El "DICTAMEN" de l'Acadèmia sobre la denominació del valencià

1

I

El dia 12 d'abril de l'any 2005 es va publicar en el DOGV num 4.983, el famos "Dictamen de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià", evacuat (prengas el sentit escatologic de la paraula) per els nostres "il·lustrissims academics" de la AVL. Tot ell, sancer, es una rastrera de desficacis, inexactituts i manipulacions. Escomencem per la "Selecció de textos valencians on es documenta l’'s de la denominació de català o llengua catalana per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians"

1.- Respecte de la cita d'Eymerici primer que s'aclarixquen si es "in vulgare cathalano" o "in vulgare cathalenorum" com consta en les "Fitxes de la CDLPV" citades pels academics. Ells saben que no es lo mateix. Tampoc les feches coincidixen. No cal dir que lo que puga haver dit un mege de Montpelier, en res condiciona als valencians.2.- La cita de Muntaner (1325-29), no la comentaré yo. Lluis Fornes, en la seua tesis doctoral dirigida per Antoni Casanova, un atre dels "il·lustrissims" diu: "…tan ciutadà de Valencia com es vullga dir, però català de l'Empordà". 3.- Continuant en la cita de la "carta de cessió del lloc de Sagra" (1341), torne a cedir el comentari a Lluis Fornés: "És evident que no estem davant d'un text literari, i que, a més, no hi ha cap dada específica que ens puga fer afirmar que el document es referix a la llengua dels valencians". 4.- Si parlem de la "Carta dels Jurats de València al veguer i jurats de Girona" (1400), no hi ha dupte de que no es referixen a la llengua dels valencians, sino a la d'un "tartres". Una atra carta d'este episodi aporta llum. Els jurats escriuen a les autoritats de Moya i diuen:"sia fuyt pochs dies ha un catiu de linyatge de tartres, empero batejat e apellat Johan, de edat de XX anys poch més o menys, e paladí en son parlar català". A alguns academics els agradaria que els Jurats hagueren dit "nostre parlar català". Pero varen dir "son parlar català" ¿Ho volen mes clar? 5.- Respecte de la "Carta del rei Ferran d’Antequera al sultà del Marroc"(1415), ¿Es un text valencià? Ferran d'Antequera, va naixer en 1380 en Medina del Campo. Parla de la llengua a la que ell considera que un ¿valencià? va traduir un carta, no de la llengua dels valencians. ¿Podrem o no traduir els valencians a la llengua que vullgam sense que els sabuts pancatalanistes nos diguen que es perque parlem en la llengua a la que traduim? 6.- La cita de 1416 es una "Traducció occitana d’un sermó de sant Vicent Ferrer". Dir-li aixo "text valencia" nomes es pot calificar com a desficaci. Per una atra banda la cita diu: "in vulgari catalanico sive valentino", que unicament posa de manifest que qui ho escrigué no diferenciava el valencià del català. I res mes. 7.- De 1417 es la cita de Enrique de Villena, naixcut en Conca en 1384 i mort en Madrit en 1443. No pareix molt valencià. Els nostres "il·lustrissims" diuen que redactà en Valencia un obra a on es parla de català. Enrique de Villena, va esciure en castellà “Arte de trovar”, “Tratado de la lepra”, “Arte cisoria”... i dominava el grec i el llatí. Descobrim la nova teoria "cientifica" per supost, segons la qual si algu redacta una obra lliteraria en un lloc, la llengua en la que l'escriu es la llengua dels naixcuts en eixe lloc. Segurament per a escriure en castellà s'en aniria a Castella i per a escriue en grec ¡a Grecia! 8.- La cita de 1420 es una autentica vergonya. Diu: "[…] ut dictum monasterium sub provincia Cathalonie huic civitati vicine, quorum linga [sic] sub uno ydiomate conformatur, transferretur." O estic cego o no lligc per ningun puesto "la denominació de català o llengua catalana" ¿Que es aço? ¿Una burla? ¿Consideren els "il·lustrissims" que els valencians no sabem ni llegir? ¿Que estem pardals? ¡Mals "pájaros" estan fets! 9.- De 1429, i citant un llibre del català Antoni Badia i Margarit, volen fer-nos creure que Bernat Fenollar va escriure les "Regles de esquivar vocables…" subtitulat "Mots o vocables los quals deu esquivar qui bé vol parlar la lengua catalana", quan el mateix Badia, en la pàgina 148 del mateix llibre, diu que la participació de Fenollar fon "llunyana, reduïda i involuntaria", es dir, que no el va escriure. Vegem que el desig dels nostres academics s'enfronta en la realitat, apareguent com a mes catalanistes que els propis catalans. 10.- Martín de Viciana, en la cita de 1563 que els "il·lustrissims" retrauen es referix, encertat o no, unicament a Oriola, no a la "llengua propia dels valencians". En 1574, es publicà el llibre de Rafael Marti de Viciana (Borriana, 1502-1574) "Libro de alabanças d’las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana". Fon editat en Valencia l’any 1574.: "Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce, y muy linda, que con brevedad moderada…" …de la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la Lengua Valenciana fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese". ¿Els ha quedat clar als "il·lustrissims" lo que pensava Viciana? 11.- En esta cita de Mayans, resulta de vergonya l'intent de manipulacio. ¡I es esta gent no sap el significat de la paraula educacio! Per si se tenen duptes de lo que pensava Mayans reproduixc lo que va escriure en “Abecé español”: “…porque los españoles medianamente instruidos hablamos con ella quando queremos hablar con un lenguage común a toda España, olvidando para esse fin el valenciano su lengua, el catalán la suya, i assí los demás. ¿Ho entenen o els ho explique?. I no seguixc, perque a partir de la cita de 1876, entrà en Valencia el veri del pancatalanisme que encara hui estem patint. Son cites sense gens de valor historic.

