Curiositats històriques castellonenques (III)

1

 

Extracte del llibre “Efemèrides i curiositats valencianes” original d'Antoni Ruiz Negre

 

********

(Continuació)

Any mes dia

1700  07  05  El Consell de Castelló pren l'acort de que en els soterrars de les autoritats, toquen les campanes en la mateixa forma que es verifica en els soterrars de capellans, excepte el cimbolet.

1716  02  02  Al costat del “Fadrí”, en la plaça Major de Castelló, s'escomença a construir la Casa de les Ànimes, en despulles de l'antiga abadia. Té com a finalitat, en les rendes obteses, sufragar la salvació de les ànimes dels veïns morts en la Vila.

1727  05  01  Don Buenaventura Jiménez de Urraca y Abarca de Bolca, comte de Aranda, que havia estudiat en atenció els vintiquatre forns de cànters que treballaven en l'Alcora, obri una fàbrica de ceràmica en la localitat, que baix la seua direcció serà eixemple de ceramistes en el futur.

1746  05  08  El Consell de Castelló considera que, estant les antigues Ordenances escrites en valencià, és del cas es traduïxquen al castellà, comissionant per a tal assunt a l'Escrivà de l'Ajuntament, don Luis Castell.

1750  03  17  El Governador don José Bermudo dicta un bando, pel qual obliga als aragonesos que treballen temporalment en Castelló, a fer-se veïns de la ciutat o tornar-se als seus pobles en el determini de tres dies.

1753  02  10  En l'iglésia de Peníscola tingué lloc la benedicció d'una nova campana pel retor Maurici Doménech, actuant com a padrins de l'acte el Mariscal de Camp don Josep Sentmanat i Oms, Governador i Corregidor de la ciutat, i la seua consort donya Maria Manuela Copóns.

1767  09  04  En el convent de Capuchins de Castelló, per mig d'una bula pontifícia, es porta a cap la creació de la confraria Divina Pastora.

1770  09  28  De orde del rei Carles III, el Comte de Aranda demana a Joan Garcia de Avila, alcalde de Castelló, un cens de confraries, germandats, congregacions i gremis, que celebren festes en la vila, per a regular i ordenar les seues activitats.

1772  01  03  El pintor castellonenc Josep Camarón Boronat, havent superat tots els eixercicis reglamentaris, és nomenat Acadèmic de Mèrit de l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.

1775  11  11   Pels seus mèrits extremats, el pintor castellonenc Josep Camarón Boronat, és nomenat Acadèmic de Mèrit de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, i designat Director de Pintura per la mort de Cristòfol Valero.

1780  10  01  S'inaugura la primera Escola de Chiquetes en Castelló, fundada per donya Isabel Ferrer i Giner en sa pròpia casa, per a lo qual feu vindre tres mestres de la Casa de l'Ensenyança de Valéncia, dotant-les en doscentes lliures anuals a cadascuna.

1785  05  20  S'escomença a derrocar l'alcasser-castell de Sogorp, que fon residència en sigles passats dels reis d'Aragó, infants i ducs de la mateixa població.

1789  03  06  El rei Carles IV aprova la separació i adjudicació de les aigües que corresponen respectivament a les viles de Castelló i Almassora, la qual prenen del riu Millars per un assut comú.

1790  03  11   S'inaugura la nova séquia Major de Castelló, separant-se aixina despuix d'un llarc pleit, les aigües del Millars entre Castelló i Almassora.

1791  02  04  L'ajuntament de Castelló envia una enèrgica protesta al Bisbe senyor Salinas, per faltar a la orde de no soterrar en les iglésies, degut a la pudor insoportable que produïxen els difunts.

1797  12  31  El bisbe Salinas, de Castelló, firma una orde prohibint que s'administre el Viàtic per la nit, a causa d'un atracament produït contra el mateix, dies abans, quan se'l va traure de l'iglésia en enganys.

1798  02  17  El el convent de les monges Capuchines de Castelló, a les huit de la vesprada, és soterrada una chiqueta, filla del Governador Bermudez de Castro, sense assistència del clero ni toc de campanes, a causa de les qüestions que tenien entre sí les autoritats civils i eclesiàstiques.

