28A: sol i ombra

1
Image: 28A Eleccions en clau valenciana, valenciaextra.com

 

I.En general 

Comencem per lo mes cridaner, la victoria del PSOE de Pedro Sánchez es inapelable. Tingue el do de l’oportunitat en convocar les votades i tambe encertà, no ho dubte, en els ‘divendres socials’. Tambe es cert que esta espenta final en favor de la gent no hauria segut possible sense notar en el tos la pressio de Podemos. L’exit, entre unes atres raons, li ha vengut per la concentracio del sufragi util en el seu partit, provocat per la por al tripartit de dretes. En la nit electoral, Sánchez digue que no era partidari de posar cordons sanitaris quan els seus afiliats li chillaven “con Rivera, no”. Igual tenim sorpresa, sorpresa, a pesar d’haver anunciat ya que volen governar en solitari.  

En l’esquerra, Podemos s’ha afonat, manco de lo que pronosticaven les enquestes. Provablement en el segon debat multiple, el d’Antena 3, frenà la sangria d’electors que se li n’anaven a garberes. Adoptà un paper mes ‘institucional’, mes conciliador i mes propositiu. I pareix que li ha funcionat. No ha segut suficient per a fer oblidar les permanents i publiques disputes i l’image de fragmentacio que han donat durant molts mesos. Pero com que l’esquerra no depren (aço es un topic, els que no deprenen son algunes persones...), hauran de pendre nota les faccions i sectes de Madrit de cara a les locals, autonomiques i europees... 

El fenomen Ciudadanos es digne d’un estudi mes profunt, pero encara que siga per damunt damunt, el seu triumfo tambe es inqüestionable. En primer lloc ha perdut l’aura de lliberalisme politic en que naixque. I en segon lloc, crec que ha encarnat realment l’inflexibilitat de Vox (Espanya Espanya i ma dura, no, durissima), el vot util del seu espai sociologic i el desencant de la dreta tradicional, encara damnificada per la corrupcio i per una mimetisacio casi absoluta i inexplicable en Vox... que molta gent de ‘centre moderat’ no soporta ni accepta. L’extrem es que està a una passeta de ser el referent de la dreta i de menjar-se-li una gran part del pastiç –o tot– al PP. 

I el PP, no hi ha prou adjectius en el diccionari. Des de les majories absoluta i absolutissima, passà a la majoria raspada anterior i a l’actual distinguida minoria majoritaria en la dreta. No ha tengut discurs propi, perque ha anat darrere darrere, sempre, de Vox i les seues ocurrencies extremes. El resucitat expresident José María Aznar no ha segut suficient per a exorcisar el mal d’ull que representava Vox-Abascal, el que era dels seus i gran amic del dirigent popular Pablo Casado. Este te el futur prou incert, encara que a Sánchez el despenyaren a l’infern i resorgi com una au fenix i els fulminà a tots... (inclosos Felipe González i Alfonso Guerra, que si tingueren vergonya, que no en tenen, estarien en casa i en la boca tancada, per a que no se’ls veja lo reaccionaris que son). 

No puc deixar de mencionar l’estrela caiguda de Cayetana Álvarez de Toledo en Catalunya. Nomes ha tret un diputat, ella. I en el Païs Vasc... pijor. Mal, molt mal. 

L’escorament ideologic 

Independentment del numero total de vots, que no s’ha traduit en els corresponents diputats, per la llei d’Hont, en estos comicis, el bipartit de dreta s’ha inclinat molt, massa, cap a l’ultradreta que representa Vox. I el PP i especialment Ciudadanos tenen una part del seu electorat que fuig d’eixa zona en la qual Casado pareixa estar mes comodo que Albert Rivera. 

Al final es l’eleccio del millor representant i estava clar que era Vox, que ha tret uns magnifics resultats, 24 diputats d’una tacada, pero que han segut inferiors al moviment popular i al bull de les rets i tambe a les expectatives que apuntaven les enquestes diaries fetes, encara que no es publicaren. 

De totes les maneres, no està massa clar quína es la repercussio que tindran estos resultats del tripartit en les proximes eleccions. Se que no es dir molt, pero pot ocorrer que l’elector d’orde s’esglaye de lo que ha passat ara i agrupe el vot en torn al PP o a Ciudadanos i ¿abandone a Vox?, pero tambe pot ser que en vista de que el PP ya es residual... fuigguen en massa cap a les dos opcions restants i emergents Vox i Ciudadanos (en lo qual tornariem a tindre dos grans formacions politiques en este sector ideologic). 

Els efectes indesijats: Vox 

Els ultradretans han capitalisat el renaixent nacionalisme espanyol (en oposicio a l’independentisme catala) i el sufragi del descontent, del cabreig, moltes voltes comprensible i evitable, generat per decisions massa partidistes –de l’esquerra– o massa ideologisades. Perque una persona es fa una composicio de lloc i ordena les coses segons una jerarquia i situa les seues preferencies i mira quí les favorix i quí les obstaculisa o prohibix i en funcio d’estos sentiments... premia i castiga. 

Pero al mateix temps, Vox ha despertat als sufragistes dormits, que estaven en sa casa i no es preocupaven. Els mensages tan destrellatats, alguns d’ells o la majoria, han fet faena. Es notori que la massa s’ha movilisat. Ahi estan els indexs de participacio desbordats i descontrolats, especialment en algunes autonomies com Catalunya. I l’exit dels nacionalismes defensius en Catalunya (impressionant Esquerra Republicana) i en el Païs Vasc. 

