La pandemia: el FINAL DEL TUNEL (I, II, III...)

1

I

Si no recorde mal, com varen pronosticar els doctors Fernando Simón i Juan José Badiola, tornariem a una situacio de ‘nova normalitat’ entre tres i cinc mesos, o siga juny-juliol.

Esta es la serie d’ultimes reflexions que encara m’han ocupat, preocupat o indignat... si no passa algun tracalet major (no el descarte).

El problema

Alguns politics, periodistes, experts i opinadors en general, no han calibrat la magnitut de la disrupcio de la vida diaria provocada per la pandemia. Han continuat com en una situacio normal i tot valia, val i valdra, per a socavar al govern. No vaig a descobrir yo les ameriques, conec una part de lo que lo que hi ha en les rets, de lo que es publíca i de lo que es diu. Es llegitima l’oposicio i la critica, la desinformacio i la mentira no.

Si mirem el nostre entorn ‘desenrollat’ i ‘modern’ voran que la gravetat es similar (França, Regne Unit, Holanda, Belgica, Italia) o major (Estats Units, Brasil...), i que nomes s’escapen països en poca movilitat externa, o uns atres com Alemania o Dinamarca que els analisis diran per qué.

La directora de Salut Publica i Ambient de l’OMS, María Neira, ho ha resumit millor que ningu: “Lo que se está haciendo ahora es epidemiología a posteriori, y esa desgraciadamente no existe. Están pretendiendo dibujar una diana alrededor del agujero de la bala, y nadie tenía antes ese agujero para poder diseñar una diana alrededor.” (The Hufftinton Post, 30-5-2020).

Lents, negligents i illuminats

Acceptem que el govern espanyol hauria pogut actuar mes rapidament i de forma mes alvançada (recorde que les competencies sanitaries les tenen les CCAA). Pero crec que el covid-19 ha desbordat a tots, a uns mes i a uns atres manco. Com digue l’epidemiolec que provablement mes sap de coronavirus en Espanya, el valencià Luis Enjuanes, ningu preveïa una epidemia tan important com esta: “lo que no era esperable es la gravedad de este [virus], mucho más contundente que los otros [es referix a uns atres sis previs]” (Levante-EMV, 3-5-2020, suplement CVSEMANAL, p. 4).

Tenint en conte que l’administracio sol ser mes be lenta i en una situacio inaudita com esta, havia d’actuar en precaucio i sens alarmar, es de veres que quan arrancaren, arrancaren. L’exit es inqüestionable, com diu l’eixecutiu, d’increments diaris del 35 % s’ha passat a auments irrellevants en dos mesos i mig... en una pandemia. La letalitat (numero de morts respecte als contagis) es un aspecte que tindra una atra explicacio.

Al nostre costat, per ‘occidentals’, hem tengut dos grans països (en extensio, poblacio i riquea) a on sos dirigents han segut negligents, perque han negat importancia a la malaltia o han adoptat postures ambigües, un dia una cosa i a l’endema la contraria. Estic parlant de Brasil a on el president Jair Bolsonaro digue que es tractava d’un chicotet grip (i porta vora 43.000 morts oficialment, 13-6-2020), i Estats Units a on el president Donald Trump nomes ha fet recomanacions, i si s’ha actuat contra la pandemia ha segut per decisio d’alguns governadors (i porta al coll 117.000 morts, 13-6-2020).

I queden els illuminats. El primer dels quals fon el Regne Unit que optà per conseguir l’immunitat grupal com a forma de detindre el coronavirus (per indicacio d’u dels principals assessors del govern)... a les poques semanes l’assessor desaparegue i començà a girar el buc i es feren ‘recomanacions’, aixina i tot s’ha plantat en 41.000 morts (13-6-2020).

El segon eixemple d’esta classe de països es la sempre admirada i valorada Suecia... Alli, el govern decidi buscar l’immunitat colectiva assessorat pel cap de l’Agencia de Salut Publica, Anders Tegnell, “cabeza visible de la estrategia más suave de este país” (Vozpópuli, 3-6-2020); observe’s el lexic: “estrategia más suave”, per a calificar no fer casi res, perque no confinaren, deixaren oberts els negocis, no restringiren la movilitat, mantingueren la docencia en instituts i universitats, i nomes tancaren guarderies, escoles i restaurants. Esta ment privilegiada ha afirmat que “se tenían que haber tomado más medidas al inicio de la pandemia” (Vozpópuli, 3-6-2020). ¡Ara mare! En la mateixa data computava 38.589 contagiats i 4.468 morts. Si tinguera el nivell d’infectats que Espanya estaria rallant els 32.500 morts (en proporcio).

