Març

1

Es un mes canviant i perillos: març marcer, caracer (AF) (EM) (JC2), març marcer, Sol caracer (EA), març marçot, caracer i ventoler (MC) (1), març marcer, caracer, matá a sa mare en lo llavaner (JM1), març marcer matá a sa mare en lo llavaner (JM3), març marcer, que apedregà a sa mare en lo llavaner (EA), març marçot mata a la vella a la vora del foc i a la jove si pot (AA), març marçot mata [a] la vella a la vora del foc i a la jove si pot (MC), març marçot mata [a] la vella, en el jove no pot (JA) (2).

Originariament era el primer de l’any (fins que vingueren giner i febrer) perque marcava l’inici dels cultius en el camp. El nom deriva del llati martius i este de Mart, el deu de la guerra, perque en este temps mamprenien les campanyes militars les legions romanes. Pero Mart tambe era el deu dels treballs agricoles i de la primavera.

Es un mes significat perque senyala el canvi d’estacio meteorologica (a principis) i astronomica (entre el 19 i el 21), que es quan el dia comença a guanyar a la nit. Ve la primavera i en el nostre regne es el temps de les Falles en honor a sant Josep: març valencià, faller i mascleter per tot arreu (MC), i de la Magdalena, a voltes. I tots els que viuen de la festa o fruixen d’ella estan pendents del vent i de les pluges, que es poden presentar en qualsevol moment.

La variabilitat que he senyalat abans es reforça molt en la reiteracio semantica dels refrans: en març, ya està nuvol, ya està ras (JC2), del març habitual, un dia bo i un atre mal (JB2), sol i aigua, orage de març (JB2). març marcer, poques pluges i molt de vent (JA), març marcedor, que de nit fa fret i de dia calor (EA) (JA), i aplega a generar un verp ‘marcejar’: lo bort bordeja i març marceja (EA) (3). Constatacio que apareix en uns atres referits a la vestimenta, perque igual es pot anar de manega curta com de manega llarga: per març, ves com vas (MC), per març, no et lleves ni un pedaç (MC).

Si en febrer ya s’advertia de la força del sol, ara es repetix: el sol de març dura set anys en la cara (PE), (pels senyals i marques que puga deixar en la pell), el sol de març porta refredats (JB2), (per la confiança en el bon orage), en març, el sol rega i l’aigua crema (JA) (JB2) (4).

El refraner mostra unes concatenacions meteorologiques i les repercussions diferides: març ventos i abril plujos fan a maig florit i fermos (MC) (JB2) (5), març ventos i abril plujos, al llaurador fan orgullos (JB2) –variant: març ventos i abril plujos, al llauro fan ser orgullos (EA)–, boira de març, fret en maig (JB2) (MC), trons en març, fret abril i maig (Maestrat, DCVB, v. març), cada gelada en març, una ploguda en maig (JB2), per març, flor de romer voras (MC) (6).

En les collites hi ha una certa unanimitat: trons en març, amanix la barcella i el cabaç (EA), trons de març, omplin la barcella i el cabas (MC), canem gentil sembrat en març i eixit en abril (EA), aigua de març, faves a sacs (MC), pluja de març, dona faves i lleva blat (JB2), pluja de març, dona faves i furta blat (MC); pero no estan tots d’acort: les pluges de març donen faves i molt de blat (JA).

Les pluges de la primavera son de gran valor: l’aigua de març governa tot l’any (JB2) –alternatiu: aigua de març governa tot l’any (MC)–, boira de març, aigua segura i la mar moguda (MC), i te alguna contrapartida negativa: aigua de març, herba en los sembrats (EA) –variacio: aigua de març, herba en els sembrats (MC)–, plogudes en març, brossa en els camps (JA), pero han de caure en mesura: març de pluges carregat fa l’any desgraciat (MC), si plou per Sant Albi (1 març), anira mes cara l’aigua que el vi (JB2), tambe hi ha perjuïns per als animals: març aborrascat ni ovelles ni corders ha [original: han] deixat (EA).

A banda de les Falles, el cicle festiu-religios està conformat per quaresma (7) i pasqua (8). L’inici de la quaresma està condicionat per la Pasqua de Ressurreccio, ya que es movil (entre el 22 de març i el 25 d’abril): altes o baixes, per abril les pasqües (EA), –variant: altes i baixes, en abril les pasqües (JC2)–, (s’ha d’entendre que la celebracio es majoritariament en abril i mes rara en març).

