Democracia, exiliats i incidents

1

Han segut noticia (giner-febrer 2021) les impertinents declaracions del vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, en les que assimilava a l’expresident catala Carles Puigdemont (la seua estada dorada en Waterloo) en els exiliats espanyols de la guerra civil, i calificava Espanya com una democracia anomala perque te ‘presos politics’ i ‘exiliats’. Respecte a anomalies yo li’n podria contar alguna.

En el primer cas la comparança ofen l’inteligencia dels ciutadans i la dignitat dels que hagueren d’abandonar Espanya per fogir del dictador Franco, perque estos se n’anaren en una ma davant i l’atra darrere (manifestament distint a tots els ‘exiliats’ independentistes que han vixcut i viuen com un rei –mai mes ben dit: pel de Dubai–). En el segon cas perque l’atribucio no se soste, si no es falaçment, ya que no es pot equiparar el nostre sistema –del qual es vicepresident– en uns atres regims com Russia (que enverina o mata als opositors, empresona als dissidents i reprimix la llibertat d’expressio), China (neocapitalisme d’estat, que per a determinades ideologies d’extrema dreta encara es un ‘païs comuniste’), o les petromonarquies absolutes tant del gust del nostre rei emerit, Joan Carles I. Aci hi ha un sistema judicial garantiste dels drets dels acusats... i si no, encara queda l’Unio Europea que ha rectificat decisions dels tribunals espanyols.

Sincerament, el senyor Pablo Iglesias ha de dimitir i anar-se’n a casa (i no es la primera volta que ho escric),I continuem, perque està tot relacionat.

El raper Pablo Hasel ha d’entrar en preso per una sentencia del Tribunal Suprem que ratifica una condena de dos anys pels delits d’enaltiment del terrorisme (en cançons seues) i injuries a la corona (lo de les ‘injuries’ es relatiu, ho reconec).

Flac favor han fet a la democracia els 200 firmants (artistes i assimilats) exigint el lliberament o l’indult. Pur corporativisme. Aduixen que si hui tanquen a Hasel dema pot ser qualsevol atre (cert) en l’objectiu d’acabar en els discrepants (haurien d’ampliar el foc de visio). Comparen Espanya en països com Turquia o Marroc. Home, Marroc, una monarquia semiabsoluta i Turquia, un estat islamic repressor... no se soste.

Si s’establix que exalçar la dictadura franquista es delit... en consonancia, moltes mes coses son delit... per pura simetria.

Si fer una pintada (‘coletas rata’, en clara alusio al vicepresident Iglesias) es un acte violent, de persecucio, ¿qué hem de pensar quan apedreguen, tiren ous i petarts als representants de Vox en un metim dels comicis catalans en Vic (6-2-2021)?, o quan els llancen ‘objectes’ en un atre acte electoral en Salt (7-2-2021)?, o quan els parlamentaris catalans de Ciutadans han d’abandonar la seu llegislativa protegits per la policia... provablement en estos casos no hi ha ‘intelectuals’ que critiquen les conductes de violencia i intimidacio... categorisades com a ‘incidents’ i ‘llançament d’objectes’ (Levante-EMV, 8-2-221: 28, sense cap calificacio als autors...). Defenc el dret d’alguns que casi segur no defendrien els meus (Vox), com tambe defenc els d’Herri Batasuna...
Estos fets no han segut condenats pel ‘mon independentiste’, pero si que he escoltat justificacions de que ‘venen a provocar’... me sona... quan els pancatalanistes venen aci a dir-nos que som catalans, o des del Congres dels Diputats ERC aireja els fantasmals Països Catalans, cada volta mes encarnats. ¡Para el carro!, que aço es llibertat d’expressio...

¿Recordem uns atres ‘incidents’ derivats del ‘proces’? Abocament de poals de pintura en domicilis de juges, varies nits de greus desordens publics en Barcelona, talls de carreteres i vies ferrees... Vaja, que aço es natural expressio de la divergencia...

I la cirera que te posen en la copa de gelat.

La justicia investigà a 11 membres del Grup d’Accio Valencianista perque en 2013 ‘boicotejaren’ un homenage al poeta Vicent Andrés Estellés, en l’Ajuntament de Burjassot. El juge els absolgue (Levante-EMV, 30-1-2021: 24) perque no considerà acreditats els delits de desordens, amenaces i coaccions. Els jujats interromperen l’acte en crits de ‘som valencians, mai catalans’, ‘AVLl derogacio’ i ‘increparen’ al president de la AVLl Ramon Ferrer quan intervenia dient-li ‘catalaniste’ o ‘traïdor’.

L’alcalde, en aquell moment de Compromis, Jordi Sebastià, sostingue que els encausats insultaren i amenaçaren als assistents...

¿Saben la pena que demanava la Fiscalia? Quatre anys i cinc mesos de preso... I ara ha recorregut l’absolucio (Levante-EMV, 6-2-2021: 18).

No hi ha hagut ni manifests ni contemplacions ni justificacions ni... llibertat d’expressio. Aço es violencia i els danys han segut incalculables... aço es diu llei de l’embut: lo ample per a mi i lo estret ‘pa’ tu.

¿A quànts dels autors dels ‘incidents’ s’ha detengut?, ¿a quànts s’ha jujat?, ¿a quànts s’ha condenat?, ¿a quànts se’ls han demanat penes de 4 anys de preso?...

¿Cóm es pot jujar al l’expresident dels Estats Units Donald Trump quan no ha fet atre que utilisar la llibertat d’expressio?, ¿o es incitacio a la violencia?

¡O tots o ningu!

Dos notes: atencio a les votades en Catalunya i enlerta en la sentencia del Tribunal Superior de Justicia del Païs Vasc.


Image: plazadelamarina.es

www.inev.org

Antoni Fontelles

Antoni Fontelles i Fontestad es Llicenciat en Teoria de la Comunicacio i Psicología. Es professor i periodiste.