Cultura

ELS "CRITERIS LLINGÜÍSTICS" de LA GENERALITAT-2024: UN BRINDIS al SOL

El DOGV de 2-05-2024 publica els «Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat» que deurien valencianisar els de «l’equip del Botànic» (23-11-2016). Des d’eixe punt de vista, l’inicitativa ha de ser benvinguda. Pero, ¿qué hi ha més allà del titular?

D’entrada, és una anomalia que els governs s’ocupen de l’aplicació pràctica de les llengües. Tal fenomen no se dona en el castellà, el francés, l’anglés, l’italià, l’alemà, ni en els territoris que conten en llengües distintes de la nacional dels països respectius. Significativament, la Generalitat no propon cap de criteri per al castellà. ¿Per qué sí una reglamentació elefantiàsica del valencià? No hi ha, evidentment, baix de tot açò, més que una intromissió del poder en la llibertat llingüística del ciutadà. Estos «criteris», patològicament intervencionistes com els de 2016, no han baixat dels núvols perque l’Administració i els usuaris els necessitem, sino perque algú ha decidit inocular-nos, en el vist i plau del Govern, un clònic del català en tots els àmbits de la vida. Pero anem al gra.

L'Algemia Valenciana (VI). LA CONTINUÏTAT (XXV). Relacions laborals

En els dos articuls anteriors hem estudiat les disposicions dictades per les autoritats musulmanes i cristianes per a evitar que els membres d’un mateix poble que practicava dos religions, cohabitaren i feren celebracions conjuntes, comprovant que no ho conseguiren. En est articul anem a vore les restriccions a les relacions laborals, en les que la part predominant professava la religio contraria a la del poder, per lo que es pensava que la part dominant podia induir a l’apostasia a la part subordinada. Tambe comprovarem l’histrionica prohibicio cristiana de que els cristians es comunicaren en els musulmans, lo qual es senyal evident de que ho feen. 

Catalanismos en la RESISTENCIA VALENCIANA

Aunque detenta el poder el nazionalcatalanismo, la Batalla de Valencia no la han ganado todavía al quedar tenaces focos de Resistencia, algo incomprensible y exasperante para los colaboracionistas de À Punt, AVL, Enseñanza, diario Levante, Las Provincias del cat. ‘esmorzaret’, etc. No obstante, el ser humano es vulnerable y la demoledora presión que ejerce el idioma invasivo afecta a los pocos que se enfrentan al invasor. Los de la Resistencia son ciudadanos que, con mucho esfuerzo y escaso dinero, mantienen actividades reivindicativas. Por citar un ejemplo, hace días recibí ‘Valencia pionera‘, primer volumen de los cuatro que proyecta Paqui Llosá, donde trata desde los plomos ibéricos a los singulares chopos de agua dulce y salada de Elche. Si estuviera escrito en catalán, además de subvención, saldría la favorable crítica en la prensa; no el silencio de los perrunos medios.

ROGLE 214-215, juliol-agost 2024

EDITORIAL

Noves lleis, el valencià i el valencianisme

Al tornar de les proximes vacacions nos trobarém davant l’inici del primer curs escolar en el que s’ha d’implantar la recent aprovada Llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa, del nou equip de govern (PP+VOX). La mencio a la llibertat sona sempre positiva de primeres, pero en este cas no sabem si la llibertat es nomes per ad alguns i no per a tots.

L'Algemia Valenciana (VI). LA CONTINUÏTAT (XXIV). Festes

Continuant en les disposicions que les autoritats musulmanes i cristianes intentaren dictar per a separar a dos parts d’un mateix poble pel fet de practicar distintes religions, fracasant en l’intent, hui anem a estudiar les prohibicions de celebrar festes conjuntes. La seua reiteracio es la mostra palpable de que no ho conseguiren.

L'Algemia Valenciana (VI). LA CONTINUÏTAT (XXIII). Cohabitacio

En l’articul anterior hem vist que les conseqüencies de la consideracio del principi islamic de “al-walad li-l-firas”, practicament assumit pels cristians, condui a que les jerarquies religioses i politiques en el poder, intentaren controlar les relacions sexuals entre els membres de distintes confesions religioses, i hem vist la normativa que les regulava. Eixes jerarquies, ademes, havien d’evitar que els que es convertien a la religio “oficial” pogueren cometre apostasia, degut a tindre o mantindre relacions “pernicioses” en antics correligionaris.

Suscribirse a Cultura