Notes d'etnologia valenciana. GELATS I REFRESCS (I)

Els gelats i refrescs o begudes gelades, han segut i son caracteristics de l’etnologia valenciana. Per aixo, Rafael Espantaleón y Manuel de Juana, en “Bar y cafetería: Manual profesional” escriuen que “En España fueron los valencianos los que introdujeron el consumo de helado en todo el país, junto a sus tradicionales preparaciones de horchata, agua de cebada y limón granizado”. Considere interessant, vore a traves de cites o fites historiques, el protagonisme dels valencians en el tema de que tractem. Anirem des d’epoques recents a epoques anteriors.

2

I es interessant saber que la primera fabrica de gel artificial d’Espanya, es montà en el nº 113 del carrer de la Mar de la ciutat de Valencia. Antonio Aucejo, en “La física y la química aplicadas en la Universitat de Valencia” nos conta que fon Francisco de Paula Rojas qui “en 1863 diseña y monta la primera fábrica de hielo de Valencia que, por cierto, fue también la primera de España”.

3

Pero les fabriques de gel substituiren i foren la principal causa de mort d’una activitat anterior consistent en arreplegar, conservar i distribuir gel i neu naturals. En relacio ad esta activitat, Horacio Capel Saez, en “Una actividad desaparecida de las montañas mediterráneas: el comercio de la nieve” afirma que “En la región valenciana la nieve gozó de una extraordinaria popularidad. Posiblemente sólo en las regiones del sur de Italia -en estrecha relación, por otra parte, con Valencia- se conoció una popularidad tan grande…Fue en la ciudad de Valencia donde posiblemente se alcanzó el más elevado consumo por habitante de toda España”.

4

Orellana, en “Valencia antigua y moderna” (1780 o 1781), havia escrit que “somos particularmente los valencianos muy apasionados al frío, como que se consumen regularmente al año 16 mil cargas de nieve”. L’extensio i popularisacio de les begudes gelades en Valencia, sorprenia als forasters. Jean François Peyron en “Nouveau voyage en Espagne fait en 1777 & 1778”, parlava de l’excelent us que es fea en Valencia del gel, estranyant-se de que l’ultim dels treballadors valencians, prenguera tots els dies el seu got d’aigua gelada: “On fait à Valence un très-grand usage de la glace, le dernier des laboureurs boit presque tous les jours de l’année son verre d’eau glacée. I no era d’estranyar perque Pere Jacint Morlà, (ca. 1605 – ca. 1656), fea sigle i mig ya havia escrit en “Dècimes a la festa que feren los 41 cavallers de Montesa en lo temple a la Purissima Concepció”, que “…en este temps que corre, tot és…aigua de neu y confits, comedies, bous y porrats”.

5

L’activitat relacionada en el fret natural, aplegà a una importancia tal, que fon objecte d’imposicio d’imposts. L’any 1620, s’estipulà en relacio al gel que “si aixi com fins ara se ha usat e acostumat portar neu per a refredar, se volgues introduir portar gel pera el dit efecte, se haja de pagar lo mateix o consemblant dret que per cada carrega de neu”. Les Corts de 1604 havien acordat “que cada carrega de neu que entrara en la present Ciutat y demes ciutats, viles y llochs del present Regne, y arrabals de aquelles y de aquells se hajen de pagar vint sous”. Est impost fon conegut com a “gabellot de la neu”.

6

Si continuem arrere, a l’any 1597, resulta que “Hieronymo Cortes, natural de la Ciudad de Valencia”, nos posa en coneiximent en el seu “Libro de phisonomia natural y varios secretos de naturaleza”, que en la Valencia del XVI, no a soles es geleven les begudes sino que es coneixia ¡com congelar-les! Nos ho descobrix en la part del llibre sobre el “Secreto de vna redoma que estando llena de agua y puesta boca abaxo no se derrame”. En acabant d’explicar com fer-ho en neu i sal, nos conta que el “Duque de Gandia, Don Francisco de Borja que este en el cielo, pues embio vna redoma llena de agua elada por el verano al señor Patriarcha don Iuan de Ribera Arçobispo de Valencia: el qual en recompensa de tan curioso secreto, le embio otra redoma llena de vino elado, que fue mayor marauilla”. Este fet tingue que succeir entre l’any 1569, en que Joan de Ribera fon nomenat arquebisbe de Valencia, i l’any 1595, en que muigue Francesc de Borja, VI duc de Gandia.

