Cultura

LA LLENGUA dels MORISCS del TERRITORI VALENCIÀ (II)

Agusti Galbis el Sáb, 17/09/2022 - 09:14

L’orige de totes les mentires que s’han escrit sobre la llengua dels moriscs del territori valencià, es troba per a variar, en el “mestre indiscutible” i “català de Sueca” Joan Fuster, qui escomençà a extendre-les en “La lengua de los moros valencianos” (Levante, 31-X-1958), continuant en “Poetes, moriscos i capellans” (Valencia, 1962).

Robert I. Burns, en “La muralla de la llengua”.- (1976) mantingue que Joan Fuster havia aplegat a la conclusio del “unilingüisme àrab dels moriscos”, a partir de “la vella col·lecció de documents de Boronat”, referint-se a l’obra “Los moriscos españoles y su expulsión”, de Pascual Boronat i Barrachina, publicada l’any 1901. Segons Burns, previament al “descobriment” fusterià, els historiadors es dividien entre els que mantenien “que en general els musulmans només parlaven romanç, mentre que la llengua àrab era confinada a un nombre insignificant d’erudits i funcionaris”, i aquells que dien “que la població de l'Espanya musulmana era bàsicament bilingüe, i que el romanç era la llengua més dominant o domèstica”. La mentira fusteriana vingue a enredrar-ho tot, establint-se com a dogma.

En el DGLIV de la RACV hi ha alguna cosa que revisar (i II)

Manuel Gimeno el Jue, 15/09/2022 - 08:40

En l’atre adverbi, ‘sobretot’, estem en el mateix cas. Tambe s’ha escrit sempre separat ‘sobre tot’ –locucio adverbial– i nomes a partir de principis del s. XX comencen a vore’s escrits en els que apareix escrit junt.

De totes les maneres, he de dir que com me fie molt poc de l’informacio que te faciliten determinades fonts sempre intente contrastar-les tot lo que puc. En este cas, consultant el CIVAL –per a anar mes llunt en l’informacio–, me trobe en que en les grans obres classiques com Spill de Jaume Roig, Tirant lo Blanch de Joanot Martorell i Vita Christi d’Isabel de Villena, es donen diverses cites en les que apareix ‘sobretot’ (escrit junt). Com m’estranyava prou, ya que son tres obres que conec be, vaig acodir als facsimils que tinc d’elles i comprovi –original i transcripcio– una cita de cada obra. El resultat fon el següent:

Spill

Cita CIVAL : “Mas, sobretot, si y es lo mot”.i

Facsimil: “mas, sobre tot, si y [hi] es lo mot”.ii

Tirant lo Blanch

LA LLENGUA dels MORISCS del TERRITORI VALENCIÀ (I)

Agusti Galbis el Sáb, 10/09/2022 - 09:13

Entre l’argumentari que utilisen i manipulen els catalanistes i acatalanats, per a negar l’existencia d’un romanç valencià prejaumi, orige de la llengua valenciana, es troba el tema de la llengua dels “moriscs” del territori valencià, sobre el que s’han dit i escrit mentires a manta. Per a escomençar, es necessari definir “morisc” i saber un poc sobre l’orige d’eixe grup humà.

“Morisc” es el nom que es donà als musulmans del territori valencià i als seus descendents, des de que foren obligats a convertir-se al cristianisme (1521-1525), fins a que foren expulsats d’aci (1609). La paraula es gastà per a diferenciar distints cristians pel seu orige, sent que a partir de la conversio forçada, tot “moro” o musulma passà a ser oficialment cristia. Els ya cristians, o “cristians vells” per a diferenciar-se dels que havien segut forçats a ser-ho, els adjectivaren com a “nous” o “moriscs”, de la mateixa manera que historicament s’havia parlat de “rabeu morisch”, “matalaf morisch” o “blat morisch”, i inclus de llengua “morischa” front a “cristianischa”. L’adjectiu es substantivisà i el grup humà fon conegut simplement com a “moriscs”.

En el DGLIV de la RACV hi ha alguna cosa que revisar (I)

Manuel Gimeno el Mar, 06/09/2022 - 08:17

En les consultes fetes en els ultims temps al Diccionari General de la Llengua Valenciana (DGLlV) de la RACV m’he endut mes d’una sorpresa. Vaig a comentar algunes de les coses que he trobat en l’unica finalitat d’evitar males interpretacions i seguir potenciant la genuïna llengua valenciana, cosa que vinc fent des de fa mes de quaranta anys.

