde la parroquia de la Asunción, en Torrent. Costa tiene mucha experiencia: primero en Canal 9; ahora, en À Punt. La Misa tiene más audiencia que la media en la cadena.

Notes d'etnologia valenciana: LA CHUFA (I)

El cultiu de la chufa, tant per a menjar-se-la com per a preparar orchata, es i ha segut una caracteristica propia de valencians, que ha contribuit a la nostra identificacio com a poble. Per aixo, ni les chufes ni l’orchata de chufes, podien quedar al marge de la voracitat manipuladora i destructora d’alguns catalans i acatalanats.

Els destrellats que pensen i escriuen alguns en relacio al tema que nos ocupa, poden vore’s junts en els escrits del català Pere Balañà. Es conegut el seu treball titulat “Sobre la xufla, un conreu actualment típic del Llevant (antic Sharq Al-Andalus)” (BSCC Tom. LXIV 1988), del qual nomes el titul, es antologic per l’acumulacio de falsetats a les que induix, rebolicant-se en ell distintes consignes catalaneres. La primera es que a Valencia ni nomenar-la, perque el cultiu de la chufa es “tipic del Llevant”. En segon lloc, s’identifica “Llevant” en “Sharq Al-Andalus” i com en una nota del text, nos diu que el “àmbit geogràfic ‘tipic’, almenys actualment” del cultiu de la chufa es el dels ensomiats i inexistents “Països Catalans”, es deduiria una nova definicio de “Sharq Al-Andalus”, que es correspondria en “Països Catalans”, ambit que seria distint del “oficial” pero igual de fals (vore “Valencia i el fals concepte de sarq al-Andalus”). Per a acabar, es vol fer creure que els valencians no cultivavem chufes temps arrere, per ser un cultiu “típic”, pero a soles “actualment”. La conclusio es, que es vol transmetre l’idea, de que els valencians ni existiem ni existim, i ni teniem ni tenim tradicions.

Descobrint la Lluna

I

Se, perque lligc (¡atencio als refractaris a la llectura!), que els meus llingüistes genuïnistes de capçalera (Leo Giménez i Josep Lacreu) son proclius als ‘descobriments’: els accents son innecesaris (Giménez), preferix un model idiomatic alluntat de l’elitisme noucentiste o del valencià llibresc (Giménez), l’ortografia es una convencio (Lacreu; la sociollingüistica li deu un monument), determinats elements idiomatics son simbolics (Lacreu... si llegira a Toni Mollà, ho sabria) ...

El Cotonet de Sudáfrica: ¿MIENTE LA ADMINISTRACIÓN?

El requisito indispensable para mentir es la voluntad de engañar, y esa voluntad sólo la puede conocer quien ha dicho la falsedad. No obstante, si existe buena voluntad, si no ha existido intencionalidad de engaño, una vez descubierto el error, del mismo modo que éste se hizo público, el desmentido también debe hacerse público.

El fracaso del Plan de Acción del gobierno es un hecho que hoy todo el mundo reconoce. Un Plan en el que, a excepción de las asociaciones de agricultores de Villarreal y Nules, increíblemente, todos aceptaban como bueno y todos defendían, pero que hoy, a la vista de los daños, todos critican airadamente el fallido Plan y nadie se acuerda de haberlo defendido. El razonamiento de estas asociaciones era muy simple: si el Plan no incluía nada nuevo a lo utilizado la campaña anterior, en la que hubo daños importantes, por qué regla de tres, ahora, tenía que funcionar.

VERSIO ORIGINAL, subtitulada

L’estupidea humana, la d’alguns humans, pareix que no te llimit. Ara es l’hora de À punt. ¿Per qué no me sorprenc? Perque se que si son capaços de llançar impunement la serie Merlí, en catala oriental, sense subtitular (perque es la mateixa llengua), tambe se que son capaços de subtitular a un jove music de Bechi... perque no parla normalisat (no perque creguen que son dos llengües).

Alguna ment brillant, de les moltes que n’hi ha en la nova-antiga televisio ¿valenciana? s’haura preguntat: ¿per qué no posar en practica l’acort de normativisacio unitaria que firmaren no fa molt l’Institut d’Estudis Catalans, l’Universitat de les Illes Balears –que no pinta fava– i l’inclita Acadèmia Valenciana de la Llengua –que encara pinta menys–? I avant. El fruit va madurant.

Civismo veraniego

El verano parece terreno abonado para el descuido y la dejadez: el calor es la excusa o el motivo para justificar una retahíla de actuaciones que son nocivas para las relaciones sociales, o la educación  a la hora de vestir, viajar, comer, bañarse en el mar o en una piscina. Pienso que el verano, y de modo especial el mes de agosto, es la época en que, probablemente, más se descuida el civismo, invocando el socorrido calor o que se está disfrutando de vacaciones. El civismo supone pensar en los demás y no ampararse en la zafiedad, el egoísmo o la pereza. Me viene a la cabeza el refrán de “en la mesa y en el juego se conoce al caballero”, que me permito ampliar a las vacaciones, y de modo especial al descanso veraniego. Al escribir estas líneas, recuerdo cómo se comportan familiares, amigos, colegas, y he de reconocer que se aprende mucho de los demás…, también cuando nos llama la atención la zafiedad, el abandono.

Notes d'etnologia valenciana: LA CERAMICA (i III)

Un atre camp per a comprovar la continuïtat entre tots els aspectes relacionats en la ceramica, es precissament la llengua propia de la ceramica. En primer lloc parlarém del nom de l’activitat. Les “cultissimes” paraules catalanes “terrisseria” i “terrisser”, equivalents a les castellanes “alfareria” i “alfarero”, son invents indocumentats fins a 1839. Hem vist document de Cocentaina de 1276 en que es parla del canterer d’esta vila”. De 1329 es document en que es parla de cantererius seu magister operis terre albe”, es dir “canterer o mestre d’obra de terra blanca”. Comprovem com “Cantereria” i “canterer” son els noms generics correctes en llengua valenciana, no fent-nos falta invents del XIX. Els catalans tenen el problema de que no diuen “canter” sino “càntir”, sent el “càntir” o “selló” català lo que en valencià es una “botija” o “botijó”, paraula present en un text en arap de 1595 (boticha).

Suscribirse a RSS del Club de opinión Jaime I y de estudios históricos