Cultura

Notes d'etnologia valenciana: LA CERAMICA (i III)

Un atre camp per a comprovar la continuïtat entre tots els aspectes relacionats en la ceramica, es precissament la llengua propia de la ceramica. En primer lloc parlarém del nom de l’activitat. Les “cultissimes” paraules catalanes “terrisseria” i “terrisser”, equivalents a les castellanes “alfareria” i “alfarero”, son invents indocumentats fins a 1839. Hem vist document de Cocentaina de 1276 en que es parla del canterer d’esta vila”.

Notes d'etnologia valenciana: EL TABALET i LA DOLÇAINA (II)

Per a demostrar els desficacis que diuen els acatalanats, quan parlen de la dolçaina, i que hem reproduit al final de l’articul anterior, donarém una serie de cites, que posen de manifest que la dolçaina ha segut popular des d’ans del s. XVIII, havent acompanyat des de sempre totes les manifestacions de festa i alegria del poble valencià. Vorem com dificilment els “romàntics de la ciutat de València del XIX” pogueren condicionar els fets dels sigles anteriors, fins al XIV.

PUIG RODA I. Introducción/De TÍRIG a VALENCIA

Difícil para mí es el poder dar un compendio de los valores pictóricos intrínsecos, moral y material, concernientes a la obra de este eximio artista hijo de Tírig, un tanto hoy olvidado; desconozco el grueso de obras de su plenitud productiva y tengo tan sólo un mero conocimiento de su última fase. Trazar la trayectoria de un artista sin conocer al menos su fase de madurez es ardua tarea que forzosamente ha de resultar un tanto menoscabada e incompleta.

Notes d'etnologia valenciana: EL TABALET i LA DOLÇAINA (I)

No crec que siga dificil afirmar que el tabalet i la dolçaina son els instruments mes representatius de l’etnologia valenciana musical. No es per casualitat, que en l’historia del periodisme en llengua valenciana, els valencians hajam tingut dos semanaris que portaven els seus noms. El nº 1 del semanari La Donsayna, es publicava l’u de decembre de 1844 i començava: “Bon dia y salut, caballers. Ya está templá La Donsayna, y vá á comensar la primera tocata…”. Desapareguda “La Donsayna”, naixque un nou semanari, en 1847, dit El Tabalet.

Del BUSNE D'ALFAFARA al RENOC D'AIXÁTIVA

Esop, el fabuliste (cat. ‘faulista’), conta en “Lupus et agnus” que un llop y un borreguet estaven beguent d’una sequiola y, buscant el carnívor motius pera menjárselo, li recriminá que embrutara l’aigua, contestant el “laniger” que: “No pot ser, el llíquit ve de tu a mi”. El llop, rebatut, tragué atre motiu: “Marmolares de mi fa sis mesos”. El borreguet, pensant que ha guanyat el pleit, li replica: “¡Si encá no havía naixcut!”.

Suscribirse a Cultura