Abril

1

L’orige del nom es dubtos. Se suponia que es un derivat de ‘aperire’ (obrir), donat que la primavera d’estiu ‘obri’ la naturalea, pero s’ha descartat per raons etimologiques i llogiques, perque cal tindre en conte que esta ‘apertura’ ya s’ha produit en febrer i març. Hi ha una certa justificacio analogica –uns atres ho son– en vincular-lo a la divinitat. Se propon que siga el grec ‘aphros’, que es la bromera de la qual sorgi Afrodita (en la tradicio romana, Venus) (1). A on hi ha coincidencia es en la dedicacio d’abril a la fertilitat i a l’abundancia.

Ho sabem i ho vorem en uns atres mesos, pero l’aigua era essencial en la vida antiga (i en la moderna es motiu de conflictes, perque es un be escas), tal com ho reflexa en abundancia la paremiologia d’este temps, atribuint-li qualitats casi magiques: en abril, cada gota val per mil (AF) (EA) (EM) (JB2) (JM1) (JM3), –variants: a l’abril, cada gota val per mil (AA) (PE), abril, cada gota val per mil (MC), en abril, una gota val per mil (JC2) (2)–. I aço es aixina perque pot ser que la pluja siga escassa: a l'abril, tota l'aigua cap dins un barril (Morella, segons DCVB, v. abril).

I el refraner especifíca que arbres i plantes l’agraixen siga com siga: en abril, l’aigua per l’ull i per l’arraïl (JC2), –alternatives: en abril, per l’ull i per l’arraïl (EA), en abril, per l’ull i per la raïl (JM3)–(3). 

¿Qué s’ha d’esperar?: abril, el de les aigües mil (JC2), en abril, aigües mil (EA) (EM) (JB2), abril tronat, bon any assegurat (MC), si en abril trona, cosa bona (JC2), abril mullat, de pa ve carregat (MC), (pel benefici de les pluges per a les collites), l’aigua d’abril ompli la gerra i el barril (JB2) (en referencia a l’oli i al vi), en abril, el pare no espera al fill (EA), (aplicable a que comença a granar el forment i les primeres espigues no esperen a les que venen darrere); i no cal tindre por al mal orage: fret en abril, no faltarà pa ni vi (EA) (JB2), abril rigoros, pa i vi abundos (JB2), pero haurem de descartar el següent per discordant: fret en abril, no hi haura pa ni vi (MC) (4).

No s’escapen els pronostics d’orages futurs ni d’una atra classe: nevades en abril, pedregades en estiu (MC), abril plovent, maig rient (MC), abril plujos i maig ventos fan l’any ric i profitos (JB2), –variant: abril plujos i maig ventos fan any ric i profitos (MC)–, abril carda la llana i maig s’emporta la fama (MC), abril porta les flors i maig s’emporta els honors (MC), i aixina es confirma en una atra dita: abril finit, el camp florit (MC). No obstant estes sentencies finals, la gloria es per als dos: abril i maig tenen la clau de tot l’any (JB1) (JC2), –variant: abril i maig tenen les claus de tot l’any (EA) (JB2)–.

¿Cóm es caracterisa?, per ser molt variable: abril abrilet set cares te (MC), abril, u bo entre mil (JC2), en abril, la gelada seguix a la pedregada (JA), crema mes el sol d’abril que el de tot l’estiu (JB2), (una indicacio respecte a l’intensitat del sol que ya hem vist en febrer).
No hem d’afanyar-nos en llevar-nos roba, perque l’orage es enganyos: en abril, no et lleves fil (AF) (JB2) (JM1) (JM3) (MC), –variants: en abril, no te lleves fil (JC2), a l’abril, no et lleves fil (AA) (PE)–, fins (original: dasda) al quaranta d’abril no et lleves ni un fil (EM), i el següent, molt mes drastic, advertix: en abril, no portes fil (EA). I he apuntat lo d’enganyos perque: no digues hivern acabat fins que Sant Jordi (23 abril) haja passat (MC), no doneu l’hivern per acabat mentres que la lluna d’abril no haja passat (JB2), abril finat, hivern passat (MC).
Es temps de molta activitat en el camp. Comencem per les recomanacions generals: guarda’t pa per a maig i llenya per a abril (AA), en abril i maig, fes farina per a tot l’any (JB2), a l’abril, no li toques la raïl (AA), –variant: en abril, no li toques la raïl (JM1) (JM3), (es dir, no es moment per a transplants ni per a faenes que afecten la raïl de les plantes)– (5); continuem pels treballs: empelta per l’abril i als tres anys, de raïms, en colliras mils (MC), planta el cebolli en abril encara que siga com un fil (AA), el cebolli, a l’abril, encara que siga com un fil (PE), canem gentil sembrat en març i eixit en abril (JM1); i arrematem per algunes constatacions: flor d’olivera en abril, oli per al cresol (JC2), no hi ha abril sens espigues (MC), en abril, lo blat puja com un fil, en maig puja con un faig (EA), per Sant Jordi, ves a vore l’ordi; si en veus una espiga aci i una atra alla, torna-te’n a casa que prou n’hi ha (EA), vintinou d’abril, Sant Pere el Meloner (AA) (6).

