Veneçuela (poden continuar llegint, no defendré al president Nicolás Maduro) està relativament clar que de democracia te ben poc o res. No es un fet massa estrany en moltes ‘democracies’.

En les passades eleccions, sense contar ni contrastar, l’actual president ha revalidat el carrec gracies a una justicia afi al regim i la persecucio dels adversaris (norres que no facen en uns atres països de ‘emerita residencia’ i ara seu de ‘fundacions reals’). Li concedirém el benefici del dubte al ‘guanyador’ extraoficial mentres no ixquen totes les actes.

I en la linea mendaç trumpista, l’eurodiputat desinformador Alvise Pérez –el comandant de l’eixercit de fardes– ha afirmat que en Espanya no es publiquen les actes des de fa 40 anys (eldiario.es 11-9-2024, edicio electronica). Es mentira i grossa, la llei electoral obliga a donar-les a coneixer i axina es fa, com poden testimoniar els millers de persones que durant eixe temps han participat en una taula electoral (yo mateix).

El Congres dels Diputats (dreta extrema, extrema dreta i assimilats) ha aprovat (11-9-2024) una proposicio no de llei que instava al govern a reconeixer president de Veneçuela a Edmundo González (asilat en Espanya). He esperat debades d’estos diputats identica sensibilitat quan l’eixecutiu espanyol reconegue l’Estat Palesti, que te l’aval de les Nacions Unides. Recorde les critiques (i el ‘patriotic’ viage d’Abascal a Israel) contra lo que no tenía ninguna repercussio llegal, mes alla del soport simbolic als que estan sofrint l’odi dels que en els anys 40 del sigle passat patiren lo mateix per part dels nazis (ells o sos antepassats). Ells son ara els bochins inhumans, sens excuses ni paliatius.

I quí ha corregut a censurar al dictador Maduro i donar soport al guanyador autoproclamat: Estats Units i ¡cóm no!, l’expresident Donald Trump i tambe l’Unio Europea (inutil per a parar la guerra d’Orient Proxim).

Trump es el que està condenat per haver sobornat a una actriu porno per a que silenciara la relacio que tingue en ella. Es el que instigà, diga lo que vullga, a les masses a assaltar el Capitoli perque havia perdut les votades de 2020. Es el que publicament exigi ad alguns governadors que modificaren els resultats electorals (ad algu el comminà a que traguera 11.000 volts d’a on fora, illegalitat a la qual es negà). Es el que recentment el Tribunal Suprem l’ha declarat inviolable en l’eixercici de ses funcions (com un rei qualsevol). Es el que no dubta en mentir quan assegura que en Estats Units –en relacio a l’avort– s’eixecuta a chiquets en acabant de naixer (ya ho digue en la campanya del 2020). Es el que en el debat en l’adversaria Kamala Harris (11-9-2024) acusà als haitians de Springfield de menjar-se gats i gossos i les mascotes dels nortamericans (i no es feu roig)... si sabera que aci nos mengem cabres, ovelles, conills, coloms, anguiles... igual ya no era tan amic d’Abascal. Es el que recomanà beure ‘glopets’ de lleixiu com a medicina contra el covid. En definitiva, es el que ha amenaçat si guanya en novembre: “Trump prometió cancelar el Estado de derecho y aseguró que meterá en prisión a funcionarios electorales, abogados y gestores políticos, por lo que denominó «trampas electorales». Todo consiste en hipotéticos crímenes futuros basados en sus persistentes falsedades sobre un fraude en la urnas que no existió, salvo para él” (La Vanguardia 10-9-2024, edicio electronica). I est es el païs paradigmatic de la llibertat.

I no toquem a Vladimir Putin (defensor-protector de Veneçuela) perque l’amic de l’animeta es... Donald Trump.

¡I encara parlen de Veneçuela!

P. d. No me crec lo dels espies espanyols en Veneçuela, com tampoc me crec lo dels dos atentats fallits contra Trump i tampoc me crec la ‘sorpresa’ del servicis secrets d’Israel quan l’atac d’Hamas en octubre de 2023. Observen que ara ya no parla ningu dels ostages (eren una excusa), un poc si, en l’aniversari.