Cultura

Apunts històrics del teatre valencià (II)

Com lo promés és deute, hui reprenem nostres apunts, parlant de la vida i milacres de dos extraordinaris dramaturcs valencians.

Qualsevol en Valéncia sap, que Gaspar Aguilar és una llarga avinguda la qual enllaça la plaça de Jesús en el Cementeri Municipal, aixina com que el carrer Guillem de Castro comença en la plaça de Sant Agustí, i acaba en el passeig de la Pechina junt al riu, en haver passat per les històriques torres de la Porta de Quart. Alguns saben, també, que Gaspar Aguilar i Guillem de Castro foren escritors valencians; més be pocs, que escrigueren notables obres de teatre; i difícilment trobarem un grapat de ciutadans actuals que coneguen alguna de les obres que ells compongueren.

Apunts històrics del teatre valencià (I)

L’escassea de documentació històrica a disposició del públic, la poca atenció que a nostre teatre se li ha dispensat a lo llarc del temps per part de les autoritats culturals, junt a la relativa carència de texts o referències escrites arribades fins a nosatres, fa difícil expondre al llector interessat lo que en realitat ha supost el fet teatral per a nostra societat valenciana, i lo que ad ella en quant a cultura li ha aportat. No obstant, i per fortuna, no tot ha segut obscuritat a lo llarc del temps per a la nostra escena.

Si en l’inici d’estos apunts tenim en conte la màxima de que “començar pel principi” sol ser la millor manera d’explicar un fet, bo serà que adoptem una forma un tant cronològica en la present redacció, mes que a lo llarc dels apunts, de volta en quan siga precís o un tant aclaridor, tornar arrere per a desenfosquir algun tema que ho precise. En permís, puix, anem al principi.

Traduït el Quixot… d’Avellaneda

El QuixotTítul: El Quixot
Autor: Alonso Fernández de Avellaneda
Versió en llengua valenciana d’Antoni Ruiz Negre
Editorial: Mosseguello
nº de pàgines: 424
Editat en Valéncia, 2017

 

El Quixot d’Avellaneda va vore la llum despuix de la publicació de la primera part de l’universalment coneguda novela de Miguel de Cervantes, i ans que este acabara d’escriure i publicara la segona part de Don Quixot de la Mancha. La portada d’eixe Quixot apòcrif, que intentava aprofitar-se de l’èxit de l’obra de Cervantes, dia aixina:

La flor de Junio

flor de junioAutor: Francisco Bellido de Sant Feliú

Colección Narrativa Novela
Número de páginas 203
Encuadernado en cartoné
Ilustración portada: J. Villalobos
Primera edición: Mayo de 2008

“La flor de Junio” es un extraordinario relato histórico, escrito en primera persona, que narra cómo en Castellón se vivieron los últimos días del Gobierno de la República -el autor tan sólo era un niño en 1938- y cómo fueron los primeros días en los que el bando vencedor ocupó la ciudad.

Al comienzo del prólogo, ya afirma el autor que “ésta es una historia real, cuyos recuerdos permanecen inalterables en mi mente… son auténticos hechos vividos minuto a minuto, día a día, mes a mes…”

Poveda

PovedaTítulo Original: Poveda
Dirección: Pablo Moreno
País: España
Año: 2016
Duración: 113 min.
Género: Drama, biopic
Interpretación: Raúl Escudero, Elena Furiase, Miguel Berlanga, Ainhoa Aldanondo, Alejandro Arroyo, Gladys Balaguer, Javier Bermejo, Fran Calvo
Guión: Pablo Moreno, Pedro Delgado
Producción: Goya Producciones / Three Columns Entertainment
Música: Óscar Martín Leanizbarrutia
Fotografía: Rubén D. Ortega
Estreno en España: 4 de marzo de 2016

SINOPSIS

Tres recuerdos de mi juventud

tres recuerdosTítulo Original: Trois souvenirs de ma jeunesse
Dirección: Arnaud Desplechin
País: Francia
Año: 2015
Duración: 123 min.
Género: Drama romántico
Interpretación: Mathieu Amalric, Lou Roy-Lecollinet, Quentin Dolmaire, Léonard Matton
Guión: Arnaud Desplechin, Julie Peyr
Producción: Why Not Productions
Fotografía:Irina Lubtchansky
Estreno en España: 27 de mayo de 2016

La vida adelante y atrás, o un lúcido y conmovedor viaje en el tiempo a través de los recuerdos de Paul Dedalus, es la última oferta del heredero de la nouvelle vague, Arnaud Desplechin. Una película tierna y lúcida que muestra de una forma brillante el viaje de la juventud a la vida adulta.

SINOPSIS

Muere Elie Wiesel, voz del horror del Holocausto

Artículo periodístico extraído íntegramente de LIBERTAD DIGITAL

Elie WieselElie Wiesel, premio Nobel de la Paz en 1986 y una de las voces más elocuentes para describir los horrores del Holocausto judío, murió este sábado en su casa de Nueva York, a la edad de 87 años.

Diversas fuentes próximas al autor de La Noche confirmaron en Israel y en Estados Unidos el fallecimiento del superviviente de Auschwitz, nacido rumano y quien desde 1955 vivía en la costa este de Estados Unidos, cuya ciudadanía adoptó en 1963.

El amor y otras idioteces

amor idioteces«El amor es como el pan: si no es del día, se queda duro». Así comienza el Decálogo para noveles en el amor, epílogo de una obra de José Pedro Manglano que nos engancha desde el comienzo.

El autor va desmontando una a una las ideas que sobre la libertad y las relaciones han arraigado en los últimos años, y recupera una concepción del amor más verdadera y más humana.

Suscribirse a Cultura