Els cristians valencians durant LA CONQUISTA DEL SIT

Jaume Roig en “Lo Spill” recordava al Sit de la següent manera: “Rodriguo Sçit / Diegueç, dit / Campeador / segur senyor / mentres vixque”

El Sit entrà en Valencia en juny de l’any 1094 tornant al poder dels moros el 1102. Nomes faltaven 136 anys, per a la reconquista definitiva de Jaume I. (El net d’algu que haguera conegut al Sit podia haver assistit a la reconquista). Ya havien passat 381 anys des de que l’any 713, el duc visigot Tudmîr, firmà en Abdal’azîz un pacte de capitulacio, que es conserva per diverses fonts. En la Crónica de 1344 llegim: “E lidio con la gente de Orihuela e de Lorca e de Valencia e de Alicante, …e ficieronle cartas de seruidumbre en que Abelancin los defendiesse e amparasse, e non partiesse los fijos de los padres… e jurase Abelancin que non denostaria a ellos ni a su fee, nin les quemasse sus iglesias, e que los dejasse guardar su ley. E todo se lo prometio e se lo otorgo e fizo sus juramentos de non se lo quebrantar”. A partir d’este “pacte”, els texts araps referiran en ocasions als cristians valencians com “mu’ahadun”, es dir "somesos a pacte". Tambe trobarem referencies als “baladiyyun”, "naturals del territori" als “nasara”, es dir cristians (de Jesús “el Nazaré”), o “rum” o romà.

Y les preguntes a respondre son: ¿Es va trobar el Sit en "naturals del territori"? ¿Es va trobar el Sit en cristians? Anem a vore com existixen una important cantitat de proves procedents de diverses fonts que nos donen noticies dels antepassats dels cristians valencians que trobà Jaume I.

2

Escomençarem en el cap. 896 de la "Primera Crónica General", que referint-se a l’any 1090, es dir quatre anys abans de l’entrada del Sit en Valencia, conte una relacio de paries o pagaments que tributaven al Sit. El rei Al-Qadir de Valencia li era tributari des d’eixe any. Llegim: "De Valencia tomava el Çid XII mill marauedis cada anno, et dauanle demas por cada mil marauedis C marauedis poral obispo que dizien çael almatran alla por su arauigo". D’esta cita s’extrau no nomes la existencia de jerarquia i organisacio eclesiastica, sino que evidencia la categoria metropolitana de Valencia, sent que "Matran" vol dir en arap cap d’una provincia eclesiastica.

Mes coneguda es la cita tambe de la “Primera Cronica”, quan el Sit, posa per a guardar “las torres et aquella puerta de la villa que el tenie” a aquells que “fueran criados con los moros et fablavan assy como ellos et sabien sus maneras et sus construnbres, et que por esso los escogiera et los pusiera en aquel lugar”. Un poc mes arrere, la Cronica els ha identificat en els mossaraps “…Et por esto querie que que toviesse este las puertas de la villa et que fuesse guardador dellas con los almocadanes et con los peones cristianos de los almoçaraves que eran criados en tierras de moros…”

3Les fonts araps confirmen lo expost en la Cronica. Ibn `Idari en su “Bayan al-Mugrib”, escriu segons traduccio que consta en “Cristianismo valenciano” de Lleopolt Penyarroja: “Rodrigo no residiría en la ciudad, donde colocaría como musrif (= inspector) a Ibn `Udays y, por ultimo, las puertas de la ciudad estarían custodiadas por al-Rum al-Baladiyyun. Com “al-Rum al-Baladiyyun”, vol dir cristians del territori, trobem una coincidencia total entre les fonts araps i les cristianes.