Es convenient que es sapia que moltes de les cites del dictamen prenen com a referent el llibre "Consciència idiomàtica i nacional dels valencians" del academic Antoni Ferrando. Es troben en l'apartat "El triomf del gentilici <català> com a nom de la llengua". Hi ha 14 cites, respecte de les quals Lluis Fornes, en la seua tesis doctoral dirigida per Antoni Casanova (Universitat de Valencia-Estudi General, 2004), diu: "En la mostra no trobem cap literat valencià que faça us del nom de llengua catalana". Continua diguent: "Remarquem que cap dels textos és literari; i no es referix, cap d'ells, a la llengua dels valencians, ni a la literaria, ni a la popular". Vegem, que el supost "triomf del gentilici <català> " entre els valencians, nomes es troba en el desig de Ferrando, de que aixina haguera segut, forçant interpretacions que en moltes ocasions rallen lo ridicul, en un intent desesperat de clavar el clau per la cabota.

Queda demostrada la mentira que els academics fan que s'escriga en el DOGV, quan afirmen que "la denominacio historica de valencià ha coexistit amb la de català, documentada en determinades fonts valencianes". Pero la trampa mortal es troba quan en el primer punt del dictamen es diu que "valencià", es el terme que ha de ser "utilitzat en el marc institucional", perque es com diu l'Estatut, pero "sense que tinga caràcter excloent". ¿Que vol dir aixo? ¿Que Ferrando li podra dir al valencià "ferrandià"? ¿O que en contra de l'Estatut, de la historia i dels valencians, podran dir catalana a la llengua valenciana? ¡Ah! I tot aixo revestit d'un pressunt i fals cientifisme.

El resum del contingut del dictamen podria ser: Mantafules, trampes, maganches, mentires i enredros. ¿De veres anem a consentir-ho els valencians?

2

 

II

Es precis un segona part per a donar a coneixer l'intent de manipulacio masiu que supon el famos dictamen. Parlem en primer lloc de la "Selecció de testimonis valencians on es documenta l’ús de denominacions compostes per a referir-se a la llengua dels valencians."

La cita de les actes del "procés de canonització de sant Vicent Ferrer", es corresponen a declaracions d'un occità. ¿A on esta el testimoni valencià? - La cita falsament atribuida a Bernat Fenollar, correspon a dos catalans. ¿A on esta el testimoni valencià? - Onofre Pou fon català ¿A on esta el testimoni valencià? - Continuen en una cita de Manuel Milà i Fontanals, català. ¿A on esta el testimoni valencià? - I no contents, encara tenim, que la cita de 1925 es d'un atre català i la de 1926 d'un mallorquí i un català. Entre atres, tenim la del "català de Sueca", molt representativa, per cert. No hi ha dupte de que si la seleccio l'hagueren nomenat ""Selecció de testimonis catalans on es documenta l’ús de denominacions compostes per a referir-se a la llengua dels catalans.", segur, segur, que no haurien dit tantes falsetats.

Es interessant constatar que els catalans historicament han tingut molt d'interes en relacionar el valencià en el català. Hi ha que dir també que els catalans antics eren molt mes respectuosos en la llengua valenciana que els pancatalanistes actuals. Sabien de la seua existencia i la respectaven. Del interes historic dels catalans per la llengua valenciana, en temps i una canya, parlarem en mes extensio mes avant.