Una categoria a banda son els tronats, com Bielorrussia que ha continuat la vida com si res, o Bolivia a on l’autoproclamada presidenta Jeanine Áñez portava penjada al coll una targeta ‘purificadora’ de l’ambient contra el coronavirus (16-5-2020).

 

 

II

Nivells i ‘nivells’

Que en Espanya hi ha hagut moments molt critics (en pacients ingressats en els corredors dels hospitals i en terra) està clar, pero si mirem a l’atre costat de l’Atlantic... podrem vore que aci hem fet les coses ‘mijanament be’. Hi ha alguns casos no anecdotics sino categorials (engloben als que primen l’economia sobre les persones).

¿Per qué ho dic? Perque aci no s’han hagut d’improvisar cementeris ‘comuns’ en montanyes com en Sao Paulo.

Perque aci mal que be hem tractat a les victimes d’una forma decent (Madrit hague d’habilitar tres mortuoris...) i no les hem deixades en dos camions, amontonades (com en Nova York)... ¿i qué no sabem?

Perque aci no s’ha aplegat a extrems com en Michigan (EEUU) a on decenes de persones, armades, entraren en el parlament estatal a on s’estava debatent la prorroga de les restriccions (1-5-2020) per a exigir el seu final... ¡No estem parlant d’un païs del tercer mon! (en tot el respecte per al ‘tercer mon’).

Vullc dir que la gravetat de la situacio es ‘relativa’ i s’ha de comparar en lo que es comparable, per a lo bo i per a lo roïn.

Les sifres

No comentare res mes de lo que s’ha dit en la batalla permanent i de la confusio que creen els canvis. Nomes s’intuix d’alguns comentaris que les CCAA han aportat informacio ‘variable’. Crec que encara tardarém en coneixer la ‘realitat’. Pero tenim, per a fer-nos una idea exacta de la situacio, l’estudi de seroprevalencia segons el qual un 5,2 % de la poblacio ha passat l’enfermetat (en notables diferencies zonals) i nomes s’ha detectat clinicament un 10 % aproximadament. Lo bo es que l’ona pandemica no ha colapsat el sistema sanitari, pero lo roïn es que tenim una immunitat grupal molt baixeta (com, provablement, passa en la majoria de països).

I per a tranquilitat d’uns i desesperacio d’un atres, el virolec valencià Luis Enjuanes explicava: “Está admitido mundialmente entre epidemiólogos que el número de casos declarados en cuaquier pandemia hay que multiplicarlo por 8 o 10 para obtener la cifra de casos reales” (Levante-EMV, 3-5-2020, suplement CVSEMANAL, p. 5).

I lo que faltava, l’OMS acaba de demanar que s’incloguen tambe els ‘provables’ en les sifres de morts. Per ad aço ya tenim els indexs de mortalitat de l’INE que indica un exces de 47.000 decessos. Ho sent, pero no està gens clar ni miqueta. ¿Tenen idea de la faenata que toca fer ara?

Comunicacio i transparencia

Ad alguns o a molts els ha paregut excessiva l’informacio facilitada (diariament una compareixença, i jornades de dos i tres). Els mes descreguts ho han vist com un eixercici de propaganda. Si no ho hagueren fet, tambe ho haurien criticat. Segur.

Des del punt de vista periodistic (excepte la ‘censura’ incial a les preguntes en directe) crec que ha segut molt completa. He d’afegir que s’han vist moltes carencies d’alguns periodistes-mijos de comunicacio, hem apreciat cóm es conforma l’efecte agenda per mig de la reiteracio i s’ha manifestat cóm unes comunitats son mes importants que unes atres. Sería molt interessant un estudi del contengut de les rodes de prensa.

Ha segut notori que ningu, dic ningu, dels intervinents ha respost de mala forma ni tampoc ha entrat a debatre opinions o comentaris dels dirigents politics autonomics o estatals.

Al cap de tots ha estat, per la presencia diaria, el director del Centro de Coordinación de Emergencias Sanitarias, Fernando Simón, en altissimes dosis de pedagogia i paciencia (gracies a les ‘classes’ soc ‘epidemiolec basic’). Molts no el poden ni oldre. I ho diu tot d’aquells que s’han fixat (i han categorisat) en si havia dormit en un coche, si portava la camisa arrugada, o si duya tres dies seguits els mateixos pantalons, per no parlar dels jerseis i rebeques.

 

III

Fartera...

Estic fart de l’us i abus dels morts (perdre a un pare o a una mare o a un ser volgut es doloros i mes si no t’has pogut despedir d’ell). Es curios que quan l’oposicio en l’Assamblea de Madrit demana una investigacio de les residencies, la defensa de la presidenta Isabel Díaz siga que no s’han de politisar els morts ¿¡!?

