Any 2358

1

Estem a mitant del sigle XXIV. El mon ha canviat molt. Hi ha sis, continents perque en mig de l’Atlantic se n’ha creat un atre, per consolidacio del plastic que no hem parat de tirar. La mar Mediterranea es un llac supersalat i mort. Naturalment, en les nostres latituts ya casi no es pot viure, puix la zona equatorial s’ha eixamplat a conseqüencia del canvi climatic (que no existia i era mentira, com afirmaven els principals dirigents politics conservadors i de dretes al començament del sigle XXI). Lo de les migracions d’aquella epoca es de rialla, ara la poblacio s’ha desplaçat imparable cap al sur i el nort, les regions mes ‘fredes’ del planeta reduides a poc mes de lo que eren els circuls artic i antartic.

Ya no hi ha gel en les arees circumpolars i les comunicacions maritimes entre orient i occident es fan pel pol nort. Obviament han desaparegut infinitat d’especies. Els chiquets ya no coneixen orsos ni ballenes, ni alces, ni foques, ni lleons... no en queden ni en els zoologics (no val la pena anar...), nomes se’n poden vore en fotografia o en animacio virtual.

Els riquissims, que n’hi ha, habiten una part de la Lluna i de Mart, el restant, malviuen o sobreviuen en la Terra com poden. Era mentira que els transgenics foren inocus, entre ells i la comercialisacio de llavors esterils la diversitat vegetal s’ha reduit a un centenar de varietats, que controlen tres empreses mundials.

De les 4000 o 5000 llengües que hi havia encara en el sigle XXI, no queda res, l’angles s’ha fet hegemonic en el planeta. No hi ha ‘nacions’ o ‘estats’ com els concebiem en aquella centuria. A soles resistixen aïllats dos o tres reductes de parlants de xinenc (en l’Himalaya) i unes tribus berebers del Sahara que encara mantenen son ancestral dialecte.

Els estudis d’idiomes es reduixen a la paleollingüistica. Tot es conserva digitalisat.

Un conegut ha fet un estudi sobre el parlar dels natius d’un territori que es dia antiquissimament Regne de Valencia, en acabant Comunitat Valenciana i mes tart Païs Valencià i que estigue ‘federat’ en una atra entitat que es denominava Països Catalans, des de mitant del XXI fins que desaparegueren les nacions a finals del sigle, quan els estats estaven controlats per les megaempreses (una dotzena en tot el planeta).

El filolec estudiava els programes de festes d’alguns pobles, per a coneixer la ‘parla popular’, entre el 2001 i el 2030. Dels escrits d’associacions culturals, deportives, ajuntaments, partits politics i agrupacions festives... es despren que en aquells anys –es un resum– la llengua es caracterisava perque els demostratius eren ‘aquestes’, ‘aqueix’ ‘aquells’; la preposicio de companyia era ‘amb’; en la flexio verbal dien ‘isqueu’, ‘traiem’, ‘decideixen’, ‘ofereix’, ‘veié’, ‘conèixer’, ‘veure’, ‘enriqueixen’, ‘garanteixen’, ‘s’apropen’, ‘emprenguessin’, ‘vulguin’; el pronoms personals eren ‘jo’, ‘nosaltres’, ‘vosaltres’; no hi havia pronom neutre ‘el que mes por donava’; s’utilisaven unes grafies com la ‘tg’ (desitgen), la ‘l·l’ (col·laboracio”), la ‘tz’ (organitzat), i cridaven ‘visca la Mare de Deu dels Desemparats’. I en el lexic utilisaven paraules com ‘doncs’, ‘xarxa’, ‘magatzem’, ‘joves’, ‘homes’, ‘esportiu’, ‘desenvolupar’, ‘tristesa’, ‘dues’, ‘aviat’, ‘feines’, ‘aquest any’...

Cóm es que est articul està escrit en llengua valenciana; perque est investigador trobà de chiripa, archivats, molt amagats i descatalogats, alguns documents (noveles, poesia, diccionaris, gramatiques, ensajos...) d’una varietat que pretenia ser el verdader idioma parlat en la zona i ha fet la prova (n’hi ha paleollingüistes que estudien rus o castella i els practiquen), pero que segons els texts oficials d’una academia de no se qué no era aixina, era obra d’uns analfabets i tronats, i ademes deixaren de produir-se i de circular abans de la mitat d’aquell sigle.

¿Ciencia ficcio?

 

www.inev.org
www.culturavalenciana.es

Image: Youtube (jesus antonio sandoval

Antoni Fontelles

Antoni Fontelles i Fontestad es Llicenciat en Teoria de la Comunicacio i Psicología. Es professor i periodiste.