Continuant en el dictamen, hi ha que denunciar, que un dels camins de la manipulacio es l'estrategia d'embolica-ho tot, intentant provocar confusió. Parlen de la "Selecció de testimonis valencians on es documenta la consciència de compartir una mateixa llengua amb catalans i balears". No se si sera necessari explicar als nostres "il·lustrissims" la diferencia entre "compartir una mateixa llengua" i "haver compartit una mateixa llengua". Es una important questio de temps. Totes les llengues que venen del llati, han compartit una mateixa llengua, i per molta conciencia que tinguen d'aixo, no son la mateixa llengua. Citen en este grup a Furiol Ceriol, qui diu respecte d'una versio de la Biblia en llengua valenciana, “Gritará, así pues, Cataluña entera que ha sido mal traducida, porque en su opinión, encontrará muchas cosas descuidadas, extranjeras, inadecuadas y completamente ajenas a los legítimos contenidos de la Biblia. Lo mismo diran Mallorca y Menorca, lo mismo Ibiza…” ¿Es pot dir més clar, que les diferencies que hi han, no fan posible ninguna pretesa unitat? Citen tambe unes linees de Gaspar Escolano, qui en el mateix llibre que citen diu: “…de suerte que arrimando algunos vocablos groseros que hoy en dia se quedan en la catalana, poniendo en su lugar de la latina los que bastavan, cepillando los que tenían mal sonido y escabrosidad en la pronunciación y generalmente escogiendo una dulce forma de pronunciar, sin el horror y desabrimiento con que usan desta lengua en las provincias que la conocen por natural, ha venido a tener nombre por sí y llamarse lengua valenciana y a merecer asiento entre las mas dulces y graciosas del mundo”. ¡Si senyor! ¡Conciencia de compartir una mateixa llengua! ¿Es cientific tallar un argument per a on conve per a intentar justificar lo injustificable? Com no hi ha espai ni es el lloc d'entrar pormenorisadament, comentarem per ultim en este apartat, que el citar al Pare Fullana com a testimoni "on es documenta la consciència de compartir una mateixa llengua amb catalans i balears", podria ser equivalent a que un valencianiste citara a Fuster per a defendre l'especificitat del valencià, i supon, o no estar be del cap, o estar fora de la realitat.

Per a documentar "…l'us de la denominació de català o llengua catalana per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians", tornen a tallar per a on els convé un raonament de Vicente Boix, que en realitat acaba diguent: "El agregado de tantas lenguas formó, como era de esperar un tercer idioma", al qual li posa nom: "llengua valenciana". Es dir Vicente Boix diu justetet lo contrari de lo que afirmen.- Saben tambe manipular feches a plaer, perque quan citen "traduïda de Llatí en vulgar Valencià: per los Reverents mestres de la Seu de València en l’any MCCCCXIIIJ.", els valencians deguem saber que la cita real segons es pot vore tant en el llibre que citen com en el facsimil de la pagina 243 del llibre “Crides, pragmàtiques, edictes, cartes…", publicat per l'Universitat de Valencia, fa referencia a l'any: MCCCXCiiij (1394), NO MCCCCXIIIJ (1414). - No se'ls cau la cara de vergonya quan citen falsificacions, ya que respecte de la cita de " lenguaje català clar e manifest estill”, el català Antoni Bullbena i Tusell, escriu en 1906 a la “Societat Catalana de Bibliofils” diguent:“…ab greu dolor haguerem de veure que tota ella era un agregat d'errades y de falsedats…Per que sabuda com es la fatlera dels valencians en fer prevaldre lo llur dialecte, en les obres per ells editades, no és probable que siga valenciana la flamant edició". Per cert, l'articul de Bullbena es titulava “Qui a u castiga a cent avisa”. I yo em pregunte: ¿Te algun castic este intent masiu d'engany al poble valencià?

Com els nostres academics tot ho fan tan rebé, i son tan refins, el 6 de maig de 2005, publicaren en el DOGV una "correcció d'errades" del dictamen, de sis pagines, perque "S'ha observat una errada tipogràfica en la publicació de la numeració esmentada…" Si els "il·lustrissims" consideren erro, algun del extrems que he posat de manifest, el poble valencià te dret a esperar la corresponent "correcció d'errades". Si no hi ha correccio, els valencians tindrem ben de manifest la manipulacio i l'intencionalitat en l'engany.

 

www.inev.org 
www.culturavalenciana.es