#DRETCIVILVALENCIÀ

1

Unes semanes en acabant de la capitulacio de la ciutat de Valencia, Jaume I promulga la 'Costum de la ciutat i regne de Valencia'. Com aclarix el professor Vicent García Edo en el seu treball en el mateix titul: «Aquesta va ser la primera denominació oficial de l'obra (segons figura al pròleg i a l'articulat del text), tot i que ningú sol utilitzar-la, ja que es prefereix la forma abreujada 'Costum de València' -que pot donar lloc a confusió- i tampoc seria la definitiva, ja que més endavant es va generalitzar el nom de 'Furs de València'». Com be especifica en eixe treball García Edo: «demostra que la voluntat del rei Jaume I, o millor dit la dels seus juristes, autors del text llegislatiu, va ser la de fer una obra de caràcter general, que reconeguera les particularitats més significatives de la ciutat de València l'any 1238, però també havia de ser un text d'aplicació general al conjunt del regne de València, tal com s'indica en dos ocasions al pròleg (...) confirmat de manera difinitiva pel contigut del fur 74, que tenia valor de llei i que afirma, ja en la redacció de 1238, que només hi podía haver una 'Costum' per a la ciutat i regne de Valencia».

Els Furs de Valencia representen el primer text llegislatiu en la peninsula iberica (segon d'Europa) basat en el dret romà justinia i que, a diferencia del Fuero de Zaragoza o la Costum de Lleida (que inicialment tingueren algunes localitats valencianes) en efectes de caracter local o comarcal, reflectia un ordenament juridic complet per al nou regne cristia de Valencia. En el seu orige l'objectiu dels Furs era no donar peu a interpretacions 'estranyes' per part dels senyors dels comtats catalans pero, sobre tot, de la noblea aragonesa, ya que consideraven la reconquista del Regne de Valencia una empresa seua. Jaume I creava aixina un regne totalment independent, contrarrestant d'esta manera el cada volta major poder que s'atribuien els senyors feudals i que tants disgusts li havien ocasionat al monarca, puix el seu fonament estava basat en contrarrestar eixe poder, a l'hora que en conseguir una societat mes lliure i mes justa.

Els primers Furs, com es llogic, se redactaren en llati (1240), pero en 1261 se traduiren al valencià -romanç- per a que els seus ciutadans els pogueren entendre i complir, ya que la repoblacio, segons els exhaustius estudis dels professors Cabanes i Ubieto, a penes superà el 5% de la poblacio existent. De fet, la paraula 'romanç' o l'expressio «arromançat per lo senyor rei» apareixen 105 voltes en les seues pagines.

Els Furs de Valencia foren els mes alvançats de l'epoca i un model d'imitacio no nomes en la peninsula iberica, sino en Europa. A partir del segle XIII i fins al segle XVII, segons les necessitats, els Furs se foren ampliant. Les quotes d'autogovern que gracies ad ells se generaren en estos segles contribuiren al desenroll economic i cultural, originant el segle d'or de les lletres valencianes.

La Batalla d'Almansa, no obstant, tingue unes nefastes conseqüencies per als valencians. El 29 de juny de 1707 Felip V decreta la derogacio dels Furs i, en aixo, la fi de l'autogovern del Regne de Valencia. «Por justo derecho de conquista» passem a ser mes be una colonia de Castella, que no una regio de la nova Espanya. Els furs, privilegis i llibertats vigents fins ad eixe moment dels valencians foren abolits per un rei despotic en favor de les lleis de Castella. De res servi que la ciutat solicitara el perdo, l'acceptacio de les Corts i la restitucio dels Furs. El monarca negà al Regne de Valencia lo que havia concedit a uns atres territoris (Catalunya, Arago i Mallorca). Per sort, les costums i tradicions heretades feren que no desaparegueren del tot.

En la restauracio de la democracia, els valencians recuperem part de l'autogovern a través de l'Estatut d'Autonomia (Llei Organica 1/2006 de 10 d'abril, de Reforma de la Llei Organica 5/1982) que reconeix a la Comunitat Valenciana com nacionalitat historica per les seues arraïls historiques, per la seua personalitat diferenciada, per la seua llengua i cultura i pel seu Dret Civil Foral. Esta reforma reconeix, entre uns atres aspectes lo següent: «Por ese desarrollo legislativo de las competencias de la Generalitat, en plena armonía con la Constitución Española, procurará la recuperación de los contenidos de 'Los Fueros del Reino de Valencia', abolidos por la promulgación del Decreto de 29 de junio de 1707».

La sentencia del Tribunal Constitucional de 2016, incomprensiblement, nos nega la recuperacio del Dret Civil Valencià (encara paguem Almansa). Segons Javier Palao Gil, director de la Cátedra Institucional de Derecho Foral Valenciano, esta decisio es «...lamentable desde cualquier lado que se mire». Palao i uns atres especialistes en la materia senyalen que la solucio per a que la Comunitat Valenciana, les seues Corts i la Generalitat puguen desenrollar la competencia arreplegada en l'Estatut se deu fer «con tranquilidad y la prudencia exigible, pero sin las trabas que hasta ahora ha puesto el gobierno del país», consistix en «modificar la Constitución, introduciendo una cláusula ad hoc para el caso valenciano».

El ple de les Corts Valencianes, per iniciativa de l'Associacio de Juristes Valencians que presidix Josep Ramon Chirivella i que ha conseguit alguna cosa inaudita en la societat valenciana com es el recolzament de mes de 400 ajuntaments, de sindicats, universitats, organisacions empresarials i d'associacions civiques i culturals de tota clase, aprovava estos dies tramitar la proposicio no de llei presentada pel PP, PSPV, Compromis i Podem destinada a que se reforme la disposicio adicional segona de la Constitucio i se permeta la recuperacio del dret civil foral valencià. S'ha de senyalar que ad esta proposta s'han opost Ciutadans i Vox.

Els Furs valencians han pervixcut 469 anys, front als 275 dels de Castella. La majoria de valencians exigim recuperar el Dret reconegut en els Furs que, per historia i tradicio nos competix, ajustant-lo a les necessitats actuals en assunts tals com, per eixemple: la Llei de Contractes i atres Relacions Agraries, la Llei de Regim Economic Matrimonial, la Llei sobre Unions de Fet; la Llei de Relacions Familiars dels fills i filles els progenitors dels quals no conviuen (de 2011)..., tal i com arreplega la guia de Dret Civil dels Registradors de la Comunitat Valenciana.

Els valencians no volem ser mes que ningu, pero tampoc menys que ningu. Pretenem tindre el mateix dret que ya tenen comunitats com Catalunya, Arago, Galicia, Païs Vasc, Navarra i les Illes Balears. Un total de 15 millons d'espanyols ya gogen del seu propi dret civil (inclus si son residents en la nostra Comunitat), lo que encara fa mes dificil d'entendre el patetisme de determinats grups politics, en teoria valencians, que nos neguen eixa possibilitat i nos preferixen com ciutadans de segona.

La recuperacio del Dret Civil Valencià es, com el seu nom indica, un Dret dels valencians, no una concessio graciosa de l'Estat.

 

 

LAS PROVINCIAS, miércoles, 9 octubre 2019

 

Image: Copyright © 2019. Madrid. Museo Nacional del Prado

 

www.inev.org
www.culturavalenciana.es