1800  03  01  Pels carreres de Castelló és assotat i passejat en burro, el lladre Francesc Arnau, natural de Vilafamés.

1800  04  30  En la plaja de Castelló desembarquen uns pirates anglesos que atacaren a uns peixcadors i mariners que allí estaven. Avisats des de la torre del Grau acodiren dos canoneres de Burriana, que feren fugir als pirates despuix d'una cruenta lluita.

1800  06  09  En la Plaça Nova del Rei, de Castelló, són ajusticiats i desquarterats dos criminals d'Almassora, colocant ses despulles en pilastres per tot el terme.

1801  01  30  En la Plaça del Rei Don Jaume de Castelló, és penjat un criminal conegut pel nom de “Forques”, al temps que per davant passejaren a un atre penat d'Almassora nomenat “Quinquillero”, al que posteriorment també penjaren.

1803  10  17  Escomencen les obres en Castelló del nou cementeri junt a “l'Arrabalet”, darrere del Calvari, en terrenys que eren propietat de la viuda de Bernat Vicent.

1804  04  20  En el convent de les Capuchines de Castelló mor la religiosa sor Inés Faura, natural de Vilarreal, sent amagat son cadàver en el cementeri del convent, en secret, sense toc de campanes, ni assistència del clero, en objecte de que el cos no fora soterrat en el cementeri nou, a lo qual es negaven les demés monges.

1807  03  26  Un temporal de pluges, unit a neus i fret intens, impedixen celebrar les processons programades en la Semana Santa, en Castelló.

1808  05  08  El rei Fernando VII és proclamat en Castelló, reduint-se la cerimònia a l'acte de la jura, celebrada a les nou del matí en la sala capitular, davant del Governador, Alcalde, Regidors i Prelats dels Convents.

1808  06  19  Trobant-se el governador de Castelló, don Pedro Lobo i Arjona en el palau municipal, fon assessinat per un grup de veïns desconeguts, els quals arrastraren son cadàver per les escales deixant-lo abandonat en la plaça Vella.

1810  04  17  José Bonaparte dividix la província de Castelló en tres prefectures; del Ebre, Guadalaviar Alt, i Guadalaviar Baix, subjectant-les a les prefectures de Tarragona, Teruel, i Valéncia, respectivament.

1810  10  04  Don Luis Alejandro Procopio, Comandant General Militar de Castelló, ordena; “Tots els ganados de qualsevol espècie que pasten entre la llínia enemiga i la nostra, es retiraran a quatre llegues a retaguàrdia del Quarter General, en el terme de tres dies. Els que no ho facen incorreran en multa de dèu animals per cada cent que pasten, els quals s'aplicaran a l'abast de les nostres tropes”.

1810  11  23  Els castellonencs reben en gran entusiasme la notícia de que el mariscal francés Massena ha segut derrotat, celebrant festejos en música, volteig de campanes, salves d'artilleria, i una missa solemne que presidí el general Bassecourt en tot el cos d'oficials.

1811  11  21  Un batalló francés a les órdens del coronel Millet, arriba a Sogorp i ocupa el convent de Sant Blai.

1812  02  04  El governador de Peníscola, Pedro Garcia Navarro, traïcionant als seus governats i a les tropes espanyoles, obri les portes de la plaça als francesos que la tenien sitiada. Per esta traïció rebé en recompensa de part de l'invasor premis i distincions sens conte.

1812  03  18  El Mariscal Suchet decreta que el Senyor Dusategui, Governador de Castelló, queda suspés en les seues funcions. Es seqüestren tots els seus bens moble i immobles, fins que haja donat contes i provat, que ha reintegrat a la Caixa del Tesor l'import dels cabals rebuts.

1813  07  08  Evacuada pels francesos la ciutat de Castelló, entra José Nebot “el Flare”, al front de quatremil hòmens, sent rebuts en vol de campanes i gran entusiasme per la ciutadania. El dia següent es cantà un Tedéum i es prestà jurament de fidelitat a Fernando VII.

1814  03  19  En el carrer de Cavallers de Castelló es funda el Cassino, baix la presidència de don Francesc Giner i Feliu, baró de Benicàssim.

