Te rao (tota) la consellera Rosa Pérez

Les ‘diputades’ de Vox en el parlament autonomic, per utilisar el seu procediment gramatical (totes en plural femeni: dones i homens), s’encaboten en referir-se a la consellera de Participacio i Transparencia, Rosa Pérez, en la denominacio masculina del carrec anteponent l’articul femeni ‘la’; o siga, li diuen ‘la conseller’. I com que aço es reitera, ha provocat que Pérez es moleste i presente un escrit en la “Mesa (la que no te pates) de les Corts” per a que es dirigixquen ad ella com toca: en femeni.

Està clar que la formula utilisada per les ‘diputades’ de Vox es clarament incorrecta, gramaticalment, perque –ya ho he dit alguna volta aci– els oficis o ocupacions solen tindre variacio de genero (masculi i femeni) i igual que diém: ‘el forner / la fornera’, ‘el cicliste / la ciclista’ i no ‘el forner / la forner’ ni ‘el ciclista / la ciclista’... utilisem ‘el conseller’ i ‘la consellera’, com toca. El problema ademes d’ideologic, en Vox, es que no saben llengua, ni castellana (perque el fet es identic) ni valenciana, per supost. No es llenguage de ‘genero’ es pura morfologia. Igual si que saben angles, molt mes util que el valencià i el castella junts.

Aço per lo que li toca a Vox. Ara anem en la consellera. En la seua argumentacio assevera que l’alusio ad ella en masculi te intencio ofensiva i invisibilisadora i hi ha una carrega ideologica. Ademes, afirma que “Ni es casual ni objetivo, sino que tiene una clara intencionalidad”, “lo que no se nombra no existe” (Levante-EMV, 25-11-19: 12). Estic totalment i absolutament (¡menuda redundancia!) d’acort en ella.

¿Per qué?, perque si fa l’esforç minim minim d’una chicoteta analogia vorà que la denominacio de “País Valencià” que tant li agrada, ad ella i als seus (i no m’equivoque)... te el mateix problema. Esta carregada ideologicament d’una superestructura que son els “Països Catalans”... i ho dic yo i ho dien fa prou anys uns atres, de similar corda a la seua, “I dir «País», amb majúscula, d’alguna manera comportava assumir la tesi dels «Països Catalans». Certament ho comportava en el grau que fóra” (Mollà i Mira, 1986: 34), i uns atres abans que ells...

I no es nomes que el ‘païs’ forme part dels ‘països’, es que el seu partit –Esquerra Unida–, fa poc mes de dos decades reclamava esta denominacio de “Països Catalans”: “para referirse al conjunto formado por la Comunidad Valenciana, Cataluña y Baleares” (Levante-EMV, 27-9-1995: 23). La noticia es d’una reunio de coordinacio de les comissions politiques d’esta formacio, dels ‘països’, en Mallorca, els dies 25 i 26 de setembre de 1995. La delegacio l’integraven: Pasqual Mollà, José Juan Sanchis, Dolors Pérez i Maria Àngels Martínez, i el dirigent de la formacio era un tal Joan Ribó... el que ara (2019) es alcalde de Valencia. ¡Lo que fa tindre hemeroteca! (desordenada, pero...).

Una de les meues filies es precisament analisar l’us ideologic del lexic perque, efectivament, lo que no se nomena no existix... ho se i ho patixc... com les almorranes, en silenci; pero de quan en quan la vida nos permet estes chicotetes ‘alegries’. Es absolutament cert que l’expressio de Vox forma part d’una cosmovisio (per a mi rebujable), com la seua (que en el cas que he expost tambe me pareix rebujable), i com la meua... no me podia quedar fora. Pero en general procure ser minimament equitatiu a l’hora d’etiquetar les realitats.

Per desgracia per a la consellera, crec que mai reconeixera l’ajuda que li he prestat (ya que no entendra est escrit, per l’ortografia usada i perque no porta accents).

 

BIBLOGRAFIA

MOLLÀ, Damià i MIRA, Eduard (1986), De impura natione, Valencia, Eliseu Climent Editor.

www.inev.org
www.culturavalenciana.es

Antoni Fontelles

Antoni Fontelles i Fontestad es Llicenciat en Teoria de la Comunicacio i Psicología. Es professor i periodiste.