En primer lloc anem a vore –els destacats del text son meus– qué diu del verp ‘abaixar’: “v. intr. vulg. i ant. V. baixar”. Quan ferem el Diccionari Valencià-Castellà (RACV, 1992) ya es donà entrada a ‘abaixar’ remetent-lo a ‘baixar’. En la meua opinio, aço no degue resoldre’s d’esta manera, perque, com ara vorem, els dos termens estan al mateix nivell, i aixina hauria d’haver-se valorat. Pero que, ademes, ara siga considerat ‘abaixar’ com a vulgar i antic tampoc crec que siga la millor decisio.

ROGLE 192, setembre 2022

Juli Moreno el Sáb, 03/09/2022 - 09:26

EDITORIAL

L’illegalitat de la llengua valenciana

En Valencia patim una de les situacions llegals mes absurdes del mon mundial. Resulta que hi ha una forma llegal i una atra illegal d’escriure una llengua.

En qualsevol lloc civilisat, parlar o escriure una llengua en correccio es una qüestio d’educacio o de nivell cultural. Si algu comet alguna incorreccio des del punt de vista d’una normativa acceptada, o es per falta de coneiximent, o per rebelia delliberada a l’estar en contra de dita normativa.

Lo mes que te pot passar es trobar-te en el menyspreu per part dels mes elitistes en el primer cas o en el rebuig intelectual en el segon.

Puix be, aci no; aci, si comets una incorreccio normativa, eres directament illegal.

En 2017 la Diputacio de Valencia retirà unes subvencions a Lo Rat Penat per no seguir la normativa de la AVLl. L’associacio presentà recurs i el passat mes de juliol el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha donat la rao a la Diputacio degut a que en les bases de la convocatoria per a optar a les subvencions s’exigia explicitament acatar la norma de la AVLl.

Practica i prescripcio en la llengua

Antoni Fontelles el Lun, 22/08/2022 - 09:33

Contrariament a lo que nos han inculcat que es una llengua (lo que està dins d’unes regles), esta no es unicament norma sino que es una practica que la constituix en el propi us.

Algu dira que es obvi. Si, pero el saber difus (la ciencia, l’universitat, els llibres, els experts) establix la necessaria vinculacio de qualsevol component a la norma, fora de la qual no hi ha ‘vida’. La prova mes evident son els genuïnistes valencians (els que estan ‘salvant’ la llengua valenciana de fa uns lustres), estos per a usar un element corrent de la parla primer ha d’estar autentificat per l’avaladora oficial, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a la qual tant li tenim d’agrair, si no es aixina... paraules, morfemes, fonetica... continuaran en el territori dels planetoides o dels cossos estelars inclassificables. Sens ella i els seus portaveus (alguns son colaboradors de diari), els valencians no podriem dir ni ‘escalo’ ni ‘deport’ ni ‘finaliste’ ni ‘castic’ (aguda) ni ‘cop’ (o tancada) ni centenars de paraules proscrites per no se sap quína llei o que tenien la marca de ‘informals’, que tampoc sabem quí li l’havia posada (be, ho sabem, son els mateixos que ara les ‘autorisen’ i les proclamen als quatre vents).

LA LLENGUA DELS VALENCIANS en el S. IX

Agusti Galbis el Mar, 09/08/2022 - 08:28

L’extensio territorial de l’islam fon l’excusa perfecta per a que partir de l’any 711, militars araps i nortafricans intentaren i conseguiren el domini de la riquea d’una gran part de Spania, duguent en ells llengues forasteres.

El llati o la romanam linguam, que representava el poder cristià de Spania en mans d’elits d’orige germanic, anava a cedir pas com a llengua oficial, a la llengua del llibre sagrat dels dominadors musulmans que era l’arap o arabiyya. Trobem juntes estes dos llengues en una moneda de l’any 716, en la que es llig per una cara “feritos soli in Span…” i per l’atra “duriba hada l-dinar bi-l-Andalus…”.

Notes d'etnologia valenciana. LA PASQUA DE LA MONA (VII)

Agusti Galbis el Mar, 26/07/2022 - 08:25

S’ha escrit molt i variat sobre l’orige de la paraula “Mona”. De llegenda ha de ser calificada l’historia de que el nom prove del malnom d’una vella musulmana a qui dien “la mona”, que “inventà” un pastiç fet en farina molt blanca i en ous, gracies al qual es curà una reina mora d’un mal misterios. De destrellatades han de ser calificades afirmacions com la del català de Tremp, Joaquín Bastús, qui escrivia l’any 1862 que el nom de “mona” era “por la figura de Mona que solia y suele darse a la pasta o rosca que llevan los huevos”. (p 226 de “El Trivio y el cuadrivio”), que encara hui continuen mantinguent alguns, com podem vore en  “Tradicions santcugatenques” a on es diu que “El nom de mona sorgí del fet que molts artesans de l’art més dolç col·locaven micos o mones sobre el tortell”.