Hi ha una cita que nos informa de que els cristians valencians devien ser prou espavilats i previnguts, i no devien fiar-se massa de la victoria del Sit. En la p. 97 de “Nuevos fragmentos almorávides y almohades” de Ibn Idari; traduïts per Huici Miranda llegim: "El dia de la aparición de la luna de sawwal (14 de octubre de 1094) los musulmanes celebraron la oración en común por la fiesta de la Ruptura del ayuno en Manzil ‘Ata (Mislata), junto a la acequia Hawwara (Favara). Por su parte los cristianos mozárabes de Valencia, que habían vivido siempre en esta ciudad, trataban de conciliarse la simpatía de los musulmanes que quedaban en ella, al dar por descontada la próxima victoria de las armas islámicas”. No hi ha dupte de que esta inteligent actitut degue favorir la pervivencia una volta abandonà Valencia la host del Sit.

En la pag 274 del llibre "La cultura hispanoárabe en Oriente y Occidente" de Juan Vernet, referint-se a que els mossaraps coneixien tant les narracions cavalleresques visigotiques com les propies del mon arap escriu: “A este respecto hay que mencionar el pasaje de la Dajira en que, refiriéndose al Cid como señor de Valencia, nos dice que "en su presencia se estudiaban libros; se leían las gestas de los antiguos campeones de Arabia y cuando se llegó a la historia de Muhallab, quedó extasiado y manifestó su admiración por ese héroe"

4

Es sap, que durant el temps que el Sit fon senyor de Valencia, es produi la restauració de nou iglesies parroquials. Al respecte, el doctor en Historia Vicent Castells Maiques es preguntava: “¿No son massa per a atendre espiritualment a l’adventicia i gens estable host del Sit?. Pensem per tant que es va procedir aixina en benefici dels cristians natius.”

De l’any 1098 es el diploma per el qual el Sit dota a la catedral de Valencia en varies heretats ("Autógrafos inéditos del Cid y de Jimena" de Menéndez Pidal.). Llegim: “Donamus quoque prescripte sedi atque pontifici aliam almuniam que est iuxta ecclesiam beate Marie extra murum prefate urbis.” Esta iglesia, la tornarem a trobar en el proces per a la “Ordinario Ecclesiae Valentinae”.

Per a acabar, fer referencia a la “Historia Parva sive relatio translationis brachii Santi Thomas Apostoli ac braquii Sancti Vicentii Martyris” escrita per l’arcedià de Bari a principi del s XII, en el qual es parla d’un viage d’un bisbe de Valencia a Bari, “…Episcopus Valentinae civitatis Barium venirte…”que duia un relicari de plata en el braç de Sant Vicent “…braquium Sancti Vicentii Levitae in capsellula asporto argentea…”, i que parla de la gran responsabilitat del seu bisbat i els assunts de la seua Provincia “…sed tum maxima dignitate mei episcopatus, et variis intervenientibus oficiis nostrae Provinciae...” Els que mes han estudiat el tema han segut Vicent Castell i Lleopolt Penyarroja, situant els fets poc despres de la eixida de la host del Sit.

Carmen Barceló, passa, com en un rugló, per damunt d’esta cita en l’articul "Mozárabes de Valencia y lengua mozárabe” publicat en 1997 en la "Revista de filología española" diguent: “Escolano afirmó en 1610 que en la catedral de Valencia había un brazo del santo y que el otro se guardaba en Zaragoza. Si añadimos el que fue trasladado solemnemente desde Bari a Valencia en 1970, hay que preguntarse ¿cuántos brazos tenía el Levita Vicente?” I dic yo ¿No heu quedat enlluernats per raonament tan cientific per a no entrar a estudiar una cita? ¿Estudiar les fonts? ¡No! ¿Estudiar la fiabilitat de les fonts? ¡Tampoc!. Com la historia no li quadra en el seu dogma, fa una gracieta i se n’ix. I la veritat es que deu ser fotut vore a un sant en tant de braç i que a unes atres no els aplegue ni per a un cap.

 

www.inev.org
www.culturavalenciana.es

  • Agusti Galbis Cordova es Arquitecte.