VALENCIANS i catalans (cap. 3)

1

(V)

En la pagina 25 del llibre "Alfons de Borja y la ciudad de Valencia", referent al valencià Arinyo, llegim que "...en 1419, los jurats, advertidos de las intrigas de ciertos curiales que pretendían su destitución para que lo sustituyera el catalán Pere Margaf, actuaron con rapidez y contundencia en su favor, consiguiendo que permaneciese en la cancillería, precisamente por su condición de valenciano: aparte de él -alegaban- "de aquesta ciutat no y ha home de ploma en cort". Per esta volta, les intrigues dels catalans, no pogueren en els valencians. ¿Com acabaràn les continues intrigues que hui menegen catalans i catalanistes en contra de la personalitat valenciana?

El 1420, el Consell municipal valencià obtingué la revocació del nomenament de catalans per a l'alcaidia d'Oriola i la governacio de Valencia. Lo mateix succeí en la Vall d’Uxo, quan el rei nomenà a Gispert de Talamanca, ya que era "non valentinus sed pocius catalanus". En les Corts catalanes de 1420, es demanà la destitució del governador del Rossello, per ser valencià. Llegim en "Pensamiento político catalán que "en las cortes catalanas de 1420, al presentar al monarca el 10 de abril los capítulos de corte, hácese constar en el 23 como los valencianos no podrán ejercer oficios jurisdiccionales dentro del Principado". I ...els panques nos parlaran de la germanor i del amor entre valencians i catalans. ¿Quina millor demostracio?

El 10 de maig de 1440, els Jurats escriuen "Al molt reverent pare en Christ lo senyor bisbe de Valencia" ("Alfons de Borja y la ciudad de Valencia"), i li conten que: "lo venerable e religios frare Marti Trilles, provincial en la provincia d'Arago de l'orde de Frares Prehicadors, per esser natural de aquesta ciutat es maltractat e molestat en diverses maneres per alguns frares cathalans del dit orde, ab calor dels consellers de Barchinona...".

El mateix dia envien una atra carta al "Molt excellent princep e poderos rey e senyor" (Epistolari de la Valencia medieval II.), diguent-li que "En dies passats lo religios frare Marti Trilles, maestre en sacra theologia, de l'orde de frares prehicadors, per sa suficiencia, virtuts, vida e merits comendables, fon promogut a provincial del dit orde en la provincia d'Arago, e axi com a provincial ha residit per algun temps, e resideix de present, en lo monestir de la ciutat de Barchinona, vivint honestament e regint son offici virtuosament e sancta. Empero, perque es natural de aquesta ciutat, no plau ni poria plaure als frares cathalans....han cominat molestar e s’esforcen molestar e maltractar aquell en moltes maneres....."

Hi ha dos cartes mes sobre la questio, dirigides al bisbe de Lleida i conseller del rei, i a mossen Bernat Guillem Sabrugada, protonotari de la reina (f. 192r-v). Com podem comprovar, l’odi dels catalans aplega inclus al clero valencià. Es de destacar que el atac no partí nomes dels frares catalans. Com diuen els nostre Jurats, estos actuaven "ab calor dels consellers de Barchinona...".La conclusio es que ni els frares valencians poden estar tranquils si es troben prop de catalans. En valencià antic, germa es dia frare ("frares e germans nostres"), del llati frater. Vegem que si son valencians, els catalans no volen ni als frares. ¿Com anem a ser germans?.

Per a que comprovem que les "fraternals" relacions abraçen tots els aspectes de la vida, -hem vist politic i relligios-, anem a deixar constancia d’un eixemple de practica comercial deslleal. Es relata el 22 de giner de 1440. (Epistolari de la Valencia medieval II)

"....alguns mercaders de Barchinona e de Mallorques han scrit als dits moros que se’n vagen lla, offerint-los part en cascuna galera de les grosses, e que s’aturen en Barchinona o en Mallorques per fer la mercaderia en terra de moros, offerint-los, encara, que si lo dit senyor rey volia res d’ells, que ells ho pagaran tot......... E de bona equitat, los de Barchinona ni de Mallorques no deurien servar tals pratiques ab nosaltres, que son total destruccio nostra, per ço com, anant-se’n los dits moros del regne a onsevulla, hauria tan gran detriment e dan la ciutat que no.s poria bonament reparar, ans serien en cami de cessar la mercaderia e tot lo be en aquesta ciutat e regne, e, per consegüent, la destruccio total nostra staria apparellada"