Pareix que hi ha combinacions naturals de fets (i de situacions o de persones): ajuntar-se març en quaresma (EA), i tambe, lo contrari, hi ha algunes coses que son impossibles o extraordinaries: no pot eixir març de quaresma (EA) (JA), fer Pasqua abans de Rams (AA).
No està exent d’ombres i supersticions ni el mes ni la pasqua: “«A les Pasqües seran les basques»” (el DCVB el dona per a Valencia, v. pasqua; es dir, en les grans festes hi ha sempre preocupacions, cansaments i desficis), Pasqua marçal, mortaldat o fam (JC) (MC) (PE), –alternatives: si Pasqua marçal, mortaldat o fam (AA), Pasqua marçal, fam o mortaldat (CR) (JB2), Pasqua marçal, mortandat o fam (JM3)– (9) (10).
I el dia que acapara l’atencio: el Dumenge de Rams, qui no estrena no te mans (JC2) (PE), –variants: en Dumenge de Rams, qui no estrena no te mans (JA), Dumenge de Rams, qui no estrena no te mans (JB2)– (11). I per si no sabiem l’orde festiu: dema, Dumenge de Rams i a l’atre, la mona entre mans (JB2), en acabant de la passio ve la Pasqua i l’Ascensio (maig) (EM) (12).

En el refraner hi ha mencions al menjar: en Pasqua, carn de corder i en Nadal, de galliner (JB2); a aspectes socials i personals: en Pasqua les miradetes i en Sant Vicent les charradetes (JB2), (primer es el ‘contacte visual’ i a la semana següent, un passet mes), com les palmes d’Elig, que vingueren en el mati de Pasqua (EA), (per a expressar que u aplega tart a un lloc), tindre cara de Dijous Sant i fets [original: festes] de Carnestoltes (EA), (per a dir que u es un hipocrita), tindre cara de Pasqua i obres de Divendres Sant (EA), (com l’anterior, que es una persona falsa); i sobre tot a la part festiva d’estes dates: en Nadal, els jocs i en Pasqua, els focs (AA) –variants: en Nadal, el joc i en Pasqua, el foc (JB2), a Pasqua, els focs i a Nadal, els jocs (JM1) (JM3)–, trobe que son al reves, per llogica, com confirmen estos atres: per Nadal, els focs i a Pasqua, el jocs (MC), per Nadal, focs i per abril, jocs (JC2), a Pasqua els jocs i a Nadal els focs (EA); els dies de pasqua son dies de jugar, de volar en cachirulo i en acabant a berenar (MC) (13) (14).
Be siga per les festes be per qualsevol motiu, hi ha qui està: mes content que unes pasqües (AA). I nos congratulem: ous, ous, bona Pasqua, bon Dijous (EA) (15) i ¡a menjar-se la mona! (16). El refraner tambe nos recorda que una persona pot estar en la Lluna o pensar en la mona de Pasqua (AA).

I per a arrematar u que eixemplifica una gran veritat: moltes caneletes fan un ciri pasqual (AA) (JC2), perque l’acumulacio de canvis, per insignificants o menuts que siguen, pot generar una cosa distinta, es dir, la suma de variacions quantitatives pot conduir a una variacio qualitativa (17).
 

NOTES

1. L’original porta ‘massot’, una classe de peix (DGLlV, DCVB); trobe que es una errada o una deformacio i que el terme adequat es ‘marçot’, com apareix en algun atre refra i que concordaria en les atres adjectivacions del mes: ‘marcer’, ‘marcedor’.

2. He restituit ‘en el jove’ en (JA) perque diu ‘amb el jove’. He restituit ‘a la vella’ de (MC) i (JA) perque tinc la certea que es la forma popular.
En alguna ocasio he apuntat que no nos podem refiar del tot de les obres consultades. Un cas: el DCVB porta “«Març marcer, apedregà sa mare en lo llavaner» (Val.)” i el referix a Joaquim Marti, pero si es compara en el refra que he inclos de Joaquim Marti: març marcer matá a sa mare en lo llavaner (JM3), no es identic pero escriu ‘a sa mare’, mentres que en el DCVB se suprimix la preposicio ‘(a) sa mare’... i tampoc concorda en l’identic de (EA) març marcer, que apedregà a sa mare en lo llavaner. El mateix fenomen es dona en una atra paremia: “«Lo març va gelar sa mare» (Vinaròs)” que segur que es ‘a sa mare”, com apareix en els atres... excepte en dos autors mes que solen ‘reescriure’ (com mana la normativa catalana, suprimixen la preposicio a davant de l’objecte directe): març marçot mata [a] la vella, en el jove no pot (JA), març marçot mata [a] la vella a la vora del foc i a la jove si pot (MC). En este segon eixemple, observe’s que diu ‘mata la vella’ / ‘[mata] a la jove’, sent els dos objectes directes.

