Autoodi llingüistic

Prejuï llingüistic, es el juï de valor, basat en l’ignorancia o en la manipulacio. Si este juï de valoracio negativa s’emet sobre la propia llengua, rep el nom d’autoprejuï o autoodi.

Est es el cas de molts valencians que infravaloren i desprecien la seua llengua valenciana en l’unic fi de sustituir-la per altra, per la catalana. Molts d’ells se pujen al carro d’autoodi de la llengua valenciana.

I es que alguns, no es donen conte que la practica de l’autoodi, ademes d’anar contra natura, atenta contra tots els pincipis de sensatea. Segurament, tindra rao Jean de la Fontaine, quan va dir: “Tots el cervells del mon son impotents contra qualsevol estupidea que estiga de moda”. I es que ningu esta lliure de dir estupidees, lo pijor es dir-les en enfasis.

Pero lo preocupant es quan els que el practiquen tenen la responsabilitat de protegir la llengua propia, de difundir-la i de respetar-la per a que continue sent el vehicul de comunicacio del nostre poble. I per desgracia, a diferencia d’aixo, practiquen l’aniquilacio i la manipulacio, fent bo, lo que va dir Voltaire: “Diguem una necetat, i a força de repetir-la, acaben creent-la”.

El PP es u dels millors eixemples d’autoodi llingüistic. En el PP diuen que defenen la llengua valenciana, pero utilisen la majoria absoluta per a entregar l’autoritat llingüistica precisament a qui mes prejuï llingüistic pot fer a la llengua valenciana, l’AVLl. No se si el mon esta ple d’homens inteligents que ho disimulen, o de bovos que no se recaten de ser-ho.

Perque de no ser aixina, ¿a qui se li pasaria pel cap, crear una institucio que despres, de segur, aniria en contra del Govern? Un Govern que, ademes de crear-la i dotar-la economicament, va blindar el sous dels seus membres. I tot per a que despres estos mateixos membres eludixquen els dictats del govern elegit per la majoria de la societat valenciana i s’entregen fanaticament al cumpliment de les directrius d’una atra institucio, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). ¿O es que algu a estes altures, pot dubtar de que el fi de l’AVLl siga “l’unitat de la llengua” entre atres coses per a la consecusio del mercat unic que beneficie a les editorials catalanes, amen dels fondos europeus? L’autoodi al que abans feem referencia impregna, mes que a ningu, a esta institucio. Ella es el braç ejecutor dels bovos que es deixen fer i dels interessats que colaboren en la creuda. Per aixo, a ningu l’importa que es burlen de la veritat historica pasada i de la de hui. Els seus estrambotics dictamens donarien risa si no fora perque vulneren la llegislacio vigent.

¿De que es queixa González Pons, quan en el Camp Nou nos insulten o quan els organismes europeus ignoren al valencià? Uns i atres s’apoyen en els dictamens que elabora l’AVLl que va crear Zaplana, reunint-se discretament en representants del Govern catalan, i que el senyor Pons va ratificar despres? ¿A quí intenta enganyar quan ix en la telelevisio demanant respecte? No culpem ni als catalans, ni als catalanistes; els autentics culplables son els que practiquen l’autoodi! Es l’hora de dir en public, lo que diuen en privat. ¿O encara pensen intentar mantindre eixa posicio kafkiana, per a no perdre vots en les proximes eleccions?

No es d’estranyar que, cada volta mes, ixquen en les enquestes que el valencià vaja perdent usuaris. ¡Com no els va a pedre, si en els plans d’ensenyança se practica l’autoodi!

L’inmensa majoria dels llibres de text vulneren la llesgilacio vigent. En alguns cassos perque omitixen la paraula “valenciana” del titul de l’assignatura, deixant-ho a soles en “llengua”, i en molts atres perque la denominen “llengua catalana”. Est es el cas del “llibre” que s’impartix en 2.º de Bachiller de l’Institut de la Misericordia-26, que a mes d’indicar que el seu contigut es “llengua catalana”, senyala mes avall com si del nom d’una editorial es tratara, “catala l’atac”. Els responsables d’este centre, han anat mes enlla que els que baix l’etiqueta “llengua” impartixen en atres centres els mateixos contigunts anticonstitucionals i estatutaris, conscients que baix l’amenaça del suspens, ningun alumne ni pare protestarà.

No crec que Camps desconeixca estos fets. Si es aixina, pot demanar al seu conseller la denuncia presentada per registre. No entenc a que esperen estos amants de l’autoodi per a fer cumplir la llei i llevar els llibres que no estiguen homologats. I no comprenc per que els inspectors educatius fan gala de tanta permisivitat antiestatutaria. ¿Qui sera el responsable el dia de dema de que els nostres fills se convertixquen en els Jarrais del catalanisme?

No se com anem a recuperar la dignitat de la nostra llengua. Estos ultims anys han segut anys d’or per al catalanisme. A soles estic segur d’ una cosa: si se seguix fomentant des de les institucions valencianes l’autoodi llingüistic, quan vullguen donar-se conter ya serà tart. Com va dir J. F Kennedy: “En el passat, aquells que locament buscaren el poder cabalgant a lloms d’un trigre, acabaren dins d’ell”.

  • Joan Ignaci Culla es escritor y político.