Genero i sexe: ¿una dona "GENERAL"?

1Comencem per aclarir que el genero es una categoria gramatical, mentres que el sexe pertany a l’ambit biologic, i aci la particio es relativament senzilla atenent la classe d’orguens sexuals que tinguen els sers: mascle, femella, hermafrodita (els dos), variable (canvien al llarc de la vida o per unes atres circumstancies, com es dona en algunes especies animals) i indefinit (quan no hi ha un predomini genital nitit). Crec que estan tots.

El problema ve quan, independentment del component organic, es retalla la disponibilitat gramatical –que no obedix a les llimitacions biologiques– i s’impedix que un substantiu prenga els morfemes corresponents (sempre es la -a de femeni) a la persona a la qual s’aplica.

I l’eixemple es de no fa molt, quan llegia el següent titular: “Patricia Ortega hace historia como primera general de las Fuerzas Armadas” (Levante-EMV, 12-7-18: 33). En la noticia, la vicepresidenta socialista Carmen Calvo es mostrava satisfeta per l’alvanç de les dones en les carreres militars (eixercit, policia i guardia civil), pero esta igualtat ha de mamprendre per reconeixer la variacio generica en l’ofici, carrec o ocupacio, perque la senyora Calvo es ‘vicepresidenta’ no es ‘vicepresident’. Un cas paregut es la reiterada mencio periodistica del sintagma ‘la canciller Angela Merkel’ ¡i es una dona!

Entrem en el debat ideologic, sense dubte, especialment en els camps militar i politic, resistents ad estes innovacions.

No es casualitat la no aparicio de ‘generala’ ni ‘cancillera’ i es perque la RAE les rebuja, si be el filolec Manuel Seco admet les dos possibilitats en la segona (invariable ‘el/la canciller’ o variable ‘canciller/cancillera) (Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española, 2002). Tan moderna la RAE per a les ‘frikades’ i tan retrograda per a aportar son granet d’arena a l’equiparacio d’homens i dones. ¿A ón radica la dificultat ‘tecnica’ del femeni?

Entre nosatres, el comportament no es uniforme, la Acadèmia Valenciana de la Llengua dona ‘alguatzil’ (m.), ‘general’ (m.), ‘fiscal’ (m. i f.), en les següents permet variacio de genero ‘oficial’ / ‘oficiala’, ‘canceller’ / ‘cancellera’, ‘tinent’ / ‘tinenta’, ‘sergent’ / ‘sergenta’, ‘caporal’ / ‘caporala’. La RACV en els dos diccionaris (1992 i 2004) porta invariables ‘caporal’ (m. i f.), ‘fiscal’ (m. i f.), ‘tinent’ (m.), no dona ‘alguasil’ i admet l’alternança de genero en ‘general’ / ‘generala’, ‘sargent’ / ‘sargenta’, ‘oficial’ / ‘oficiala’ i ‘canceller’ / ‘cancellera’. Yo en l’estudi sobre abreviatures (2015), tambe donava com a possibles i correctes ‘general’ / ‘generala’, ‘tinent’ / ‘tinenta’ i ‘sargent’ / ‘sargenta’. Obviament, totes tenen femeni.

En castella poden continuar en les seues ‘coses’, pero en valencià no hem de tindre regomello en utilisar, oralment i escrit, els canvis de genero que es donen en els oficis, carrecs, ocupacions o dignitats, conforme ya crearem en ‘alguasila’ (que abans denominava a la dona de l’alguasil), en ‘caragola’, femeni de ‘caragol’, en ‘correger’ / ‘corregera’, ‘llicenciat’ / ‘llicenciada’ o en ‘alcalde / alcaldesa.

Es la cosa mes natural del mon, ho hem fet habitualment seguint el ‘esperit de la llengua’ i favorim l’igualtat ‘formal’ entre persones. Aço no vol dir estar continuament ‘marcant’ els dos generos ‘valencians i valencianes’, ‘fusters i fusteres’, ‘generals i generales’, aci, seguint la practica dels parlants podem utilisar el masculi plural inclusiu (encara que procedixca d’una tradicio... injusta). I aço concorda en l’adscripcio aparentment immotivada (te raons historiques) del lexic al masculi (‘tigre’, ‘rogle’, ‘fardacho’, ‘fumeral’, ‘fret’, ‘cirerer’, ‘gerani’...) i al femeni (‘gafarda’, ‘tortuga’, ‘calor’, ‘pedra’, ‘força’, ‘polseguera’, ‘perera’...). A banda estan els ‘comuns’ (‘testimoni’, ‘selenita’, ‘estratega’...) i algun que atre ambigu.

Conclusio, millor utilisar ‘la primera generala’ i ‘la cancellera Angela Merkel’, perque verdaderament contribuim a visibilisar a les dones en estes ocupacions o carrecs, sens abusar de les dualitats.

2
Imagens: Pixabay-Nikola Peskova i Openclipart-Vectors

www.culuravalenciana.es
www.inev.org

Antoni Fontelles

Antoni Fontelles i Fontestad es Llicenciat en Teoria de la Comunicacio i Psicología. Es professor i periodiste.