3. ‘marcejar’ = comportar-se com l’orage de març, variable, canviant, impredictible (igual es podrien formar ‘abrilejar’, ‘febrejar’...), no figura ni en el DGLlV (López) ni en l’Escrig, pero el porta el DCVB. Moltes voltes, i especialment en esta, que no incloguen els diccionaris un terme no diu res de la seua correccio, adequacio o funcionalitat (com ‘pasqüejar’, ‘vesprejar’, ‘granerejar’, ‘porquejar’, ‘mussolejar’...).

4. De les diverses explicacions trobades, la que considere mes senzilla i encertada es que esta atribucio fenomenica invertida (aigua – rega / sol – crema > aigua – crema / sol – rega) servix per a mostrar la variabilitat de l’orage, i recordem que el refraner ya atribuia al sol de febrer la condicio de ‘cremar’, de ser un sol fort.
Tinc dubtes de l’originalitat de: el sol de març astella el cap als asens (JB2), perque pareix una adaptacio del que dona el DCVB (v. març): “El sol de març estella el cap dels burros” per al catala oriental i occidental, pero no per al valencià.

5. He restituit ‘fermos’ en conte de ‘formos’ (MC). Molt provablement, casi segur, que els informants no han dit ni ‘fermos’ ni ‘formos’, sino el castellanisme ‘hermos’. El DGLlV registra ‘fermos’ i el DCVB tambe el porta pero remet a ‘formos’, del qual diu que no te vitalitat en la llengua coloquial.

6. He restituit ‘voras’ en (MC), que portava ‘veuras’, perque es una falsificacio (com moltes atres d’est i d’uns atres autors). No caldria dir-ho pero ‘vore’ es unica forma en valencià, segons el DCVB, a pesar de que el model normatiu s’encabote es escampar ‘veure’ i eliminar ‘vore’.

7. La quaresma (< quadragesima) es un temps lliturgic cristia de penitencia, sacrifici, reflexio i preparacio de la pasqua. Hi ha constancia del dejuni a finals del sigle II i principis del III. Son els 40 dies (aproximadament) anteriors a la resurreccio, que recorden els passats per Jesus en el desert abans de sa vida publica, els dies que durà el diluvi universal, els 40 anys de cami dels israelites pel desert i les 40 decades d’esclavitut en Egipte.
Comença el Dimecres de Cendra (precedit pel dimarts de carnestoltes) i acaba el Dijous Sant (no inclou el sopar sant ni la passio ni la resurreccio). Se situa entre el 4 de febrer i el 10 de març.

8. Pascua i la quaresma es calculen aixina: el dia de resurreccio es el primer dumenge posterior a la primera Lluna plena (pot ser març o abril) de la primavera d’estiu (que es en març), des d’aci es conten sis dumenges cap arrere, que seran la quaresma, i el dimecres anterior es el de Cendra. A efectes dels refrans, he triat la Pasqua baixa, en març.  
En ser popular l’expressio ‘enguany la Pasqua cau baixa (o alta)’ no he trobat una particio, si be, per llogica, podem atribuir la ‘baixa’ a març i la ‘alta’ a abril. En Italia la divisio es pareguda i mes exacta: baixa (22 març-2 abril), mija (3 abril-13 abril), alta (14 abril-25 abril).

9. En el cas de no ser creences, la vinculacio de Pasqua en març i els danys associats poden estar justificats per les inclemencies del mes (en pluges intempestives –chapallons, ramassades, arruixons...–, granissades o pedregades, o alguna gelada o nevada fora de temps).

10. Son equivalents ‘mortaldat’ i ‘mortandat’, personalment conec la segona i està ben documentada des del sigle XIV, segons el CIVAL.

11. Naturalment, he restituit ‘dumenge’ en (PE) i (JA), ells porten ‘diumenge’.

12. Dubte que la gent diga ‘despres’, com porta (EM), lo habitual es ‘despues’; he restituit l’expressio molt mes usual ‘en acabant’.

13. En l’original de (MC), ‘despres’, restituit, ‘en acabant’.

14. Esta paremia es, en realitat, una cobla de la tarara, un ball de rogle: la tarara, si, la tarara, no, la tarara mare que la balle yo –i continúa– estos tres dies de pasqua son tres dies de jugar, chic i chica que no juguen, venen a farolejar (AF), pero hi ha mes versions: estos tres dies de pasqua son tres dies de jugar, d’embolar el cacherulo i en acabant [en’cabant] a berenar (segons m’informa Manuel Gimeno). Es una dança de raïls araps o jueues molt estesa pel nostre territori.