7

Dificilment sera casualitat, que la primera monografía europea sobre l’us de la neu titulada “Tractado de la nieue y del vso della”, fora escrita en 1569 pel mege valencià, Francisco Franco, naixcut en Xativa cap a l’any 1515 i provablement descendent de judeus conversos (“Los conversos y la inquisición sevillana” de Juan Gil). L’obra la publicà quan residia en Sevilla i en ella, el valencià s’estranya de que en eixa ciutat no es conega l’us de la neu: “Es cosa estraña ver en Sevilla como se tracta entre todas personas de la nieve como cosa tan nueva para esta ciudad porque los naturales no solo no han gozado del beneficio de la nieve…”. En relacio als beneficis que es podien obtindre de l’us de la neu, Franco es referix tant a l’us curatiu del fret, com al plaer que podia donar en moments de calor: “No ay que dubdar sino que la beuida fria agrada mucho…No ay cosa que se yguale al consuelo que da un vaso de agua fria al que tiene sed. E quando no es fria no la beuemos…”. Sense dubte, en Xativa, ciutat natal del nostre valencià, l’us de la neu en estiu, havia de ser popular.

La data de 1546 o 1549 es tambe important per a entendre la relacio dels valencians en l’historia de l’us del fret natural. Diverses fonts nos parlen d’un “invent” del valencià Lluis de Castellvi. Ho vorem en cites dels s. XVIII i del XVII.

8

En el s. XVIII, Sir John Talbot Dillon, en “Travels through Spain…” (1781) nos diu que “The method of cooling water, and preserving in the celers or caves, was first introduced into Spain at Valencia, by Don Lewis Castelvi...”, es dir que el metodo de gelar aigua i mantindre la neu en caves fon introduit pel valencià Lluis de Castellvi des de Valencia a tota Espanya. El valencià Pasqual Esclapers, en “Resumen historial de la fundacion i antiguedad de la ciudad de Valencia…” (1738), escriu per a l’any 1549 que “Inventa Don Luis Castelví el modo de guardar la nieve, i resfriar el agua”. El franciscà de Madrit, Álvarez de la Fuente publicà l’any 1729 el llibre “Succession pontificia: epitome historial de las vidas, hechos”, a on referint-se a l’any 1549 escriu que “Y también en este año, Don Luis de Castelvi, Valenciano, inventó el enfriar bebidas con la Nieve, discurriendo el artificio de los Pozos, para conservarla desde el Invierno hasta el Verano”.

9

Si parlem de cites del s.XVII, Rodrigo Méndez Silva, (ca.1600-1670), en “Población General de España”, escriu que “En el mismo año 1546 se viò en España el primer coche y D. Luis de Castelvi, Valenciano, inventò enfriar las bebidas con nieves y los poços para conservarla”. El valencià Gaspar Escolano, l’any 1610-1611, nos conta en el llib.8 cap. 28 de la seua “Historia de Valencia, que fon el valencià Lluis de Castellvi, qui l’any 1549, ideà la forma sistemàtica de guardar la neu per a traure-li partit. Nos diu: “A este caballero le debe España el uso de guardar la nieve en casas en las sierras donde cae, y el modo de enfriar el agua con ella. Porque no conociendo generalmente otro medio para eso que el del salitre, fue el primero que puso en plática en la ciudad de Valencia el manejo de la nieve: que ha sido (demás de único regalo) singular ahorro de modorrias, tabardillos, calenturas pestilentes…de donde nos quedó a los Valencianos llamarle a este caballero D. Luis de la Nieve”.