Estic fart dels salvadors de vides, com la Conferencia Episcopal Española, que en lo de Madrit (ni en lo d’uns atres llocs) no ha obert la boca; i dels que perseguiren inquisitorialment al mege Luis Montes per aplicar paliatius als terminals en l’Hospital Severo Ochoa de Leganés, entre ells Miguel Ángel Rodríguez (conegut per MAR, portaveu del govern de José María Aznar). Ara es assessor de la presidenta Isabel Díaz (com be recordà el Gran Wyoming, en El intermedio, 8-6-2020). MAR fon condenat a pagar 30.000 euros, en 2011, per un delit continuat d’injuries greus.

Estic fart de la sobreactuacio d’alguns politics i de la falsa solidaritat en els familiars: crespons negres, colocacio d’un enorme llarç negre en no se quín monument de Madrit, reiteracio constant del pesar per les victimes, dies de dol, banderes a mig pal, minuts de silenci a totes les hores i per qualsevol motiu, misses –en assistencia de la presidenta de Madrit i de l’alcalde de la capital–, concentracio institucional en Madrit... I per a arrematar els deu dies de dol estatal. Nomes faltava que nos obligaren a vestir-nos de negre (com han fet alguns d’ells). I quedava el funeral d’estat... ¡pura banalitat!

Estic fart dels autonoms, que no son els unics que tenen problemes laborals i economics... pero pareix que per a determinats partits nomes existixen ells. Una pregunta impertinent, ¿quànts dels que ara reclamen lo just han fet les declaracions de renda ‘justament’?

Estic fart del lexic belic, dels heroes, de la guerra, de les victimes, del sacrifici... una volta val, pero de forma constant no, per favor. Accepte la metafora, pero no vullc que servixca de coartada per a unes atres coses...

Estic fart de l’heroïcitat del personal sanitari (cert que el comportament de la majoria, gran, casi total, es digna d’elogi), crec que cobren per fer la seua faena. Pero tambe es cert que s’oculten alguns comportaments no massa eixemplars i que ningu s’atrevix a publicar (i els conec de primera ma).

Estic fart de les ‘ocurrencies’ com lo de la paga extra als sanitaris i el salari brut –mentres dure la pandemia– als treballadors essencials (com reclamava el president del PP, Pablo Casado), o els mil euros de mija que pagarà Catalunya a sanitaris, treballadors de residencies publiques, bombers, policies i servicis d’urgencies. Tot lo mon es mereix cobrar lo que li correspon i que no els facen contractes de merda i que tinguen una determinada continuïtat... pero hi ha molts mes possibles beneficiaris: els funcionaris que han treballat al cent per mil per a que ixquen els expedients i les pagues dels ertos (expedient de regulacio temporal d’ocupacio), els llauradors que han seguit collint en condicions precaries i els jornalers que cobren quatre euros (o els temporers de Lleida que no tenen ni per a dormir), els operaris de servicis de neteja que arrepleguen el nostre fem, els camioners que han mantengut l’abastiment, el guarda de seguritat que cobra una miseria i que regala les hores extres, ¡n’hi ha tants! En conte de tanta solidaritat gestual-situacional crec que tot lo mon agrairia que quan passe aço sigam conscients que alguna cosa ha de canviar... laboralment.

I si que canvia: la Generalitat de Catalunya, en conte de reforçar la sanitat publica, ha privatisat el servici de ‘coronadetectius’ i sera Ferrovial qui ho fara per 17,6 millons d’euros.

Estic fart de les solucions milacre com la reduccio de conselleries (igual que la reduccio de l’administracio, tant del gust dels neolliberals) que propon el PP (Levante-EMV, 18-5-2020: 25)... han tengut l’oportunitat i l’han deixada escapar a on governen: Murcia, Galicia, Andalusia, Madrit, Castella i Lleo, centenars d’ajuntaments i decenes –d’inutils– diputacions.

Estic fart de les ‘deumilmillonaries’ perdues de la restauracio-hosteleria... que no negue ni deixe de vore que patirà molt... pero si els ajudem haurien de tornar el ‘favor’ a la societat i contractar al personal en condicions (recordem la miseria i l’esclavisme en el que treballen les ‘kelis’) i tributar en acabant d’acort en les enormes perdues que ara tenen.

Estic fart de l’hospital ‘milacre’ d’Ifema de Madrit, una mostra de centralisme informatiu ben clar (montage, funcionament, visites, clausura... tot ben publicat i publicitat), tant en la televisio publica estatal, la que paguem tots, com en les privades que han fet un exhaustiu seguiment.

Estic fart de que nomes existixquen Païs Vasc, Madrit i Catalunya...

Imagens: Pixabay (Miroslava Chrienova)

www.inev.or

Antoni Fontelles

Antoni Fontelles i Fontestad es Llicenciat en Teoria de la Comunicacio i Psicología. Es professor i periodiste.