1815  02  19  El Consell de Peníscola solicita al rei Fernando VII, la concessió de dos canons de bronze inutilisats en la campanya contra els francesos, en la finalitat de poder fondre'ls i transformar-los en campanes per a l'iglésia, les quals es trobaven desfetes.

1822  02  12  Encarregat per la ciutat de Sogorp de pintar les iglésies de Sant Pau i Sant Tomàs de la Orde de Predicadors, Jacinto Salomón ho feu d'una manera tan deficient, que una comissió tècnica de l'Acadèmia acordà que es borraren els frescs i cremaren els llenços, aixina com una estàtua de Sant Cristòfol, en l'agravant de que tornara les trentahuit lliures que havia rebut per les obres.

1823  12  23  Els caps de les partides carlistes, Marcoval, Josep Miralles, i Cabrera, al front de cent quaranta hòmens assaltaren el poble de Sant Mateu, obligant a la guarnició lliberal a tancar-se en una casota que tenien com a quarter. En poder organisar-se, contraatacaren els lliberals per sorpresa obligant a fugir a l'enemic.

1825  04  17  En la iglésia parroquial de Castelló, es celebra una solemne funció religiosa en acció de gràcies per haver plogut, conduint processionalment l'image del Sant Sepulcre a sa capella de l'iglésia de la Sanc, presidint l'acte el bisbe de Tortosa don Víctor Saez.

1831  08  26  El Capità General autorisa a la Junta de Beneficència per a fer quatre corregudes de jònecs en la Plaça Major de Castelló. En conseqüència, la Junta decidix comprar terrenys per a una plaça de bous, a don Nicolau Vilarroig en el Pany de les Creus.

1832  06  23  S'inaugura una modesta plaça de bous en el Pany de les Creus de Castelló, en un rogle de quarantassís metros de diàmetro i una cabuda aproximada d'unes quatremil persones.

1833  11  16  Cosme Cobarsi, capità dels carlistes de Peníscola, al front del Quarter General de Morella i dels seus partidaris, commina al voluntaris realistes de Sant Mateu a presentar-se en el poble del Rosell en totes les armes que tinguen.

1834  08  19  Es produïx una gran tormenta que afecta a tots els pobles de la Plana, acompanyada de pedregada, en pedres tan grosses que el capellà de Castelló, Francesc Moreno, n'arreplegà una que pesava onze lliures.

1836  06  11   José Miralles, conegut com “El Serrador”, al cap de les hostes que havien assaltat Sant Mateu, pren possessió del fort d'Alcalà de Gisbert, despuix de sostindre un atac durant tres dies.

1837  04  25  La vila de Sant Mateu és assaltada per les tropes del General Cabrera, fent gran cantitat de presoners i replegant moltes armes i municions.

1837  07  04  El pretenent Don Carles, que portava dèu dies en Sant Mateu, acompanyat de Cabrera i al front de vintidosmil hòmens, marchà cap a Cabanes en el fi de passar des d'allí a Castelló de la Plana.

1838  01  24  Cabrera, en cinc batallons, quatre esquadrons, i cinc peces d'artilleria, posà siti a Benicarló hostilisant a la població, la qual va patir en heròic valor per espai de dos dies; mes al tercer tingué que capitular degut a la superioritat de les forces carlistes.

1838  02  26  Disfrassats de paisans uns sequaços carlistes, escalaren el castell de Morella en la foscor de la nit, mataren al sentineles, i amenaçant a la resta de la guarnició que es trobava desprevinguda issaren l'estandart del Pretenent Carles V. Al dia següent entrà en la plaça Cabrera, sent rebut en triumf pels morellans afins a la causa carlista.

1838  10  27  El General Cabrera ordena fusilar a xixantacinc nacionals fets presoners en el castell de Villamalefa, entre ells a sèt chiquets menors de dotze anys i dos vells de setanta.

1848  03  05  En Onda s'inaugura un teatre, construït en l'iglésia de l'antic convent de monges de la Puríssima Concepció.

 

(Continuarà)  

www.culturavalenciana.es
www.valenciafreedom.com