Notes d'etnologia valenciana. LA PASQUA DE LA MONA (VI)

Agusti Galbis el Mar, 19/07/2022 - 08:31

Vist que el ritual propi de la Pasqua de la mona valenciana podria falcar les seues raïls en els ibers valencians, ya toca anar concretant en el contingut de la cistella de la mona, cosa que pot anar acostant-nos a un possible orige etimologic de la paraula “mona”.

Previament, crec interessant fer un incis, en el fet de que tant els cronistes musulmans com els cronistes cristians de l’alta i de la baixa edat mija, passaven absolutament de donar referencies de la vida del poble pla, dedicant-se fonamentalment a temes de batalletes d’eixercits de mercenaris comandats per la “noblea”, generalment orientades a glorificar als personages i a la seua religio. Per aixo, per a trobar referencies a eixe poble, no queda mes remei que espigolar entre multitut de texts, agrupant referencies tangencials. Aixo feu Ahmed Tahiri en relacio a l’epoca de dominacio musulmana en “Las clases populares en al-Andalus”, i el seu contingut i una atra documentacio, nos donà peu per a escriure sobre “La debil islamisacio del amma o poble pla valencià”.

Notes d'etnologia valenciana. LA PASQUA DE LA MONA (V)

Agusti Galbis el Lun, 11/07/2022 - 08:48

Hem parlat sobre l’orige pagà del ritual que caracterisa la mona valenciana i la relacio de la Pasqua en la celebracio de l’equinocci de primavera. Hem vist que els cronistes musulmans parlaven de que cristians i musulmans, s’ajuntaven a celebrar una festa que nomenaven en el nom persa de “nawruz”, “nayruz”, “nowruz” o “no-ruz”, en la qual es celebra l’equinocci de primavera. Esta festa propia del cult solar zoroastrisme, religio anterior al naiximent de Crist, no ha pogut ser desarraïlada per l’islam dominant des del s. VII, per lo que continua celebrant-se hui en dia, havent segut declarada Patrimoni Inmaterial de l’Humanitat per l’Unesco en l’any 2009.

ROGLE 190, juliol/agost 2022

Juli Moreno el Lun, 04/07/2022 - 08:23

EDITORIAL

El Dret Civil y els 40 anys de l’Estatut

Quan començavem a redactar el present editorial repararem en que estavem a 29 de juny. Si el calendari cristia celebra eixe dia l’onomastica de sant Pere i sant Pau, dos puntals basics en l’expansio i la consolidacio del mensage de Jesucrist, jornada que durant anys era festa de guardar, en el cas del calendari valencià, ademes, senyala una efemerides historica que nos afecta com a poble: El 29 de juny de 1707 el malait borbo Felip V firmava el Decreto del Buen Retiro, aço es, el Decret de Nova Planta que nos condenava a ser un poble conquistat i subjugat a un poder centraliste i centralisador.

Notes d'etnologia valenciana. LA PASQUA DE LA MONA (IV)

Agusti Galbis el Mar, 28/06/2022 - 08:28

Hem vist que el ritual de la Pasqua de la mona valenciana te poca relacio en el significat espiritual de la Pasqua Cristiana, aixina com que distints estudiosos li veuen clarament un orige pagà precristià. Hem de pensar sobre quin fet relacionat en la Pasqua, ha pogut ser motiu de celebracio en l’antiguitat pagana. I es dificil dubtar de que el nexe d’unio es el fet astrologic de l’equinocci de la primavera d’estiu, perque sabem que la Pasqua cristiana dependix d’eixe moment, celebrant-se el dumenge que seguix a la primera lluna plena, posterior a l’equinocci de primavera. Anem a vore l’importancia d’este fet astrologic en moltes cultures de l’antiguitat. Per a propugnar que el ritual de la Pasqua de la mona valenciana prove d’epoques paganes, haurem de demostrar tambe, que la Pasqua continuà celebrant-se durant l’epoca de dominacio musulmana.