Per acabar per a hui i com a curiositat, pase a reproduir lo que pot ser a modo de la "clausula Camps", en relacio al comerç, pero dictada per els catalans en les Corts de Barcelona de 1365. (Cortes de los antiguos reinos..... Vol. II.p. 395). Diu: "Declara empero la dita Cort quels blats de la exida de Cathalunya per portar en Arago o en Regne de Valencia no paguen sino aytant com los del Regne d’Arago e de Valencia faran pagar... E si los D’Arago o de Regne de Valencia feyen pagar mes avant per los dits blats e mercaderies quels deputats de Cathalunya puxen anedir als dits blats e mercaderies segons que a ells sera semblant." Curios ¿no?. Segur que hi haura bacores, que diran que si ho fan els catalans ¡ben fet esta!. ¿Raons? milanta mil, reals i inventades. Te igual. Trobaran totes les escuses del mon. Pero...¡Ausades, si ho fem els valencians! ¡Quina vergonya que els fa!. I la verdadera vergonya es que hi haja catalanistes per als qui, sempre, sempre, es aixina. Tot lo que fan els catalans ¡Ben fet! Tot lo que fem els valencians ¡Mal fet! ¿Realment son dignes de dir-se valencians?

2

 

(VI)

Es necessari un articul sancer per a parlar del juriconsult valencià Pere Belluga i la seua obra major, el "Speculum principum", que va escriure des de 1437 a 1441.Es molt possible que enviara una copia del llibre al rei Alfons el Magnanim, l’any 1443, segons es despren de la següent carta dels Jurats de Valencia:"Micer Pere Belluga tramet de present a vostra senyoria, ab un son frare, doctor en decrets, canonge de Sogorb, appellat micer Nicolau Belluga, portador de la present, una notable e singular obra per lo dit micer Pere ab no poch treball e studi compilada, de la qual, som certs, vostra senyoria haura plaer e la haura be per acceptable."

Pere Belluga fon el primer classic del jurisconstitucionalisme tradicional del Regne de Valencia. La teoria del dret que expon Belluga, es troba arraïlada en la realitat valenciana mes palpitant. L’objetiu de la seua obra es exclusivament la defensa de les llibertats del Regne de Valencia, i no de la "Confederacio", com volia el català Valls i Taberner i refutà Elias de Tejada, aclarint que el paper de la Corona d’Arago en l’obra de Belluga, es unicament, el de fer de paisage de fondo sobre el qual es troba el Regne de Valencia. Este ultim diu en "Pensamiento político catalán" que Belluga va donar forma a "la más antigua, y en tantos aspectos la más perfecta, teoría política de los fueros valencianos."

Anem a vore lo que pensa i escriu Pere Belluga respecte de les relacions entre entre valencians i catalans, entre el Regne de Valencia i Catalunya. Les cites que reproduixc a continuacio, donant una idea del seu significat, provenen de l’edicio napolitana del "Speculum Principum", de l’any 1580, comentada per Camillo Borrello, en el qual es deixa clara la patria de Belluga "Petri Bellugæ Valentini", afegint: "Iurisconsulti famosissimi"

En l’apartat "De forma & ordine & c. Rubr", Pere Belluga, despres de fer una disquisicio teorica sobre l’orde de prelacio entre diferents dignitats i entitats, es pregunta quina "provincia", entre Valencia i Catalunya, deu tindre preferencia en les Corts Generals, comprovat que en les sessions hi han hagut altercats. "Restat igitur videre, † quæ prouincia debeat aliam præferre, in curia generali, in Valentia, vel Cathalonia, in sedendo & alijs activus curiæ ,ut vidi iam in curia generali altercari?". Aplega a la conclussio de que el Regne es principi d’autoritat front a qui no es Regne, "dici potest, nam provincia Valenciana est regnum principis auctorita. coronatum mento præxtollēdum provinciæ que regnum coronatum non habet.", deixant-ho clar: "Primo Valentinentium. Secundo Barchionensium". Diu que els catalans no deuen usurpar el lloc davant de de qui te dignitat real "Cathaloni non debent sibi usurpare locum ante regalem dignitatem", perque rei es mes que comte, "rex maior est quã comes", explicant que Regne es diu primer que comte en els tituls reals, "Et prius se vocat in suo titul.rex, quàm ut Cómes,unde rex Aragonum Valentia, &cæte".

