L’Algemia Valenciana (IV). PARAULES EN ROMANÇ i ROMANCISMES (V)

Una atra font per a l’estudi de romancismes son els escrits en arap dels mossaraps toledans. Per a posar de manifest alguns d’ells, partirém d’un estudi d’Ignacio Ferrando Frutos titulat “Los romancismos de los documentos mozárabes de Toledo”. En este treball, Ferrando Frutos diu que en els moments anteriors a la conquista de Toledo hi havia “convivencia entre las lenguas romance y árabe”, afirmant que el romanç es mantingue “con mayor fuerza en la esfera rural y privada”. Proseguix dient, que quan Toledo passà a tindre mandataris cristians a partir de l’any 1085, “se produjo una convivencia lingüística con los romances traídos por los cristianos del Norte…”. Ni mes ni manco que lo que succei en territori valencià un sigle i mig mes tart.

2

Ordenant els romancismes d’este treball per grups, tindriem: ANIMALS: “gril”, grill, “qunilya”, conilla; “lubb”, llop; “s.rbu”, cervo“; “qunilayruh”, gos coniller, “partal”, pardal. ARBRES I PLANTES: “bullutar”, belloter; “tujar”, tochar; “qarrask/qal”, carrascal; “qusqulyar”, coscollar, “corryula”, correjola; “tabara”, tapera; “ulivarda”, olivarda; “baniy”o“banič”, paniç; “qannariyya”, alcarnella; “baladre” (Vocabulista); “amedllas”, armeles; “tomello”, tomello; “castaniya”, castanya; “espatella”, espadella; “faba”, faba; “yunya”, junça; “lajtuca”, lletuga; “melonya”, melona; “murtas”, murta. AGRICULTURA I RAMADERIA: “bastur”, pastor; “bila”, pila; “gamalla”, gamella; “l.guns”, llegons, “qorbal”, corbella; “istabl”, estable; “b.rtal”, portal “qurral”, corral; “quwadra”, cuadra; “qanb”, camp; “baniy”, paniç; “fascar”, feixcar; “labač”, llebeig. FENOMENS TOPOGRAFICS: “purt”, port; “plana”, pla/plana; “bayqa”, bega; “d.fasa”, devesa”. ORGANISACIO I CARRECS: “abbat”, abat; “aqulit”, acolit; “b.rbust”, prebost; “b.rmat”, primat; “b.ryura”, priora; “kunbant”, convent; “ifant”, infant; “inbiratur”, emperador; “duk”, duc; “qunsily”, consell; “kiryat”, criat; “mayurdum”, majordomo. EDIFICACIO: “sbital”, hospital; “skula”, escola; “qalsada”, calsada; “tabiya”, tapia. CASA: “bistit”, vestit; “billiza”, pellissa; “saya”, saya; “trab.sayr”, travesser; “itrabassan”, travesany; “qabba”, capa; “qab.sal”, capçal; “qurtina”, cortina, “libril”, llibrell. RELACIONS: “kunsuqra”, consogra; “nura”, nora; “mew”, meu…

Continuem comprovant la cantitat de paraules que eren propies del romanç del poble que es trobava “sots senyoria de moros” i que s’han conservat en la llengua valenciana.

3

L’obra del cordoves Ibn Quzman (1078-1160) es una font important de romancismes. En en el seu “Cançoner” declarà traduir expressament al romanç o algemia “Arâ, ‘aggil, tahfaz lî sî min nagamî / Dwn hyd, hud hâda, bi-l-agamî (p 350 de “Todo Ben Quzman…” de Emilio García Gómez – 1972). Segons Federico Corrientes, els romancismes del cordoves Ibn Quzman (1078-1160) “debian ser mozarabismos integrantes del dialecto utilizado en Andalucia en el siglo XII. Afirma que quan gasta el romanç, ho fa “con proposito artistico de realismo, poniendolo en boca de mujeres, cristianos y, en general, de personas particularmente dadas a expresarse en dicha lengua”. (“Poesía dialectal árabe y romance en Alandalús” de F. Corriente)