A banda, hi ha algunes referencies faunistiques: egües o vaques, en abril mes flaques (JB2), (es provable que es dega a que estan criant, els parts solen ser a finals de l’hivern o principis de la primavera, febrer-març), eixams d’abril, cada u val per mil (JB2), en abril, tot pardal fa son niu (EA) (JC2), –variant: en abril, tot pardal fa el seu niu (MC) (7)–, en abril, el que en mata una [mosca] en mata mil (JC2), (lliteralment, eliminar-ne una implica que es reduix el numero de cries mes avant, metaforicament, comporta que alvançar-se als fets te ventaja).
Acabe en unes notes de color: en abril, flors, olors i predicadors (JA), (lo de les flors i olors es natural, lo dels predicadors es referirà als sermons de quaresma), els matins d’abril son molt dolços de dormir (JB2).

I per al final he deixat una veritat inapelable: ni abril sense flors ni joventut sens amors (JA).
 

 

NOTES


1. Segons l’historiador Hesiodo, Ura va ser mutilat per son fill Cronos el qual li tallà els genitals i els llançà a la mar. En tocar l’aigua es formà una bromera de la qual naixque la deesa Afrodita. Era tan bella que enamorà a mig Olimp i tingue relacions en molts dels deus, motiu pel qual tambe se l’identifica en l’amor.

2. El DCVB dona esta ampliacio: “En Abril, cada gota val per mil, per l'ull i per la raïl” en Valencia (v. abril). Trobe que es una llectura equivocada del refra de (JM1): “En Abril, cada gota val per mil, ó per l’ull y la rail”; es tracta de dos sentencies separades: en abril, cada gota val per mil i en abril, per l’ull i per la raïl, com es comprova en (JM3).

3. He deixat ‘raïl’, que pareix la mes estesa, i ‘arraïl’, que tambe es usual i està formada per l’aglutinacio de la vocal de l’articul femeni ‘la’ (la + raïl > l’arraïl).

4. No es massa ortodox: si plou per Sant Marcos (25 abril), quaranta dies de charcos (PE); per a que rime en ‘charcos’ (en l’original, ‘xarcos’) s’ha de mantindre una forma castellana en el nom, ‘Marcos’.

5. El dubte es metodic i no te pots refiar a la llaugera de lo que hi ha per ahi. No crec que “En Abril, no toquis raïl” es diga en Alcoy, com documenta el DCVB (v. abril), quan els atres autors donen ‘toques’ i esta es la forma valenciana.

6. L’original diu ‘San Pedro el Melonero’. N’hi ha 70 sants peres en l’any, cinc dels quals en abril i quatre es celebren el 26, el 27, el 28 i el 30... pero no el 29. La data sería mes propia del 29 de juny, a on ya tenim melons.

7. Provablement el refra original diga ‘son niu’, pero (MC) sol ‘normalisar’ les expressions... i no li faría massa gracia el possessiu debil, com porten els atres dos.

8. Agraixc la colaboracio desinteressada d’Enric Calvo en l’ilustracio que acompanya l’articul.

9. Referencies: Estanislau Alberola (EA), Alexandre Agulló (AG), José M. Aparicio (JA), Joan Benet (JB1), Joan Benet (JB2), Miguel Cervera (MC), Joan Comes (JC1), Joan Comes (JC2), Paco Esteve (PE), Antoni Fontelles (AF), Joaquim Marti (JM1), Joaquim Marti (JM2A, JM2B, JM2C), Joaquim Marti (JM3), Emili Miedes (EM), Manuel Peris (MP), Vicenta Plaza (VP), Carlos Ros (CR).

 

Image: Enric Calvo

www.inev.org

Antoni Fontelles

Antoni Fontelles i Fontestad es Llicenciat en Teoria de la Comunicacio i Psicología. Es professor i periodiste.