Vargas Llosa y el TIRANT LO BLANCH

Ricart G. Moya el Vie, 24/06/2022 - 09:15

La RACV, caritativa, quiso resarcir al escritor tras el incalificable desprecio infligido en Barcelona en 2019. Los estrategas creyeron que Vargas aceptaría el nombramiento de Académico de la institución y, agradecido, ensalzaría la lengua valenciana usada por Joanot Martorell. Pero Vargas tiene un sutil olfato de roedor que le llevó hasta Villa Meona y, con la edad, se le ha acrecentado hacia los efluvios del money y las puertas abiertas a la promoción, algo que la marginada RACV no puede ofrecer. De ahí el desaire de Vargas que —publicitado a bombo y platillo por TV y prensa canina—, será meritorio para que le perdonen la vida los que tienen la sartén por el mango, los expansionistas que lo consideraron basura humana en Barcelona.

Notes d'etnologia valenciana. LA PASQUA DE LA MONA (II)

Agusti Galbis el Mar, 14/06/2022 - 09:53

En este articul, escomençarém a analisar les caracteristiques historiques de la Pasqua de la mona valenciana, algunes de les quals es troben en retroces, havent inclus desaparegut, mantenint-se unes atres. Vorem que es una festa esperada de la primavera d’estiu, que comporta una preparacio, que du aparellats certs actes de renovacio i que es motiu d’alegria. La gent, de totes les edats i condicions socials, eixia a berenar al camp a llocs prop de l’aigua. Es una epoca de jocs en connotacions sexuals, en la qual estan presents tant les begudes alcoholiques com certs menjars especials i particulars d’eixa epoca, entre els que destaquen pastiços especials per a les postres.

Que es tracta d’una festa de la primavera d’estiu que s’espera en ganes, podem comprobar-ho en una canço de mona d’Elig que diu que “Com s’aproxima la mona / al entrar la primavera / a les chiques d’este poble / els aumenta la quimera”. Mes general es aquella que diu que “Dema es dumenge, dumenge de Rams / A l’atre dumenge, la mona entre mans”. El desig de la festa pot fer que algu es quede absort, “pensant en la mona de pasqua”, expressio que trobem en la “Rondalla de Rondalles” (1768) de Lluis Galiana que escriu que “sempre pareixia no tocar ni en cel ni en terra pensant en la mona de Pascua”.

ROGLE 189, juny 2022

Juli Moreno el Vie, 10/06/2022 - 08:41

EDITORIAL

Unio, unio, unio

Provablement es la paraula mes usada pel valencianisme, especialment pel politic, pero dona l’impressio de que el terme es usat en una unica intencio: quedar be davant l’auditori. Perque pareixeria que realment l’unio que es perseguix es aquella que no es basa en el respecte mutu i en acorts per a conseguir conjuntament uns objectius; es nomes un terme buit que dona bona image de qui l’utilisa pel sentit positiu que implica, pero que a la fi no es mes que –en els parametros en els que nos movem– un postureig per a seguir dividits, quan no una excusa per a l’enfrontament.

No fara ni mes i mig que algun lider d’estos partidets valencians que naixen de la nit al mati, com si es tractara d’un esclat de foncs en terreny humit i climatologia adequada, va dir, mes o manco, allo de: “O tots en mi, o yo a la meua”, deixant mocats als representants d’uns atres partidets que tambe es presenten com a valencianistes i que havien acodit a la reunio en l’idea d’acostar postures i arribar a acorts. Resulta dificil entendre que se presente una plataforma que unix a tres partits d’ambit autonomic i a varies agrupacions o formacions politiques locals…, i que no hagen transcorregut ni dos semanes per a que se’n presente una atra en la que figura el dirigent al qui hem aludit.

Notes d'etnologia valenciana. LA PASQUA DE LA MONA (I)

Agusti Galbis el Mar, 07/06/2022 - 11:14

Parlar de “la mona”, es fer referencia a una costum propia de l’etnologia valenciana. Gómez-Tabanera diu d’ella que “Es la más caracterizada de las excursiones valencianas. Las familias abandonan la ciudad, yéndose a los pueblos o playas durante los tres días de la Pascua de Resurrección a comerse la mona…” (p 92 de “Trajes regionales y costumbres tradicionales” (1950), prologat per Caro Baroja). La “mona”, ha segut motiu d’obres lliteraries, com La mona de pasqua (1862) de Rafel Maria Liern, de romanços, com el que es troba en “Lo romancer valencià: giqueta galeria de cuadros populars valencians” (1888), de Palanca i Roca, i inclus es feu una “zarzuela original en un acto y en prosa y verso” a partir de d’una obra de Bernat i Baldovi (1809-1864) titulada “Batiste Moscatell, ó la Mona de Pascua. Durant una epoca, fon motiu de l’aparicio d’un genero lliterari-musical conegut com a “Cançons de mona”.

