Indicis i sintomes

Expliquem els termens. Indici: fenomen que nos permet coneixer o supondre l’existencia d’un atre fet que no es visible o percebut (l’humitat en la paret es indici d’una filtracio); tambe es referix a una quantitat molt chicotiua d’una cosa dificilment mensurable (hi ha indicis de polvora en el tapet). Per la seua banda, el sintoma es el senyal o canvi, en alguna cosa o en algun cos, que nos indica qué succeix o qué es va a produir (la tos es sintoma d’un refredat).


      ¡Qué bonico es el nadal!

Els governants estatals i autonomics nos recomanaren –o prohibiren– que forem prudents en Nadal, Cap d’Any i Reixos i nosatres... ¿que si vols a-Ros, Catalina? Hem fet (han fet) lo que hem (han) volgut: festes, festotes i festorres, sopars, soparius i soparots, dinarets i dinarots, i ara... tenim lo que tenim... una pandemia desbocada. No es justificacio que yo faç lo que me deixen fer... es qüestio de fer lo que siga millor per a tots (inclos yo).


      Responsabilitats... de tots

No es pot demanar a la gent que no ixca de casa en el ‘clima festiu’ creat: arbres de Nadal (a vore quí el planta mes gran), carrers ben adornats, rebaixes en totes les tendes, fires en places, cavalcades de Reixos estatiques i movils (¡¡es que lo de l’Ajuntament de Valencia!!), musica en els carrers, allumenats enormes i cridaners... i aço es lo que s’hauria d’haver evitat. Pero ahi estava el ‘cor’ public i publicat de planyedores que reclamava condescendencia en l’esperit de Nadal.


      ¡Lliberticides!

Ya no ixen pels carrers de les grans ciutats tots aquells que durant la primera ona de la pandemia criticaven al govern central per ‘retallar’ les llibertats... ¿a ón estan ara?

I estant com estem... alguns dels presidents autonomics que fa mesos exigien poder dirigir la pandemia i acabar en els confinaments... son els que hui exigixen el poder confirnar les seues regions... ¡memoria, senyors!


      El mirament de les forces de seguritat

M’agrada el ‘tacte’ dels mossos d’esquadra a l’hora de desallojar (passades 36 hores) la rave de Cap d’Any en Llinars del Vallès. Me commogue l’explicacio: no s’intervingue perque la situacio era molt complexa i s’havia de fer en totes les garanties, segons el director general dels Mossos d'Esquadra, Pere Ferrer...

Este mirament no el tenen els policies i agents en unes atres ocasions. ¿Quànts dels denunciats paguen?


      Un fet inaudit

L’assalt (no cal afegir ‘violent’, perque tots ho son) del dia de Reixos al Capitoli dels Estats Units encara portarà cua... perque no es comprensible per a un europeu lo que passà aquella jornada en Washington. Una turba (instigada unes hores abans pel president Donald Trump) entrà casi a peu pla (forcejant en la policia) en la seu de les cambres federals quan s’estaven ratificant els vots dels estats... ¡Espai en les comparances i els matissos!

Per als que es queixen de les ‘autonomies’... averigüen el galimaties policial que hi ha en Washington...

El trumpisme sense Trump... no el veig (com el felipisme sense Felipe González, el suarisme sens Adolfo Suárez, el campsisme sense Francisco Camps... o el franquisme sense Francisco Franco).


      Publics i publics

Està clar que hi ha una interdependencia entre els mijos de comunicacio i el seu public (el mig ‘dona’ lo que espera el ‘public’ i este selecciona ad aquell que li oferix lo que vol).

Es notori en les dos gran cadenes estatals, Antena 3 i Telecinco. A Antena 3 li ha costat fer-se un lloc i desbancar a certes hores a la seua rival. Agradarà mes o manco, pero intenta oferir contengut distint i no tan ‘alienant’ (se que es una valoracio...). Ho dic perque lo que li funciona a una cadena (les dos series turques: Mujer i Mi hija) fracassa en l’atra (que ha contraprogramat sens exit: Love is in the air, tambe turca). I es que l’audiencia de Mediaset (Telecinco i els satelits) nomes respon (es un condicionament classic) a programacio de voyeurisme, pius, chones, escarni, insults, plors, mentires, exageracions, enganyabovos, guerres familiars (principalment una: la Pantoja), embolics sentimentals... i es comprova que quan la trau d’ahi... res. No li funcionen ni les pelicules.


      Posar la llarga en les vacunes

Estavem esperant el remei per al covid-19. Venen les vacunes i quín tracalet s’ha montat. El següent quadro es explicit (entre parentesis indique el percentage de les ficades sobre les assignades).

1

Uns comentaris. El mege-president d’Extremadura, Guillermo Fernández, raonà (despuix rectificà) que posaven poques vacunes per a vore els efectes (¡¡¡!!!). La presidenta de Madrit-Espanya, Isabel Díaz, ha justificat la posicio en la llista en que tenen un pla propi de vacunacio (¡¡¡!!!) (era a la que li ‘furtavem’ les vacunes...¡es tan pareguda ad alguns dirigents catalans!), i el president del Païs Vasc, Iñigo Urkullu, ho argumentava en que estan guardant-ne per a la segona punchada (¿qué faran quan els apleguen totes les que tenen assignades?).

Està clar que s’ha de seguir la prelacio establida en l’administracio, pero els casos solts de persones –politics o no– vacunades ‘fora de llista’ son... anecdotes (i n’hi ha de tots els colors). Lo que a mi m’escandalisa es que hi ha un 2% que rebuja immunisar-se en el Regne de Valencia: “la mayoría personal sanitario” (Levante-EMV, 15-1-2020: 4).


      Governs racistes

Encara tenim esta lacra en l’Unio Europea. L’eixecutiu d’Holanda ha dimitit en peça per haver negat ajudes llegitimes a unes 26.000 persones (a moltes de les quals ha arruïnat) que eren, majoritariament, turcs o marroquins…

Per cert, ¿saben que ha nevat en Madrit-Espanya?

 

www.inev.org

Antoni Fontelles

Antoni Fontelles i Fontestad es Llicenciat en Teoria de la Comunicacio i Psicología. Es professor i periodiste.