El "mal dels valencians"

1

I

Seguint un poc les rets socials he comprovat que la gent es mou (i vos mou als que esteu revolant per ahi) perque una fruitera de Picassent es negue a vendre taronges si no son d’aci... i la pregunta sorgix immediatament: ¿es que algu dels que alaba la conducta mira la procedencia quan en compra en el supermercat? (yo ho faç habitualment).

Es motiu de certa ‘enveja sana’ que una agrupacio d’electors com Teruel Existe, casi de la nit al mati, haja tret un diputat al Congres en les eleccions del passat 10N... i mentres, nosatres protestem perque no sabem a quí donar la papereta, pero (independent de que siga millor o pijor lo que hi ha), ¿hem votat sincerament als que, chicotets, pretenen defendre esta terra?, perque comparats els resultats de les anteriors generals en estes ultimes (v. “De mal en pijor” I, II i III, publicats aci els passats 13, 14 i 15 de novembre)... han perdut sufragis... ¿no sera que o nos quedem en casa o nos n’anem corrent corrent als que nos van a ‘salvar’ del catalanisme? Aixina, mai aplegarém a res.

Es causa de rebelio general que el Vilarreal faça catalanisme en una de les seues campanyes (com denuncià M. Gimeno en esta uep en l’articul “¿Endavant? Villarreal C. F.”, el 19-7-2019). El Valencia CF i el Llevant UD ya fa temps que s’apuntaren tambe a la moda idiomatica de l’oficialisme... ¡pero porten la Senyera!... ya.

Nos indignem justament quan els partits (PSOE, Compromís, Podemos i PP) fan catalanisme, pero hauriem de cridar tambe ben fort contra els centralistes Ciudadanos i Vox que votaren, en les Corts, contra la recuperacio del dret foral valencià, ¡senyors! ¿Estos nos prometien defendre’ns del pancatalanisme? Ho aclarixc, per si encara queden ‘inocents’, han de saber totes i tots que si ‘nos defenen del pancatalanisme’ no es per valencianitat, sino perque son profundament i nacionalment espanyolistes... crec que ho hem de dir clar i ras... ¿quín mal els feya o els fa el dret civil valencià?

Pero callem quan el Valencia CF (un negoci privat i lluntà des de fa anys, perque molts ho permeteren i dic be ‘permeteren’, yo no estic ahi), acacha el cap (per motius economics), sense dignitat, i hauria de disputar la final de la Supercopa en Arabia Saudita contra el Barcelona, per una decisio economica del president de la Real Federación Española de Fútbol, Luis Rubiales, en l’afegit de que tambe la jugaran Real Madrid i Atlético de Madrid. A banda de J. Masia aci (“El Valencia CF i la seua gestio”, 18-11-2019) i de Paco Nadal en Levante-EMV, ¿algu s’ha preguntat per esta anomala i caciquil actuacio?, ¿per qué s’han inclos estos dos equips i no uns atres?, ¿encara estem en l’epoca centralista que alguns creïem superada?, si la final la jugaren per ‘llei’ el Real Madrid i l’Atlético de Madrid ¿haurien cridat al Valencia o al Llevant o al Vilarreal?. Ho afirme, no. Es una sotil pero indubtable discriminacio derivada del poder... que acceptem, com a molt, en una alçada de muscles o en un ¿qué li anem a fer? Per a anar corrent, els que puguen, a comprar entrades per al partit... ¿I si cap aficionat n’adquirira? Ya me conec les excuses-justificacions...

 

II

I ya que parle de futbol, hauriem de prendre nota de l’esforç que feu el Llevant UD, el soci majoritari i la directiva, fa uns anys, per a evitar caure en mans d’un ‘meriton’... i no fon perque no hi havia, en son moment, veus autorisades que defenien esta solucio (es pot recorrer a l’hemeroteca)... en una decisio valenta s’optà pel cami dificil, aguantar, treballar i preparar... i el resultat està ahi. ¿Cóm que encara no li han reconegut –nos han reconegut– el dret a la copa que guanyà el Llevant en temps de la republica? ¿Li farien lo mateix al Barcelona o al Real Madrid?... ¿o fa anys que ya la tindrien en el palmares i en les vitrines?

Pero es que tambe callem quan els bancs van deixant, a poc a poc, els nostres pobles sens oficines... i no es perque no guanyen sino que no guanyen els diners que volen... Per contra alguns d’ells estan obrint unes superoficines que pareixen botigues de lux, per a la gent ‘guapa’ i en ‘possibles’.

Pero es que callem quan l’Unio Europea accepta les importacions agricoles que danyen la nostra economia... perque hi ha uns atres interessos... mes grans i mes forts... o quan prohibixen pesticides que no poden usar els nostres llauradors, pero si que poden aplicar-los els països productors que nos fan la competencia, ¿quína llogica te?... la dels diners i la d’una Unio totalment burocratisada i aliena als ciutadans que ha de protegir.

Protestem ¿i qué?, perque tenim un finançament injust... mentres n’hi ha privilegis –aci i en Roma–, si, son privilegis, en Navarra i el Païs Vasc, derivats de no se quín dret historic... ¿i nosatres qué som?, ¿no tenim un passat tan valit i singular com els atres? I no es que l’esquerra no s’atrevixca a tocar-los, es que la dreta tampoc...

I tambe callem quan la catalanisacio idiomatica es un fet... consolidat... cert que alguns alcem la veu i denunciem, pero els pares i les mares ¿s’organisen d’alguna forma per a evitar-la?... no, que si no suspendran a mon fill. Provablement els aplicadors de la llei seran els mateixos que ‘comprenen’, ‘aplaudixen’ o ‘demanen’ la desobediencia al ‘estat’ que te lloc en Catalunya. Alli la dissidencia es un dret, aci una lacra que es castiga... i lo que es mes kafkia encara, els que aci son discriminats per motius idiomaticoculturals son discriminadors al mateix temps dels que no pensem com ells i no nos agenollem davant de determinats partits... ¿pose noms?

Molta gent es queixa, es que no hi ha res per a defendre’ns, es que no es publiquen coses, es que no se a ón informar-me... i quànts llibres compre, a quàntes conferencies assistim, en quí m’ajunte per a fer mes força, qué puc aportar yo... Yo els ho dire... cents o doscents eixemplars venuts ya es un exit editorial... els qui escrivim no ho fem per diners, perque no es paga ni la centesima part de la faena... pero es que... gastar-se deu o quinze euros... una montanya...

Organisacio, colaboracio, ajuda... poca o ninguna. Yo, yo i els meus, lo meu i yo.

Com dia el comte duc d’Olivares, es que els valencians son “más muelles”...i provablement tenía rao.

 

 

www.accionacionalistavalenciana.com
www.inev.org

www.culturavalenciana.es

Antoni Fontelles

Antoni Fontelles i Fontestad es Llicenciat en Teoria de la Comunicacio i Psicología. Es professor i periodiste.