4

Alguns dels romancismes d’Ibn Quzman son: “Atrabassan”, travessany; “bel(lo)”, bell; “ben(e)”, ben; “benya”, venia; “bokella”, boqueta o boquella; “bon(o)”, bon; “qol(lo)”, coll; “qul(o)”, cul; “dabtur/debtor”, deutor; “dolor”, dolor; “dos”, dos; “faç(e)”, faç; “filyol(o)”, fillol, “gallina”, gallina; “gargamill”, gargamell; “iska”, esca; “istipar”, estepa; “kabal”, cabal; “kand(o)”, quan; “kappa”, capa; “kom(o)”, com; “labac”, llebeig; “logar”,  lloc; “mal(e)”, mal, “mar”, mar; “manjar”, menjar; “marqatal”, mercadet o mercatell; “mars”, març; “palatar”, paladar; “pandayr”, pander; “partal”, pardal; “peqatic”, pegadiç, apegalos; “pennor”, penyora, “pesar”, pesar; “pilos”, pilos, pelut; “pore”, por; “qubill”, cup, cubell; “sanyor”, senyor; “sesta”, sesta, becadeta; “sobresawt(o)”, sobresalt; “sudader”, sudader, sudari; “suqur”, segur”, “tant(o)”, tant; “yannayr”, giner…

En relacio a les solucions duals com “qol(lo)”, coll o “qul(o)”, cul, recordem que el propi F. Corriente diu que la llengua romanç que parlava la poblacio autoctona dels territoris baix domini musulmà no era una llengua uniforme, sino que es tractava d'un “haz dialectal, y no dialecto más o menos uniforme”, comprovant-ho en “la disparidad de soluciones reflejadas a veces en un cuerpo tan relativamente reducido como son los romancismos de Aban Quzman”. En el mateix sentit, Jaime Oliver Asín escriu que “nadie se extrañe tampoco de que hablemos a veces de dialectos, no dialecto, árabes hispánicos y mozárabes, pues no vemos (tendremos ocasión de comprobarlo a lo largo de este trabajo) que existiera unidad lingüística dentro de uno y otro campo” (p 129 de “Quercus en la España musulmana” de Jaime Oliver Asín (Al-Andalus, 24:1 (1959)). Per una atra banda, es interessant saber que Martín Baños,  en “El enigma de las jarchas” (2006), parla de “notables disimilitudes entre el romance andalusí de Valencia y el de otras regiones”.

5

A continuacio, anem a parlar de paraules valencianes algemiades, que encara que estiguen presents en document posteriors a la reconquista, podrien ser del romanç valencià anterior a Jaume I, i de fet algunes d’elles ho son. Servirà per a demostrar que no es certa l’afirmacio que manté l’inexistencia de texts algemiats valencians.

Ana Labarta, en “Textos para el estudio de la terapéutica…” nos informa d’un text algemiat en llengua valenciana, escrit per un mege musulmà i trobat en Muro d’Alcoy. En l’escrit es parla de plantes com la “riqalisya” o regalissia; la “irba sana” o herba-sana; els “murtunsi” o murtons; el “qasqayl” o cascall; la “qamamirla” o camarnirla, el “rumir” o romer; el “finuyl” o fenoll… Tambe parla de fruts com els “qudunsi” o codonys; les “tabris” o taperes; la “aliqriya” o alegría…, i de preparats com el “sirub diqras” o xarop d’agraç; la “qunsirba di tumani” o conserva de tomaní; la “ayquwa dilfabiqa” o aigua d’alfabega; la “limunada” o llimonada; les “bindulis” o pindoles; el “uli” o oli; el “iblanqit” o blanquet; el “iqris” o greix… Nos parla d’animals com els “alaqransi” o alacrans; el “buytiri” o buitre; el “sirbi”  o cervo, etc.

