¡Fora barreres... electorals!

12

Els partits ya s’estan preparant per a les proximes eleccions autonomiques que, si no passa res, es realisaran el 26 de maig de 2019. Aixina, el tripartit –PSOE, Podemos i Compromís– ha presentat en les Corts –14-3-18– una proposta de llei per a canviar la norma que regula els comicis des de fa trenta anys.

La principal novetat es la baixada del llisto per a accedir a la cambra. L’actual 5 % pretenen deixar-lo en el 3 %. No està mal, pero yo el ficaria en un simbolic 1 % o en el 0 %, en la proporcionalitat absoluta, sense cap de barrera. Que ixca lo que vullguen els ciutadans.

Este llimit inferior fon el que durant molts anys impedi que entraren forces minoritaries com el Bloc i Unio Valenciana, fins que esta ultima consegui superar-lo. En son moment ya es plantejà la rebaixa perque era –i es– absolutament injust que un alt, a voltes altissim, numero de ciutadans es quede sense representacio, per un pur caprig dels llegisladors que, naturalment, pretenien beneficiar-se.

Entenc que es normal que les reformes es facen i que es busque este benefici, pero no ho es tant de cara a l’opinio publica. En este canvi yo veig als proponents un poc mes altruistes i no tan interessats (ya estan tots ells dins).

Lo que dia, en els 90 del sigle passat ya es plantejà la qüestio. S’hauria pogut realisar, pero en aquell moment Unio Valenciana –que havia conseguit entrar en les Corts, en el Congres i en el Senat–, no estava per la faena, perque aixina es garantisava una major representacio i frenava als ‘catalanistes’ en les Corts. Yo no era partidari d’aço, pero la meua opinio, encara que estava afiliat, contava ben poc, excepte per ad alguna cosa concreta (com que el partit no acceptà la privatisacio de RTVV que volia el PP, i sense els diputats valencianistes els popularistes no podien aprovar-la, ya que el PSOE i Esquerra Unida estaven en contra).

Passà el temps i fatidicament, lo que era un obstacul per als opositors, es converti en un ‘himalaya’ per a UV. En les autonomiques de 1999, el partit trague un 4.7 % dels vots, 106.000, i com que no botà la barrera del 5 %, es quedà en lo carrer. I ahi començà la deblacle institucional de la formacio. Per contra, els adversaris havien estat treballant molt i molt dur en aquells anys: escola, grups musicals, entitats ecologistes, associacions feministes, sindicats… i la faena feta tingue recompensa.

En les autonomiques del 2003, el Bloc ya s’havia quedat a la porta, 114.000 vots i un 4.77 %. No es desanimaren i continuaren lo que havien fet fins ad aquell moment. En les següents canviaren d’estrategia i encertaren. En el 2007 es presentà la coalicio Compromís pel País Valencià (integrada per: Bloc Nacionalista Valencià, Esquerra Unida del País Valencià, Els Verds del País Valencià, Els Verds-Esquerra Ecologista del País Valencià i Izquierda Republicana). El premi foren 195.000 sufragis i 7 diputats en la cambra nacional. I ahi estan.

L’actual proyecte llegislatiu inclou, ademes de la reduccio del minim necessari, llistes semibloquejades ya que podrem expressar preferencia per tres candidats i moure’ls de l’orde de la papereta –excepte el cap i els suplents–; seran paritaries, cremallera, com se sol dir, d’esta forma es garantisa que la mitat de la poblacio puga optar a tindre la mitat de la representacio politica; front al repartiment proporcional dels espais electorals que fa la junta electoral, ara es mantindra la proporcionalitat en els que tenen representacio i s’otorgaran cinc minuts als nous (no està mal, manco dona una pedra; la justicia sería que tots dispongueren del mateix temps, perque si no alguns ixen en ventaja… obvia); aumenten les incompatibilitats actuals i s’incentiva la realisacio de primaries per mig d’un increment del 5 % en les subvencions (me pareix excelent). Est ultim aspecte ya el comenti a finals dels 90 en un articul en Levante-EMV; vaig advertir de que les primaries que el PSOE inaugurava en aquell moment –i que li provocaren tants maldecaps– s’estendrien en el futur a tots els partits i es que no s’enten que els afiliats no tinguen un minim de poder per a decidir quíns candidats preferixen.

Ara falta que l’anteproyecte tinga el soport suficient (necessiten a Ciudadanos) per a que l’any que ve pogam triar millor als nostres representants.

Si s’aprova la reforma, aplegarà molt tart per al valencianisme (que ya no alça un gat pel rabo), pero si aplega, m’alegrare.

Antoni Fontelles

Antoni Fontelles i Fontestad es Llicenciat en Teoria de la Comunicacio i Psicología. Es professor i periodiste.