EDITORIAL

¿Nos van a negar sis vegades?

La En este ya ne son tres els editorials que dediquem a parlar del Dret Civil Valencià en manco d’un any. Si algu pensa que ya ne son molts, nosatres respondrem: “¡Els que facen falta!”.

Fem un breu resum per a despistats.

En la Constitucio Espanyola de 1978, en la disposicio adicional segona, se permetia recuperar el dret civil ad aquelles comunitats autonomiques que el tingueren vigent en eixos moments. Esta redaccio deixava fora (¡quína casualitat!) a Valencia, ya que el Decret de Nova Planta de Felip V, de 1707, havia suprimit les lleis forals dels regnes “rebels” en la Guerra de Successio i, encara que uns atres regnes anaren recuperant per lo manco els seus drets civils, als valencians, a pesar de demanar-los reiteradament, nos els negaren sempre.

En 2006 se reforma el Estatut d’Autonomia valencià i s’incorpora el Dret Civil. Fins a tres lleis s’aprovaren basant-se en esta norma: de regim economic matrimonial, d’unions de fet i una atra sobre relacions familiars. Pero el govern de Zapatero presentà recurs d’inconstitu-cionalitat (no tindria una atra faena, l’home) i Rajoy el mantingue (un atre desqueferat). El Tribunal Constitucional, basant-se en el Decret de Felip V, fallà a favor del recurs en 2016.

En 2020 les Corts valencianes presentaren al Congres una Proposicio de Llei de reforma d’eixa disposicio adicional segona. Tres anys mes tart seguim esperant (sera que els senyors diputats –estos si– tenen molta faena).

Mentrimentres, la proposta d’una atra modificacio constitucional obrí la porta a la recuperacio del Dret Civil sense mes demores. Se vol canviar l’articul 49 per a substituir la desafortunada expressio “disminuits” per “persones en discapacitat”. Juntant les dos peticions (recurs que permet el reglament), se podria resoldre el problema a satisfaccio de tots. ¿O no?

Puix no. Alguns no estan satisfets si no sumen agravi darrere d’agravi als valencians.

En giner passat se posaren d’acort el PSOE i el PP en Madrit per a rebujar qualsevol canvi constitucional que no siga el de l’articul 49.

La Associacio de Juristes Valencians (AJV), que ha estat damunt del tema des del principi, espentant a uns politics valencians dels qui reben les millors paraules pero la minima implicacio, convocà una concentracio (es la tercera en Valencia ciutat en manco d’un any –¡com editorials nostres, mira!– i alguna mes en Madrit) el passat 26 de febrer en la plaça de la Mare de Deu de Valencia ciutat.

Abans havien convocat una reunio, el 15 de febrer, en representants d’associacions –entre els quals se trobaven membres del Rogle Constanti Llombart– per a demanar-los ajuda en la difusio de la convocatoria.

Alli mateix un assistent expressà l’idea de que les associacions apleguen a on apleguen, pero qui te poder de convocatoria, si s’ho propon, son els carrecs publics. Prou que, de cada u dels 541 ajuntaments que han firmat a favor del Dret Civil, se presentaren un parell de representants, per a omplir la plaça.

En tot cas, el recolzament per part de les associacions fon maxim, aixina com el reconeiximent a la labor que la AJV ve realisant tots estos anys.

En la reunio, i en la concentracio del dia 26, els juristes foren molt clars: negar-nos la peticio sería un atac gratuït i delliberat donat que l’excusa que posen no te trellat. Resulta que s’han plantejat unes atres esmenes per a unir a la modificacio de l’articul 49, presentades per VOX, Ciudadanos, PNV i JUNTS, i venen a dir PSOE i PP que, per a no fer seleccio, no n’accepten cap, tampoc la del nostre Dret Civil.

¿Per qué es una excusa sense base? Per dos raons. La primera perque estes ultimes son partidistes i polemiques, mentres que la recuperacio del nostre Dret Civil conta en la practica unanimitat de la societat valenciana; la segona es que mentres que les atres volen modificar el model d’Estat, la nostra nomes vol que els valencians gogem d’uns drets dels que ya fruïxen millons d’espanyols, els que viuen en comunitats autonomes en drets civils propis.

Significativament insistia José Ramón Chirivella en que nos han de negar sis vegades, perque l’esmena ha de passar per tres tramits en el Congrés i tres mes en el Senat, i en cada u d’ells, tant PSOE com PP hauran de negar lo que previament havien afirmat rotundament recolzar.

Chirivella, en la reunio del dia 15, donà sense voler la clau de perqué nos van a negar les voltes que faça falta. Digue que la recuperacio del Dret Civil era important per a recuperar la nostra autoestima com a poble. I eixa es precisament la rao per la que nos el van a negar.

El titul de l’editorial podria perfectament haver segut afirmatiu, no interrogatiu. No volem que nos acusen de derrotistes, pero els antecedents deixen poc de marge al dubte.

Ixcà nos equivoquem.

Lea la revista completa en este enlace.