El Liber Elegantiarum, de Joan Esteve

1

Recentment ha aparegut en Castello una reproducció en facsimil del "Liber Elegantiarum" de Joan Esteve, en el que s’arreplega en forma de diccionari "sui generis" el llenguage parlat en Valencia a mitant del sigle XV. El fet de que llibre tan util per a l’estudi de l’historia de la llengua valenciana puga estar a disposicio dels estudiosos, cosa tan dificil anteriorment, constituix un aconteiximent tan important, que be mereix li dediquem un comentari. Esta edicio ha segut possible gracies a l’encomiable iniciativa d’un grup de persones cultes i despresses de nostra ciutat, que han asumit el perill del fracas economic, ya que , segons nostres noticies, el patrocini de la Conselleria, Diputacio i Ajuntament, que se mencionen, s’ha reduit a assegurar la compra d’alguns eixemplars. A qui hem de felicitar, puix, en justicia, és a estos fills de Castelló que baix les sigles de INCULCA nos han proporcionat tan esplendida edicio i al professor romaniste Germa Colon, que s’ha dignat prologar-la en un estudi ben documentat, encara que amicalment tingam que fer-li alguna seria objeccio.

2

El coneiximent de les obres literaries o cientifiques de nostre patrimoni bibliografic, és interessant per a totes les persones cultes que senten curiositat per coneixer nostra historia i, en general, la produccio cultural que crearen nostres antepassats. Pero té un interes especial per als cultivadors de l’historia literaria, gramatics, filolecs, lingüistes, que per mig d’aquelles obres poden sorprendre l’estat de la llengua en cada moment i la seua constant evolució. Per ad este fi interessen les obres classiques, en primer lloc, pero tambe les preclassiques i les dels periodos de decadencia. Per mig d’elles es pot vore com la llengua valenciana va anar depurant-se i polint-se fins alcançar un grau o marc d’expressio literaria relativament perfecte -lo que ara diem una llengua estandar- que obligà en son temps, als territoris de llengua afina a la nostra, a escriure a l’estil de "valenciana prosa". (Eixa i no atra es la forma en que es pot parlar de "unitat de la llengua": que els atres van deprendre de la nostra). Per mig dels llibres, a pesar de que la produccio escrita és sempre conservadora i arcaisant, es veu que la llengua, es com un organisme viu, que evoluciona, a poc a poc, pero sense parar, introduint al cap del temps noves maneres d’expressió més conformes a les necessitats socials de cada moment, a les quals la llengua té obligació de servir.

3

D’ahi la necessitat de que es publiquen, no solament les obres classiques de l’epoca d’or de la lliteratura valenciana, sino tambe les anteriors, a partir del sigle XIII, començant per Sant Pasqual, encara inedites, i seguint pels llibres posteriors dignes de figurar en un "Corpus" d’escritors valencians que les continga totes, rescatant les que els catalans inclouen en les seues coleccions de "les millors obres de la literatura catalana", que dona la casualitat que estan escrites en valencià i per valencians, i en les que els autors afirmen rotundament que les escriuen en valencià. En esta colecció haurien de figurar tambe obres didactiques, com el "Liber elegantiarum", del que nos estem ocupant, el "Sinonimia" de Jeronim Amiguet, diccionaris, vocabularis i atres llibres didactics, que els estudiosos tenen tanta dificultat en trobar.

El Liber elegantiarum, era u d’estos fins ara.

4

Este llibre del valencià Joan Esteve es una especie de diccionari de paraules que es parlaven en Valencia a mitant del segle XV, posant al costat de cadascuna de les paraules valencianes les corresponents llatines, per a escriure en elegancia: d’ahi el seu nom. L’autor, segons diu el colofo de l’obra, era un varo erudissim, ciutada valencià, notari public per autoritat real, qui corregi l’obra en la mes rigorosa diligencia; l’edicio es feu en Venecia l’any mil quatrecents huitantanou. L’obra ha segut estudiada per pocs autors degut a lo dificil que era fer-se en ella (el nostre patrici Salvador Guinot li dedicà dos articuls en 1922, en el "Boletín de la Sociedad de Cultura Castellonense"). Per aixo, l’importancia d’esta edicio que estem comentant.

El llibre d’Esteve no arreplega el llenguage escrit, convencional, mes o menys arcaisant, ni les expressions vulgars ya perdudes, sino el llenguage viu i corrent en la Valencia del sigle XV; per aixo esta obra es tan util per a coneixer l’estat de la llengua valenciana viva en aquells temps i el moment historic de la seua evolució. Segons Germa Colon, "a partir de l’instant en que un mot o una expressio surt en el "liber" podem asseverar rodonament que pertany o ha pertanyut a la modalitat valenciana". Tambe diu certerament Colon: "el caracter valencià traspua per tot arreu, tant en la terminologia que es usada, com en la morfologia i en els objectes que surten en la virolada realitat reflectida per aquest diccionari: en les paraules i en les coses" i es falaguer vore com Germa Colon va espigolant en el diccionari d’Esteve i troba paraules tan casolanes com: codonys, alqueries, ravals, llepols, llauradors, canters i bellotes, aixina com sintagmes: "cendre abans de pastar" i "olles socarrades".

56

A la vista del contingut del diccionari i de tots estos raonaments, pareix que la valencianitat d’este llibre hauria de quedar ben establida: el Liber Elegantiarum es un tesor inapreciable de la llengua valenciana. Pero el bon treball del professor Colon queda nuvolat per la seua costum d’anar despullant a la llengua valenciana dels seus tesors per a vestir a la llengua catalana tan pobre de bibliografia en aquells temps d’hegemonia valenciana. A pesar d’haver reconegut la valencianitat d’este llibre, Germa Colon, parla del Liber Elegantiarum com "el dega dels diccionaris catalans". Es veritat que al parlar de la prioritat cronologica del "Liber" sobre altres diccionaris de l’epoca, se li escapa un "aixi que el catala o al menys el valencià hi guanya punts", pero la seua tendencia catalanisadora es constant. L’inconseqüencia de l’autor es palesa quan diu: "Per l’abundor dels materials de primera ma i per la documentacio anticipatoria de tot un lexic localitzat en terres de Valencia, el Liber Elegantiarum esdeve un instrument de capital importancia per la lexicografia catalana". ¿No será per a la valenciana, que no menciona?. I en l’index verborum a on fa unes relacions de paraules tretes del "Liber", fa llistes de vocables espanyols, francesos, llatins i "catalans" posant baix este titul les paraules mes tipiques valencianes, algunes d’elles encara no admeses per l’afany absorbent catalaniste. ¿Son verdaderament catalanes aquelles paraules?.

7

No vullc tocar l’afirmacio de Colon referent a que este llibre demostra la unitat de la llengua: lo que si demostra és que el valencià actual no és la llengua catalana "normalitzada" per Pompeu Fabra. és la simple lectura del treball de Colon escrit en llenguage tancadament catala. Ningu dira que està escrit en "valencià cult".

A pesar d’aixo val la pena tindre en la propia biblioteca un llibre tan valios i tan ben editat i prologat com el Liber Elegantiarum, joya de la bibliografia valenciana.

 

 

Castellón Diario 18 y 19 de agosto de 1988

Josep M. Guinot

Josep Maria Guinot i Galan es Doctor en Teología; licenciado en filosofía y letras; licenciado en filología; traductor de latín y premio Alfonso X el Sabio. Autor de la gramática Valenciana.