LES ESTAFES: oli, petroleu i llengua
Les persones som molt credules (inclus els conspiranoics que veuen conjuncions de poder i maldat per totes les bandes) i acceptem sense massa discrepancies l’agenda (els temes) i l’orientacio que nos sugerixen els mijos de comunicacio. Comente tres eixemples per a reflexionar: l’opinio publicada ni es l’opinio publica ni es la veritat.
El primer es l’oli. Est estiu (2023), encara que portaven prou de temps preparant el –metaforic– jaç, no hi ha hagut mig de comunicacio ni profeta economic que no haja comentat lo car que era est aliment. No estranyava vore programes i reportages a on este ‘or lliquit’, exacte, costava 10 i 11 euros el litro (oli verge extra). I te treyen comerços en estos preus i li preguntaven a la gent i tots, tots, no sabien qué fer-se en lo car que estava.