Negligencia, diligencia, residencia

1

¿Qué tenen en comu les tres paraules?, que rimen en -encia i que confluixen en els establiments a on paguem –bons diners– per a que cuiden dels nostres sers volguts. Ademes, els dos primers son antonims, contraris, cosa per la qual la vida dels majors canvia del cel a la terra si se’ls aten negligentment o diligentment.

Les residencies d’ancians ya acapararen l’atencio mediatica en el ple de la pandemia del coronavirus, perque causà una gran mortaldat entre els usuaris, donat que els seus sistemes defensius eren mes debils que els de la poblacio de fora.

Ara, en la segona ona de la malaltia, tornen a estar en el mig del debat perque es repetixen els contagis i aumenten les defuncions i es posa en evidencia lo que als neolliberals no els interessa vore... la vida i la salut d’estes persones, perque son persones, no poden ser confiades a empreses que nomes veuen negoci (recordem el que tenía i te el nebot de l’exconseller Juan Cotino quan li n’adjudicaren no se quàntes).
I capten l’atencio perque tots, gatets i gossets, quan passà lo que passà i es feren creus i s’esgarraren la roba del dolor, prometeren que mai mes. I està aci.

Se que no es pot generalisar i que la majoria d’estos centres son responsables i diligents, pero encara n’hi ha de negligents reincidents.

Nos hem espantat (en setembre de 2020), per la denuncia d’una treballadora (m’es indiferent que siga una vengança per haver-la tirada), que en la residencia DomusVi Jardines de Llíria hi havia de tot i que els allojats han patit situacions d’escandal i de tracte inhuma. Este geriatric ha segut sancionat en 178.000 euros per les irregularitats observades l’any passat (en acabant de les oportunes inspeccions). I ara repetim.
I els treballadors, ademes de llamentar la situacio i comprendre la preocupacio dels familiars... aclarixen que “Nos duele que nuestro trabajo esté manchado por esas imágenes [lo que taquen es el seu silenci]. No podemos quedarnos de brazos cruzados [com aparentement estaven fins ara] mientras nos acusan en unos términos tan crudos y dolorosos como se ha hecho [cruns i dolorosos ¿per ad ells o per als damnificats?]”. Les imagens mostrades i denunciades: ancians en terra, que mengen a soles, nugats, ferits, llagats... Home, puix haurien d’explicar cóm passa tot aço i per qué ixen ara a defendre el seu treball... presuntament negligent.

I es completa l’historia en que DomusVi es propietat, majoritaria, d’un fondo d’inversio radicat en Londres, que te una estructura societaria opaca (un poc mes elaborada que la ‘real’ espanyola), en una vintena d’empreses instrumentals casi sense treballadors, i que acaba presuntament en el paraïs fiscal de l’illa de Jersey. ¿De qué nos estranyem i astorem?

I nos posarém les mans al cap, pero no actuarém per a que moltes arees de la nostra vida deixen de ser un negoci.

Imagens: Pixabay (Geralt)

www.inev.org

Antoni Fontelles

Antoni Fontelles i Fontestad es Llicenciat en Teoria de la Comunicacio i Psicología. Es professor i periodiste.