FALCETAT DOCUMENTAL en les "Normes de Castelló"

32 BASES ORTOGRAFIQUES PROVISIONALS, I NO 34 “NORMES”

1
Clic para ver el documento

Sempre he tingut curiositat per les BASES PER A LA UNIFICACIO ORTOGRAFICA VALENCIANA, (titul que conste en els fulls originals) no se si al ser castellonenc, pel titul que posteriorment li van donar “NORMES DE CASTELLO”.

Buscant sempre aproximar-me a la objectivitat, en lo possible, he llegit autors tan dispars com don Jose Maria Guinot i F.Perez Moragon, entre atres, per lo tant, tinc formà una opinio prou clara al respecte.

Yo crec que una part dels firmants, de bona fe, van creure que tots respectarien el prolec de les bases firmades, que entre atres consideracions dien ser: imperfectes i provisionals, pero un punt de partida per a mijan amples acorts anar perfeccionant-les. Pero l'atra part lo que buscava, era unes firmes per a intentar justificar els canvis que fraudulentament i sense acort ni consulta alguna pensaven fer despres, incomplint lo firmat per tots.

Pero tenint-lo tot prou clar, n`hi han dos detalls que no mai vaig poder entendre: un, ¿com un document tan “important”, des de`l mateix dia de la firma va estar desaparegut durant quasi setanta anys? i l'atre es ¿com el pare Fullana, l’unic filolec i per tant la maxima autoritat d`entre els firmants, als pocs mesos de la firma, renegue de lo firmat i publique una nova edicio de la seua ortografia, donant per trencat l’acort?.

La associacio Cardona Vives va organisar una conferencia en la que el conferenciant, Joan Sancho, va donar un dat que yo desconeixia i que me va aclarir els dos dubtes; el dat era : els documents originals recentment apareguts, coincidint en l’any de la firma, el 32, conste de 32 bases, pero tres mesos despres, quan per a la festa del llibre, l’ajuntament de Valencia va publicar les bases, ya ne son 34; les dos bases afegides sense cap consens ni permis dels firmants son la 32 i 33, les que prohibixen la grafia Y i el digraf CH, canviant-li tambe el titul; ya no parlen de bases, les ascendixen a l`estatus de normes, “Normes de Ortografia Valenciana”.

Conclusio: L’afegitó absolutament illegitim va motivar que els defraudadors amagaren la prova del delit (els originals firmats) i com la majoria dels firmants ho feen per concordia, i sense cap coneiximent en materia llingüistica, tot passaria desapercebut, tal com va passar.

El pare Lluis Fullana, filolec en gran experiencia en temes llingüístics, si que sabia lo que havia firmat i al donar-se conte del frau, indignat, va tornar a publicar la seua ortografia, trencant l`acort; pero les circumstancies li van impedir denunciar-lo publicament com haguera volgut; per eixe motiu don Jose Maria Guinot, Moragon i tots els demes investigadors sempre parlen de 34 bases i no de 32 per no haver tingut mai acces als documents originals, i tindre que treballar sobre els ya falsejats.

El 14 d’abril de 1931 escomence la segona republica, i Esquerra Republicana obtè la majoria en les eleccions catalanes; estes circumstancies propicien, molt de poder politic i sobre tot economic per a el catalanisme, que torne a ensomiar en els “Paisos Catalans”, i un anticlericalisme creixent, arribant inclus a la crema d`iglesies i convents.

El 23 de giner del 32, per decret promulgat pel govern de la Republica se dissol la Companyia de Jesus; en este context les comunitats religioses, esglayades, aconsellaven als seus membres evitar conflictes per por a represalies. El pare Fullana obedint als seus superiors de la orde franciscana se va atrevir a publicar la seua ortografia com a protesta, pero no a denunciar publicament la FALSETAT DOCUMENTAL feta pels catalanistes; si ho haguera fet, tots nos haverem enterat del frau i segurament no se parlaria tant de les mal nomenades “Normes de Castello”.

Les BASES PER A LA UNIFICACIO ORTOGRAFICA VALENCIANA, va ser firmada pel pare Fullana i els demes firmants, pero les posteriors denominacions, NORMES DE ORTOGRAFIA VALENCIANA, NORMES DEL 32, NORMES DE CASTELLO i el seu contingut, son absolutament illegitims per no haver-les firmat ningu.  

 

www.inev.org

  • Domingo Gimeno Peña