Pel mateix llibre d’Ana Labarta sabem de l’existencia d’un document de l’any 1543 consistent en una recepta que tenia un esclau de Bona a qui dien Domingo Fortuny, en el que es referencien paraules com “sufre” o sofre; “martaq” o martec; “iblanquit” o blanquet; “alum” o alum

6

Luz Ortiz en “Aculturación, cristianización y criptoislamismo en el señorío de Albaida”, nos fa saber de l’existencia d’una anotacio en aljamia valenciana, de la segon mitat del s. XVI, feta al dors d’un rebut de pago d’un censal entre un morisc d’Ayelo i un cristià de Montaverner. Lleopolt Penyarroja, en “Moriscos y repobladores en el Reino de Valencia: la Vall de Uxó”, sospita que la “Memoria” escrita en caracters arabics citada en el proces contra J. Cáncer en 1602 era un text algemiat valencià perque es diu “que conté les paraules seguents en algemía”.

7

Per “Oraciones cristianas aljamiadas en procesos inquisitoriales de moriscos valencianos” d’Ana Labarta sabem que a finals del s. XVI, Francisco Açán fon acusat a l’inquisicio per la seua filla Hieronyma, de “hacer ceremonias de moros”. Segons el proces inquisitorial que es segui, “Dixo el pater noster y ave maría y credo en romance”. Ana Labarta els transcriu en “Oraciones cristianas aljamiadas en procesos inquisitoriales de moriscos valencianos”. Trobem en aljamiat llati “Batir nustir kiyis insalis…”, que es llig “Pater noster qui est in caelis…” i en aljamiat valencià “Barya mariya ibriqaw bir nus bitulus biqadus amin yasus” que deu llegir-se “Verge Maria pregueu per nos i per tots los pecadors. Amen Jesus”.

8

Carmen Barceló, en “Minorías islámicas en el País Valenciano: historia y dialecto”, edità 207 texts d’orige valencià i escrits en arap, la major part dels quals no passen de quatre ralles i adjuntà un index de prop de 250 romancismes, entre els que trobem “barcella”, “botija”, “calça”, “comte”, “estopa”, “forn”, “juliol”, “panis”, “polla”, “sabates”, “sogre”…

Tambe trobem valencianismes en texts algemiats en alfabet hebreu. En el “Comentari al llibre de Ruth” de Isaac ben Joseph ha-Kohen, segurament escrit en la Xativa de finals del s. XIV, es troben en “la’az” o romanç valencià les paraules els majorals, normalment traduides com “la-rabbim”. (p 224 de “Esther in Medieval Garb: Jewish Interpretation of the Book of Esther in the ...” de Barry Walfish). En el “Codex Soberanas”, segurament d’orige valencià, escrit en arap pero en caracters hebreus en el s. XV, es contenen romancismes com “cunia” per “cuina”, panses i un “valencianismo patente” que es mançaneta per a referir-se als botons. (p 22 de “Manuscrito hebraicoaljamiado de la Biblioteca Nacional…” de Meritxell Blasco). Gerrit Bos and Guido Mensching en “A 15th Century medico-botanical synonym list (Ibero-Romance-Arabic) in Hebrew characters”, nos informen de la presencia de paraules algemiades com “wrynh” o orina; “nys” o anis; “yswp” isop; “lbyrqwq” o albercoc; “wysqwyyt” o bescuit; “gr’nwt.h” o granota; “wlyb’rd” o olivarda

9

Ad estes altures, a tots aquells que propugnen que els conquistadors cristians forasters dugueren un romanç estrany per als valencians -cristians, musulmans o jueus-, podriem preguntar-los, ¿quines eren les lleis fonetiques del vocabulari d’eixe romanç, que era impossible que existiren aci previament? ¿No cap?

En el proxim articul, per a acabar, vorem algunes consequencies del bilingüisme i estudiarém l’influencia en la llengua valenciana d’alguns sufixos i desinencies documentats previament a la conquista cristiana.

 

  • Agusti Galbis Cordova es Arquitecte.