Pero es segur que el “invent” de Lluis de Castellvi consistí en perfeccionar i donar a coneixer en uns atres llocs una técnica preexistent. Si be es cert, que l’immensa majoria de les construccions relacionades en pous de neu que nos han aplegat son posteriors a mitant del XVI, algunes de les actuacions d’eixe moment podrien haver consistit en fer “casas en las sierras” o “cases” sobre pous preexistents. La denominacio de “casa de neu”, la trobem en el “Llibre de memories d’en Miquel Aznar”, demostrant-se lo pronte que entraren estes construccions en el trafic comercial. Llegim: “Item, en lo any 1582 comprí huna casa de neu en terme de Cosentayna…Item en lo any 1583 a 25 de abril comprí tres cases de neu plenes…en lo terme de Agres…”. Sent que les denominacions populars que ha sobrevixcut son “clot de neu”, “pou de neu”, “cava de neu”, “nevera”, o “nevero”, es dificil dubtar de que es tracta de denominacions anteriors a “casas en las sierras”, o “cases de neu”.

10

Que previament a “l’invent” de Lluis de Castellvi ya era conegut tant el sistema de conservar la neu com el de gelar begudes, es un fet facilment demostrable. Pero fruir del fret de gelats i begudes era considerada una costum no adecuada, extremada i viciosa. Pedro Mexía, (1497-1551), l’any 1547, en “Diálogos o coloquios”, referint-se a temps passats diu que “no había los extremos de agora, ni las invenciones de los salitres, ni nieves, ni los pozos ni sótanos buscados en los infiernos…”. L’eclesiastic Antonio de Guevara, (1480-1545) en el “Libro primero de las epistolas familiares” (1539), el considera un vici quan diu que els romans foren vençuts “con vicios u deleytes dellos” citant entre eixos vicis enfriar con nieue el beber. Podria ser que haguera vist eixe “vici” entre els valencians, sent que havia estat en Valencia d’inquisidor l’any 1525. En 1530, Luis Lobera de Ávila (1480?-1551), en “Vanquete de nobles caballeros” (1530) no considera adequat gelar la beguda, lo que comprovem perque escriu que la beguda que es servix en taula “…ha de ser fría e no enfriada a la nieve, ni agua de nieve…”. Per lo vist, no seria estrany que els valencians jugarem en eixa epoca un important paper en el canvi de mentalitat en quant a que el beure fresc passara a ser considerat d’un vici a un plaer. Hem de tindre en conte que en el XVIII, els meges de l’epoca encara estaven pegant-li voltes a si beure fresc era bo o roin per a la salut. Per aixo Félix Fermín Eguía y Arrieta, en “Escrito phisico politico: las utilidades y daños que trae la agua fria…” (1752), escriu que diuen que “Fulana y fulano ha practicado y bebido Orchata helada, Agua de limón y todas las demas bebidas y no les ha hecho novedad…”

11

Tornant a l’ambit valencià, en el s XV, Jaume Roig en “Lo Spill”, nos parla de que “Ffeya fer fresch / molt çitronat”, poguent-se referir a l’us medicinal del fret quan diu que “moltes madrines / mil medeçines / meneschalies / he burleries / unten he faxen / sovint desfaxen / refreden, guasten”. Sanchis Sivera en “Vida íntima de los valencianos en la época foral” sospita que “…el uso de los helados fue en Valencia muy general y de variadas clases, según la materia que servía para su confección”.

12

Hem comprovat que els valencians hem destacat historicament en relacio a l’us del fret. En el proxim articul estudiarem si es tracta d’una caracteristica etnologica importada pels “conquistadors” de Jaume I o be era part de la cultura dels descendents dels iberorromans valencians en que es trobà Jaume I.

 

Image 1: HS Rare Books
Image 7: Biblioteca virtual Miguel de Cervantes
Image 9: Sphera Mundi
  • Agusti Galbis Cordova es Arquitecte.