15. La paremia està relacionada, aparentment, en una tradicio secular valenciana com la sarpassa (o salpassa < salis spario, escampar la sal) que te lloc en la semana santa. Concretament, Dimarts i Dimecres sants el retor, acompanyat per uns escolanets, visitava les cases del poble per a santificar-les en sal i aigua beneides, a canvi, els veïns li donaven ous o diners. Es possible que com a reclam, crida, anunci o salutacio, es ‘cantara’: ous, ous, bona Pasqua i bon Dijous. Esta tradicio ha desaparegut (suponc) i pot ser una recialla la benediccio de l’aigua la nit de Pasqua (Dissabte Sant): es fica en un llibrell al peu de l’altar i alli els fidels van en un potet en aigua, l’aboquen i en prenen un atre tant per a casa (no se a ón mes es fa, pero en Massalfassar m’ho ha confirmat el retor Vicent Cerezo).
La tradicio dels ous en Pasqua està estesa per molts països. En França, com que en la quaresma es dejunava, no es menjava carn ni derivats, i les gallines ya estaven ponedores, hi havia una sobreproduccio que no es consumia. Aprofitant este fet, els estudiants mamprengueren la processo dels ous, els arreplegaven per les cases i els entregaven a necessitats i malalts. La costum evolucionà i en acabant se’n buidaven i s’omplien de chocolate i ara l’industria els fabrica ya directament de chocolate.

16. El terme ‘mona’ procedix de l’arap ‘munna’, que era el regal que els serfs feyen als seus senyors i ara coincidix en el final de l’abstinencia de la quaresma. La mona de Pasqua es un dolç (documentada en el sigle XV), en distintes formes, que es prepara i es menja en Arago, Catalunya, Valencia, Murcia i Castella-La Mancha, ademes hi ha productes similars en Galicia, Asturies o Andalusia.

17. He prescindit dels següents refrans: per Sant Josep, el tort es marcha i l’oroneta ve (JB2), per l’incorreccio ‘es marcha’, he trobat: a Sant Josep, lo tord marxe i l’oreneta ve, que podria ser del valencià septentrional, per la forma verbal acabada en -e i perque alli es general ‘oroneta’ (front a ‘oronella’ en els parlars del sur); el sol de març, pigues i barbes fa (JB2), crec que es una ‘adaptacio’ de: març, pigues i barbs (el DCVB el dona per a Mallorca i Menorca) o de: sol de març, pigues i barbs (que figura en reculls catalans); en març, mai surt la vella de vora del foc (EA), per l’us del verp ‘sortir’ que nomes es dona en algunes poblacions del nort com Vinaros i que es inusitat en valencià, segons el DCVB; i este: per Marc, la cabra a lans (EA), que provablement es una equivocacio, podria ser: per març, la cabra a l’arç, ya que ‘arç’ es una planta punchosa de diverses classes i el terme es habitual en Catalunya i tambe en el Maestrat, segons el DCVB (v. març), este diccionari completa el refra: pel març, la cabra a l'arç, l'ovella a la pastura i el bou al ribàs.
La sentencia: figues i sermons, passada pasqua no son bons (JB2) no li trobe explicacio (la que he vist en internet es rara i illogica); lo dels ‘sermons’ despuix de pasqua, pareix raonable (ya se n’han sentit molts en quaresma), pero lo de les ‘figues’ no quadra de cap de les maneres, podria referir-se a la Pasqua de Pentecostes, la quinquagesima, que ya sería juny, pero continúa sent forçat.

18. Agraixc la colaboracio desinteressada d’Enric Calvo en l’ilustracio que acompanya l’articul.

19. Referencies: Estanislau Alberola (EA), Alexandre Agulló (AG), José M. Aparicio (JA), Joan Benet (JB1), Joan Benet (JB2), Miguel Cervera (MC), Joan Comes (JC1), Joan Comes (JC2), Paco Esteve (PE), Antoni Fontelles (AF), Joaquim Marti (JM1), Joaquim Marti (JM2A, JM2B, JM2C), Joaquim Marti (JM3), Emili Miedes (EM), Manuel Peris (MP), Vicenta Plaza (VP), Carlos Ros (CR).

Image: Enric Calvo

www.inev.org

Antoni Fontelles

Antoni Fontelles i Fontestad es Llicenciat en Teoria de la Comunicacio i Psicología. Es professor i periodiste.