Pero Vox ha tengut un atre efecte colateral, i indesijat, i es que ha fragmentat, crec que irreversiblement, la dreta, i donades les caracteristiques del repartiment de diputats, han eixit prou perjudicats tots ells, ya se sabía, en provincies que n’otorguen 3, 4 o 5. 

En acabant de l’euforia ve... l’entrada en el sistema i donar-se conte que si, que podran cridar tot lo que vullguen, pero... de forment ni un gra. I aço crearà tensions en els atres dos partits del segment ideologic, ya vorem de quín calibre i cóm es resolen els problemes. Hauran pres nota que en Navarra el pacte triple els ha anat be, pero... ¿sera extrapolable? 

Moltes incognites que s’aniran desvelant en les proximes semanes. 

I un recordatori a favor del CIS: la ‘manipulada’ ultima enquesta casi ha clavat els resultats.

II.En casa 

En esta ocasio, el president Ximo Puig (contra l’opinio de Compromís) optà per alvançar les votades i fer-les coincidir en les generals, per a aprofitar el treball de Sánchez i per a evitar que es deterioraren mes les relacions entre socis. Tambe li ha eixit be la jugada, sobre tot si es veu que recupera una posicio, la primera, desconeguda per ad ells des de fa casi tres decades. 

Els resultats autonomics 

El bloc d’esquerra i el govern del Botanic han perdut un poc, no massa tampoc. Han mantengut el ‘tipo’ i podran tornar a reeditar el pacte i dirigir la Comunitat. 

El PSOE ha segut el gran beneficiat, mentres que Podemos i Compromís han vist reduida la representacio en les Corts. Tant u com l’atre haurien de mirar qué han fet be i qué han fet mal... i aixo que enguany la celebracio del 25 d’abril ha passat desapercebuda per a no encrespar mes els anims. A l’any que ve mes. 

La soberbia de Compromís –anar a soles– l’ha pagada cara. 

Ciudadanos ha arreplegat les figues madures que li han caigut a l’arbre del PP que ya no se ni cóm s’aguanta (i una part important del valencianisme encara va a fer-li el cul gros...). No se’ls creuen ni els seus simpatisants... pero... 

Ciudadanos ha millorat, pero qué volen que els diga.. d’un partit que durant estos quatre anys no l’has sentit casi defendre el valencianisme i ara manco, en Toni Cantó al que el valencià li importa prou menys que l’angles i prou prou menys que el castella, encara que te llibres en valencià en sa biblioteca. Alguna eixida de to denunciant el catalanisme (perque ataca l’espanyolisme), pero dubte que sapien res en profunditat. 

I l’estrela autonomica son els deu diputats de Vox... que vol llevar les autonomies, ¿pot haver major contradiccio? Pero clar, es que per ad ells lo unic important es Espanya... i per a mi el Regne de Valencia. Ho sent, no coincidim. 

Est es el resum dels diputats obtenguts per cada partit (entre parentesis figura la variacio i en les provincies, els escans de 2015)

2

Els nostres partits 

Dic lo dels ‘nostres’ en una apropiacio indeguda i per una llicencia estilistica. He deixat per al final les ‘sobres’ del valencianisme, d’Unio Valenciana i els satelits d’ultima hora. 

Estos son els resultats de les generals (comparades) 

3

I ara done els resultats de les autonomiques (comparades) 

4

No fare cap de comentari per a no ferir susceptibilitats. Nomes senyalar que hi ha hagut un aument ‘considerable’ del total, en les cantitats en les quals nos movem, entre 2015 i 2019. Cadascu pot traure les conclusions que estime oportunes. L’unic que s’ha presentat en les tres circumscripcions ha segut Avant-Los Verdes. 

Com a anecdota, ERPV ha obtengut vora 5000 paperetes. 

Se que es dificil destacar en campanyes molt polarisades com han segut les estatals, i tambe en el cas de les autonomiques, pero... 

Opine que el problema no son els partits, sino el valencianisme; perque alguns creuen que les energies renovables son cosa dels ecologistes, que la defensa de l’igualtat entre les persones es cosa del feminisme radical, que l’economia del be comu i ¿l’economia circular? ¿qué son?, pijor, cosa de rojos. I les pensions... ya les defenen els grans partits i com les defini un portaveu de Vox, ‘son una estafa piramidal’ (no senyors, son una mostra de solidaritat intergeneracional), i la sanitat publica, millor si està en mans privades, que son mes eficients (com l’hospital d‘Alzira ¿no?)... i tantes i tantes qüestions socials (vivenda, turistificacio, transport-taxistes, salari minim vital, eutanasia, inversio en ciencia, contractacio esclavista...) que al valencianisme ben entes li importen una merda, si, una merda. 

Per desgracia nostra, ahi tenen l’exit de Compromís... que sens oblidar el component nacionaliste i catalaniste ha sabut mostrar el ‘caracter’ social tansversal i per este motiu (i per la faena que porten realisant mes de trenta anys) han obtengut lo que han obtengut. El problema que tenen es que no poden mostrar massa la condicio ‘catalanista’ perque... no tots els afiliats ni votants combreguen... encara que la gran majoria si. Ells estan orgullosos de lo que son, pero els valencianistes, estan generalment acomplexats i senten vergonya de ser-ho i per aço son abans de dretes, majoritariament, que valencians, mentres que en front tenen una massa que primer es ‘catalanista’ i en acabant, o d’afegit, tot lo atre... 

Com diu el refra: Pep, res farem i la gent parlarà.

            

www.inev.org 
www.culturavalenciana.es

Antoni Fontelles

Antoni Fontelles i Fontestad es Llicenciat en Teoria de la Comunicacio i Psicología. Es professor i periodiste.