Proseguix Belluga exponent, per a justificar el dret de preferencia de valencians fron a catalans, que Valencia es "Provincia" mes antiga i mes noble que Catalunya, si anem als origens "quoniam si tu confideras a principio, magis antiqua, & nobilioribus civitatibus erat plena provincia Valentiæ, quã Cathaloniæ"

Diu que els catalans, per a defendre el seu dret, aleguen una sentencia del rei Pere "...quod de sententia domini Regis Petri allegatur in adversum...", aclarint que eixa sentencia no es troba en els llibres de les Corts "...quod dicta sententia non est, in lib.curiæ...", que en el llibre d’actes de les Corts, no res es diu, i que els catalans no tenen escrupuls de mentir.(¡santa paciencia dels valencians! ¡sempre igual!) "liber est matrix scriptura actorũ curie vel nullus est, uel non carens scrupulo falsitatis"

Demostra tambe la precedencia temporal del bisbat valencià, aportant les proves consistents en: 1.- durant el regnat d’Amarlei "anno quinto regni domini Amarlei Regis.era...", en sinodo celebrat en Toledo, "in synodo cælebrata, in civitate Toletana" va intervindre Volegen, nomenat El Just, bisbe dels valencians "...intervenit episcopus Vogelen. nomine Iustus, ... Episcopi Valentini...". 2.- Durant el regnat de Recaredo "anno quarto fidelifsimi domini Ragaredis", en nou sinodo en Toledo "...in alia synodo Toletana.." intervingué Murilia, bisbe de Valencia "Murilia in Christi nomine Valentiæ Episcopus". 3.- En un atre sinodo durant el Regnat de Sisenando "in alio synodo edita anno terti, regnan.gloriosssimo princip e,domino Sisenãdo", intervingué i escrigué Mustasius, bisbe de l’iglesia valenciana "intervenit & scripsit Mustatius Ecclefiæ Valen. Episcopus.". 4.- En un atre sinodo toledà "in alia synodo Toletanem", regnant Antasinico "anno quinto, clementissimo domino Antasinico rege regnan", suscriu Anianus, bisbe de l’iglesia de Valencia, "interfuit,& subscrípsit Anianus. Episcopus Valentinæ". 5.- En temps del rei Bamba, foren congregats en concili toledà "in tempore regis Bambæ fuerunt congregati in consilio Toletanen", i hi hagueren de Valencia, perque es diu el terme "dels valencians" "Et ibi agens, de Valentia, dicit terminum Valētinorum"

Consequentment, Pere Belluga demana la "restitutio in integrum":"Maximè quia lata contra † rem publicam Valentinorum, q gaudet beneficio minoris etatis,& sic restitutionis in integrum, ut in l.rem publicam.C.de iure rei publicæ,lib.10"

Torras i Bages, en el seu llibre "La tradició catalana", presenta a Pere Belluga com a català. Es tan ridicul, que aplega a ser patetic. Com no pot evitar llegir lo que llig, diu que estava com "possehit de gelosía contra Catalunya". Descobrim per tant una nova especie cientifica, que es la dels catalans poseïts de "gelosia" contra Catalunya. ¡Quan de desficaci haurem d’aguantar els valencians! ¿Seran els cels dels catalans els que els fan que intenten furtar-nos tot lo que ells no han tingut?

Del "Speculum principum", diu Elias de Tejada: "...fue gran pena no le adoptaran por libro de cabecera los modernos campeones de la libertad en el Reino". I yo em pregunte: ¿Encara estem a temps? ¿Posaran les nostres actuals institucions a Pere Belluga en el lloc d’honor, que per merits, li correspon?