EL'himne nacional ha de ser al meu entendre el mateix de Josep Serrano i Simeón i Maximilià Thous Orts i al qual a soles se li ha de canviar el primer vers, i despuix unes chicotetes modificacions per a adaptar-lo a l’actual sentiment nacionaliste dels valencians en uns casos (a on diu regió pel terme nació) i per a corregir alguns chicotets defectes llingüístics en uns atres casos. Recordeu que la -d- de les terminacions -ada / -ades s’escriuen, pero no es pronuncien (per això van entre paréntesis), llevat d’alguns casos en que ho exigix la mètrica. La transcripció sancera de l’himne "actualisat" seria la següent:

 

L'HIMNE NACIONAL.

Tots baix dels plecs de la nostra Senyera,

junts i a una veu germans vingau,

¡Ya en el taller i en el camp remoregen

càntics d'amor, himnes de pau!

Tots baix els plecs de la nostra Senyera,

junts i a una veu germans vingau,

¡Ya en el taller i en el camp remoregen

càntics d'amor, himnes de pau!

¡Pas a la Nació que alvança en marcha triumfal!

Per a tu la vega envia la riquea que atesora

i es la veu de l'aigua càntic d'alegria

acordat al ritme de guitarra mora...

Paladins de l'Art ofrenen ses victòries jagantines;

i als teus peus sultana tos jardins estenen

un tapís de murta i de roses fines.

Brinden fruites dora(d)es els paraïsos de les riberes;

pengen les arraca(d)es baix les arcà(d)es de les palmeres,

palmeres... Sona la veu amada i en potentíssim vibrant resò,

notes de nostra albada canten les glòries de la Nació.

Valencians: ¡en peu alcem-nos!

Que nostra veu la llum salude d'un sol novell.

Tots baix els plecs de la nostra Senyera,

junts i a una veu, germans vingau.

¡Ya en el taller i en el camp remoregen

càntics d'amor, himnes de pau!

¡Flamege en l'aire nostra Senyera!

¡Glòria a la Pàtria!

¡Vixca Valéncia!

¡Vixca,

Vixca,

Vixca!

 

Els atres himnes als que fea referència l'apartat, són El vent de Ponent i La cançó de Lluita (1922-1924). Per lo que respecta al primer, alguns valencianistes creuen que deuria ser l'himne dels valencians; el segon és un himne reivindicatiu que algunes associacions jovenils el tenen com a propi (J.N.U.V. i JJ.RR.). S’inclouen per a que vosatres jóvens tingau tots els referents en este tema dels himnes i pogau cantar lo més reivindicativament possible com a bons nacionalistes.

Respecte al primer es tracta d’un poema que resultà guanyador del primer premi del "Concurs d’Himnes" oferit per "Pàtria Nova". Es presentà baix el lema: "Sant Jordi, mata l’aranya", i va ser contínuament publicat per les distintes revistes i semanaris valencianistes. És un himne reivindicatiu de llibertat front a l’opressió centralista. La lletra és de Lluïs Cebrián Ibor (1915) i la música és d’autor desconegut (1917).

La Cançó de Lluita (1922-1924) la lletra del qual és de M. Thous Llorens, és un himne reivindicatiu i alternatiu a l’Himne Regional de son pare, considerant-se per amples sectors del valencianisme com l’himne nacional. La música és de Miguel Asensi.

 

VENT DE PONENT.

¡Vent de Ponent!...

¡Vent de Ponent!...

Llauradors, nostra terra perilla.

Agermanats, l'amor sant defengam.

Vil estrany maganchós nos humilla...

¡Valencians, per la Pàtria breguem!

¡Defengam la nostra casa,

geni i llengua, sanc i raça!

¡Per honor i dignitat!

¡Per la santa dignitat!

Vent de Ponent marcix la collita.

Vent de Ponent lo cor debilita

i el nafra i el crema, gelat o ruent...

¡Vent de Ponent!...

¡Vent de Ponent!...

¡Poble meu, poble meu, qui t'ha vist,

fort, gojos... i ara dèbil i trist!...

Dones flors i te tornen espines.

Treballant, treballant, t'arruïnes.

Fores l'alba llevantina;

teua fon la mar llatina;

escampà ta glòria el vent...

¡I ara esclau d'un fort Ponent!...

Vent de Ponent marcix la collita.

Vent de Ponent lo cor debilita

i el nafra i el crema, gelat o ruent...

¡Vent de Ponent!...

¡Vent de Ponent!...

Rompa fort nostre clam, colliters.

Del cultiu detingam els quefers:

El Ponent malaït tot ho arrasa,

els verts camps i la sanc nos abrasa.

¡Alcem murs, alcem racers

protectors de nostra casa...

i refresque nostra llar

l'alenada de la mar!...

Vent de Ponent marcix la collita.

Vent de Ponent lo cor debilita

i el nafra i el crema, gelat o ruent...

¡Vent de Ponent!...

¡Vent de Ponent!...

 

LA CANÇÓ DE LLUITA.

Valencians, prou de temps s'alluntarem

oblidant-nos de que érem germans.

Ajuntem-nos, que ya ha arribat l'hora

de ser lliures i de ser valencians.

Ya sobre els camps d'Iberia

per tot arreu esclaten

les flors que son el símbol

de pàtria i llibertat,

i mentres atres cullen

els fruits de la victòria,

el poble de Valéncia

no deu d'estar parat.

Valencians, defengam nostra terra

contra lladres, bochins i tirans;

ajuntem-nos, que ya ha arribat l'hora

de ser dignes de ser valencians.

Agraïm l'amor pur de Valéncia

que nos vol vore units i germans,

i els fills nostres diran recordant-nos,

que som dignes de ser valencians.

Junt a la mar blavosa

i al cim de la montanya,

la voluntat del poble

nos ha posat un niu;

de front, a l'aire lliure

el nostre pit s'eixampla

i al bes del sol que abrasa

el nostre cor hui reviu.

Valencians, defengam nostra terra

contra lladres, bochins i tirans

ajuntem-nos, que ya ha arribat l'hora

de ser dignes de ser valencians.

 

Continuarà…