Setembre

1

Este mes inicia la fase numerica del calendari romà (la conservada encara) i rapidament l’identifiquem en el que fa set (ya que deriva de septembris < septem), pero se correspon en el nove. En realitat, tant este com els següents mantenen l’orde pero estan desfasats, en acabant de l’introduccio de giner i febrer. La pronunciacio [septémbre], en alguns parlants, es una contaminacio del castella ‘septiembre’. Antigament es documenta ‘septembre’ pero esta forma desaparegue en favor de l’actual.

Provablement, la millor definicio es: setembre fruiter, alegre i fester (JB2), perque combina les ‘collites’ de l’estiu i continúa l’abundant activitat ludica d’agost en molts pobles: a la fira no vages si no tens diners, ni a la Mare de Deu d’Agres (primera semana del mes) si no tens promes (JM1) –en una chicoteta variacio: a la fira no vages si no tens diners, i a la Mare de Deu d’Agres, si no ho tens promes (EA).

El mes, dedicat a Vulca, sol ser representat per motius relacionats en la verema. I aixina es, perque el gros del saber popular es concentra en la mencionada activitat agricola important i ben estesa en les nostres terres: per Sant Mateu (21 setembre), verema arreu (MC) (EA), a Sant Mateu, veremada arreu (JC2), a Sant Mateu, batoll o verema arreu (JM1), de setembre a agost, beu vi vell i no begues most (JB2), en setembre, les cabres a la serra i el vi a la gerra (EA) (MC), en setembre, el vi està per vendre (JB2). Pero tambe es l’epoca per a uns atres cultius: en setembre, qui tinga blat que sembre (JM1) –en variacions: a setembre, qui tinga blat (o llavor, o gra) que sembre (AA), al setembre, qui tinga blat que sembre (PE)–, per Sant Mateu, sembra del teu o de qualsevol arreu (EA), per Santa Creu (14 setembre), pesols i faves per tot arreu (JB2).

Hi ha una fruita que va escassejant (segons les varietats), pero no pert l’exquisitea: per Sant Miquel (29 setembre), les figues son mel (MC), a Sant Miquel, la figa ya no te pel (JC2) (EA). Son molt dolces de per si, pero ara incrementen esta condicio, i son mes abundants els pançons (les figues que han perdut casi tota l’aigua en l’arbre, son fructosa concentrada).

Com es habitual, el refraner nos recorda que l’aigua es indispensable perque les precipitacions d’agost solen ser magres: els camps, per Sant Miquel, esperen aigua del cel (JA), per Sant Miquel, els camps esperen l’aigua del cel (JB2). Al mateix temps, l’orage sempre preocupa, be per les collites be per les plantacions: en setembre, o se sequen les fonts o s’endu els ponts (JB2) –en variacio: setembre seca les fonts o s’emporta els ponts (MC)–, setembre boiros, graner polsos (JB2).

I es nota prou que acurta el dia: a la Mare de Deu d’El Puig (1 setembre) a les huit i mija el sol fuig (MC), i que: Sant Miquel s’endu el berenar al cel (AA), perque com s’alvança el sopar per la reduccio del dia, s’elimina el berenar; pero hi ha solucio: Sant Miquel pujà el berenar al cel i Sant Macia (24 febrer) l’abaixà (JM1), i segons explica Marti, “s’aplica á la costum antiga que tenen els treballadors del camp, de berenar á mijant vesprada, desde Sen Masiá funs á Sen Miquèl, ó siga desde 24 de Febrer á 29 de Setembre” (JM2C, p. 75)...

El nostre satelit te son espai: lluna de setembre, la mes clara de l’any (JB2), una condicio que compartix en la d’algun atre mes com giner; i tambe està la creença popular en la capacitat predictiva: la lluna setembrina set llunes endevina (JB2), que anuncia la repeticio, durant set ocasions mes, de l’orage que haja fet durant eixa lluna.

Per a que vejam que la gent sap contar: des de la Verge de la Consolacio (8 setembre) a la Concepcio (8 decembre), tres mesos justs son (JA). Exacte.

I encara que no fa tanta calor, sempre nos quedaran uns dies de plaja: fer l’estiuet de Sant Miquel (PE)... i no es l’unic.

Image: Enric Calvo

 

NOTES

1. Agraixc la colaboracio desinteressada d’Enric Calvo en l’ilustracio que acompanya l’articul.

2. “a Sen Mateu, verema arreu” (EA), tots els ‘sen’ que Estanislau Alberola escriu els he transformats en ‘sant’. Aço tambe apareix en algun atre autor com Joaquim Marti.

3. “del setembre a la tardor, torna la calor” (MC), no crec que siga ‘original’ perque aci, de forma popular, es desconeix ‘tardor’ per a la primavera d’hivern, terme, per una atra banda, hegemonic en el ‘llenguage formal o lliterari’.

4. “per Santa Creu, pesols i faves per tot arreu” (JB2), s’haura de referir a la festivitat de l’exaltacio de la Santa Creu (14 setembre).

5. Referencies: Estanislau Alberola (EA), Alexandre Agulló (AG), José M. Aparicio (JA), Joan Benet (JB1), Joan Benet (JB2), Miguel Cervera (MC), Joan Comes (JC1), Joan Comes (JC2), Paco Esteve (PE), Joaquim Marti (JM1), Joaquim Marti (JM2A, JM2B, JM2C), Emili Miedes (EM), Manuel Peris (MP), Vicenta Plaza (VP), Carlos Ros (CR).

Antoni Fontelles

Antoni Fontelles i Fontestad es Llicenciat en Teoria de la Comunicacio i Psicología. Es professor i periodiste.