La ruleta (russa): 10 N

Es dificil ser equanim, perque sense voler tendixc, tendim, a atribuir responsabilitats i culpes segons les preferencies personals. Pedro –el Soberbi– Sánchez no ha segut investit president del govern. En el segon ple del Congres (25-7-19) no obtingue la majoria simple que necessitava. 

Vaig vore la sessio i trobi a un candidat molt molt enfadat, cremat diria, perque, segons ell, li havia oferit el cel i la terra a Unidas Podemos (UP) i li ho havien despreciat. El relat, la verdadera batalla, es el que digue la portaveu del PSOE, Adriana Lastra, quan acusà per dos voltes, consecutives, al dirigent d’UP Pablo Iglesias (¡que havia segut vetat!) de que esta era la segona ocasio que impedia un govern progressiste en Espanya (li hauré de recordar que l’actual eixecutiu, ara en funcions, ho està perque li donaren els vots a canvi de res, ells i uns atres, els independentistes i els batasuns i els nacionalistes).

En realitat, soc de l’opinio de que el pla A era oferir-los ministeris sense pes (i en aço li compre l’argumentacio a UP), en el conte de que si acceptaven... estaven enganchats i si ho rebujaven te les mans lliures per al pla B, les eleccions. 

I per qué es previsible que opte pel pla B, perque no ha negociat (quatre dies), i perque circulen enquestes que li donen millors resultats si es repetiren les votades. Sánchez ha manifestat que vol rependre les converses en els principals partits. Igual s’espera a les ultimes jornades –finals de setembre–, com ara, per a ‘negociar’ (fins Joan Baldoví, de Compromís, s’ha queixat que en tres mesos nomes ha tengut dos reunions...), i apretar als futurs responsables de les noves eleccions. 

Que el relat es culpar a UP, ho tinc clar. La Sexta, en l’especial ARV que feu, tingue uns quants minuts el següent rotul “Podemos se abstiene y tumba la investidura”. A vore, UP te una part de la responsabilitat... pero els atres dos partits que l’haurien poguda facilitar, PP i C’s votaren en contra... i per tant... i he de recordar que fon el PSOE, no el de Sánchez, el que s’abstingue per a que Mariano Rajoy fora triat president ¿no? 

Que el PNV o ERC preferixquen a Sánchez està clar (si be creixien millor contra el PP). Els vots son a canvi d’alguna cosa. Es aixina, ha segut aixina i sera aixina, nos agrade mes o manco. Mai m’he escandalisat pel repartiment de carrecs. ¿He de recordar a canvi de qué donava ‘estabilitat’ CiU a eixecutius socialistes i populars? 

El PP i C’s estaven encantats, se’ls veya. A pesar de no haver resultat elegit president, ells continuaven, imperterrits, en el discurs de que el PSOE havia pactat en independentistes, nacionalistes i batasuns. S’ha vist que no, pero... 

Vox ho te mal, tant o mes que UP, perque està donant els governs als seus aliats naturals a canvi de fullaraca i aço pot passar-li factura. No soc votant seu, pero els partits chicotets quan son necessaris s’han de fer valdre, perque si no... mal. 

Per ultim, la lliço d’etica de Pedro Sánchez pot aquetar o convencer a molta gent, pero aquell que no te problemes en unir els seus vots en Navarra en Bildu i en Canaries en el PP per a desbancar a Coalicio Canaria, ¿qué volen que els diga? Està clar que Pedro el Guapo no pot fer lo que vol (en el PSOE les arees economiques sempre han estat en mans de neolliberals, i ara tambe) i des d’a on siga li han dit que en els radicals ‘ni pensar-ho’... i ell ha fet lo que tocava. Ahi està la contrarreforma laboral casi intacta. 

Tot aço es obvi, com el canvi climatic (en el permis de Donald Trump). I l’expresident Eduardo Zaplana, que estava morint-se en preso (yo no vullc que es muiga), el verem no fa molt passejant-se per la plaja de Benidorm. I Isabel Pantoja, tambe en les ultimes ultimes, hague de ser ‘exportada’ de l’illa a on estava concursant per prescripcio facultativa i dels guionistes de Mediaset. Millor, al reves.

Tranquils, el mon no es para, en Belgica estigueren any i mig sense govern i no s’afonà el païs, i aci passarà igual. ¿Qué es juguen? 

 

www.inev.org
www.culturavalenciana.es

  • Antoni Fontelles i Fontestad es Mestre (titulat) i Llicenciat en Comunicacio Audiovisual. Té estudis de periodisme, de filologia i de sicologia.