FANTASMES "MOSSARAPS" i antroponimia valenciana (III)

Com els catalanistes pensen que els “mossaraps” valencians no son mes que fantasmes, en consequencia no els busquen, i per tant, no els troben. Com imagine que, a banda de repetir sense parar els destrellats que inventen per separat, deuen investigar, encara que siga poc, segurament, si ne veuen algun, ixen fugint, com si no l’hagueren vist, per por a que s’assole el dogma.

I una mostra de que no es tan dificil trobar-los, es que nomes en una miqueta d’aficio, crec haver-ne trobat algun, llevat de que puga haver algun error.

En les pp. 356-357 de la tesis sobre “Ermesèn vida y obra de la condesa”, consta document de 6 d’abril de 1020, segons el qual, “Ermesèn y su hijo Berenguer (Ramón I); condes de Barcelona, vendieron a los habitantes de “Corrone subteriore” (Corró de Baix) el derecho de poder construir un riego hasta “Corrone superiore” (Corró de Dalt)”. Llegim: “Sig+num Guillelmi de Denia, notarii” ¡Un notari de Denia a qui li dien Guillem i es trobava en Barcelona en l’any 1020!

2

Gual Camarena, en “Precedentes de la reconquista valenciana” nos informa de que “En 1124 figura un Amalbinus de Morella como testigo de un documento” (Public. LACARRA: Documentos Valle del Ebro, p. 502, doc. núm. 35.), afegint que “Como dato curioso apuntamos que en un documento perdido del «Libro de los Botones» del Pilar de 7 de noviembre de 1132. figura un don García Garcez de Buñol (Public. por Pascual GALINDO: Reconstitución del Cartoral del Pilar. en «Universidad», XI. 1934, 591. doc. núm. XI. Vid. ibid. doc. núm. LXXXXI p. 605).

3

En el “Cartulaire général de l'Ordre du Temple 1119? - 1150”, l’autor, H. Champion, diu correspondre a Valencia [in Hispania], una cita de 1138 que parla de Guillelmus, prepositus valentinus. De 1148, es un atra, “Copie du XII S.: Madrid, Archivo National, Cartulaire B. 663, page 84, n° 200”, que reproduixc, per fer referencia a Arbert de Valencia, sent una cita distinta de les que aporta Penyarroja : “...Facta carta de iste atorgamento de la donna cum sues filios, in Saragoza, que non erat illa in Oscha, quando suprascripsionis fuit scriptam ; et sunt testes et visores et auditores: don Balchet, et Arbert de Valencia et Mennie Gallece et lohannes scriptor qui istos duos regulo scripsit”. Encara trobarem una de “1150, mercredi 21 juin, que parla de c. solidos probate Valentine monete…in presencia et testimonio…Gigonis de Valencia i per a acabar, corresponent a “1150, lundi 23 octobre, trobem a Bartholomeus de Valencza.

4

El 16 d’agost de 1162, Alfons II d'Aragó confirma als habitants de Saragossa tots els furs, usages i donacions concedides per Alfons I, Ramir II i Ramon Berenguer IV. (Archiu Municipal de Zaragoza. Privilegis reals, nº R-6). Llegim: “Et sunt testes… Guillem Arnal de Pere Martin, et don Iohan de Castro, et don Pedro Capalbo, et Garcia Sanç de porta de Valencia, et don Galin Sanç de Cotanda, et Pere Cornelg… »

De 1143 es la carta de poblacio de Salillas de Jalón. Llegim: “Ego, Raimundus, scriptor, sub iussione don Ramon de Larbasa et Garcia de Valencia hanc cartam scripsi et cum mea manu (signo) feci… Facta carta era M.ª Cª. LXXXª.Iª, regnante comes de Barcilona in Aragone, episcopus Dodus in Oscha, episcopus Bernardus in Cesaraugusta, rex Garcias in Pampilona, imperator Adefonsus in Castella.” En 1183, Garcia de Valencia ven a l’Orde de Sant Joan de Jesusalem el castell i vila de Salillas de Jalón: “Et ego, Garsias de Valentia, dono vobis don Garsia de Liesa, comendator domus Cesarauguste…Facta carta mense septembris, era Mª.CCª.XVIIIª. Berengarius scripsit.” En la p. 118 del “Cartulario del Temple de Huesca”, referent a juliol de 1189, i en motiu d’una donació d’un lloc per a traslladar una iglesia, trobem a “don Betran de Labarsa, filius de Garcia de Valencia

5

De l’any 1222 es la referencia que nos dona Carmen Batlle (Universitat de Barcelona), en el seu treball sobre “Las relaciones comerciales de Barcelona con la España musulmana a fines del siglo XII e inicio del XIII” d’un tal Arnau que “…se comprometió a realizar una operación de préstamo en nombre de Pere Grony y a favor de Vidal d'Espanya, cuyo nombre indica un origen bastante concreto para este judío.” (Archiu de la Catedral de Barcelona, perg. 1 -6-2834)

6

Maravall en el seu llibre “El concepto de España en la edad media” explica que “desde el XI en Cataluña y Aragón, se empleaba la palabra Hispania (en forma latina, castellana u otra) en ambos sentidos, para indicar la Península entera, o para indicar al-Andalus”. Ramón Berenguer I era conegut com “Hispaniae subjugator”. Els “Annali Genovesi di Caffaro” parlen del rey valencià ibn Mardanish, del rei Llop com a “…Lupus rex Ispanie de pace et concordia Ianuensius…”. No hi ha dubte de que “Vidal d'Espanya”, es Vidal de Valencia.

7

De encara mes prop de la conquista, de 1236 i del treball citat de Carmen Batlle, trobem que “Otros judíos presentes en Barcelona llevan este nombre, como Lobell d'Espanya en 1236…” (Archiu de la Catedral de Barcelona, perg. 1-6-3862.)

Comprovem com “Vidal” i “Llobell”, es troben en Barcelona fent negocis, previament a la conquista del rei en Jaume. Carmen Batlle, els identifica com a judeus. I es que els catalanistes no nos expliquen la rao per la qual diuen que els cristians valencians es varen “arabitzar” i no en quedava un, encara que, per lo que es veu, els judeus resistiren la pretesa “arabitzacio”. ¡S’agarra primer a un mentiros que a un coixo!

Encara nos queda un material molt important per a escodrinyar en relacio a l’antroponimia valenciana. Es tracta del Llibre del Repartiment. Vorem com llinages valencians actuals es presenten en els noms dels qui poblaven Valencia previament a la vinguda de Jaume I.

 

www.inev.org

  • Agusti Galbis Cordova es Arquitecte.