LA “MONA” CATALANA DE PASQUA

Agusti Galbis el Jue, 02/06/2022 - 08:51

L’assimilacionisme català, ha conseguit que un tema estrela de la televisio de totes les pasqües, siga la “ancestral” costum catalana d’unes extravagants “mones” de chocolate, transmetent-se indirectament la idea, d’una subsidiarietat de la tradicio de la mona valenciana respecte de la catalana. S’ha aplegat a escriure que “La ‘mona’ es un pastel de Pascua de tradición catalana” (“El libro de la repostería tradicional” de Ávila Granados -2003). Res de nou per atra banda.

Qui te fam, ensomia rollos

Antoni Fontelles el Sáb, 21/05/2022 - 09:08

(Opera bufa i rebufa, ucronica i utopica, en un acte)

(Intervenen: Yo, Tu i Ell)

–– (Tu) Yo, ¿quína maldat has fet?

–– (Yo) Ninguna. Nomes dir quatre veritats, dos mentires i tres paraulotes.

–– (Tu) Coneixent-te com te conec, segur que li has amollat alguna animalada a Pepet, que es bon chiquet. Es que no te cau be ningu.

–– (Ell) T’he dit moltes voltes que no insultes, que respectes a les persones de be. Que ‘mos’ hem de voler tots molt i el mon sera millor. Els rics tindran els diners i els pobres no. Com ha segut tota la vida.

–– (Tu) I a lo millor, tens molt mes que callar... com quan te nomenaren director de planificacio de l’almassera i no era perque saberes ni d’oli ni d’oliveres... i el jornalaç que te posaren.

–– (Yo) ¡Che!. ¡Ya m’has descobert!, era un secret i no ho sabia ningu. Yo sempre he explicat que me triaren pels merits, perque tenía una bona fulla laboral.

–– (Tu) T’ho recordare. Te nomenaren perque eres amic del fill de l’amo i anaves a pixar i a cagar en ell i li feyes regals pel sant i pel natalici i tambe li portaves flors a sa mare. Eres lo que tot lo mon coneix per un ‘llepaculs’. ¡Veus!, depren, una paraula bonica i valenciana.

–– (Yo) ¿I a tu quí te ficà d’agregat en l’Institut de Pintures Modernes?, pos, el nebot del subdirector. Estem igual.

S. VICENT MARTIR i el sentiment historic de valencianitat (I)

Agusti Galbis el Sáb, 21/05/2022 - 09:01

El sentiment popular d’adhesio, a una causa que crea enfrontament o rivalitat entre dos comunitats civiques o territoris, sentides com a diferents “patria naturae”, induix l’identificacio en la comunitat civica o territori, que defen eixa causa.

Sant Vicent martir, muigue martirisat en la ciutat de Valencia, el dia 22 de giner de l’any 304, en la campanya de persecucio contra els cristians, que tingue lloc en l’imperi romà, entre els anys 303 i 311. Gregorius Turonensis, (538-c.594), en “Historiae”, (5; XXXVIII) escriu sobre “De persecutione christianorum in Spaniis” i diu que “Magna eo anno in Hispaniis christianis persecutio fuit”. Anem a vore clarament, com en els sigles IV, V i IV, existí una rivalitat entre Valencia i Saragossa, relacionada en el martiri de sant Vicent martir i el seu cult, que segurament contribui, a l’extensio d’un sentiment de valencianitat, inicialment restringit als naturals del territori de la ciutat de Valencia.

Notes d'etnologia valenciana: ELS PORRATS (i VI)

Agusti Galbis el Vie, 13/05/2022 - 08:42

Per a entendre l’orige dels porrats, sera interessant comparar els productes mes usuals que es venen actualment, en aquells que tenim documentat que eren propis dels antics porrats. De tots eixos productes nos centrarém en els mes representatius, que son els fruits secs, concretant un poc mes en l’estrela dels “porrats”, que es el “torrat”.

En els porrats actuals, –i en els d’un passat no massa lluntà-, predominen de forma majoritaria els fruts secs o torrats i els dolços. Entre els primers podem trobar-nos en: torrat, cacaus, pipes, armeles, avellanes, faves torrades, prunes o figues seques, orellons, castanyes pilongues, datils, panses… Molt tipic era tambe el margallo. Entre els dolços trobem torrons, peladilles, armeles ronyoses, carabassa al forn, arnadí, fruites confitades, codonyat, panfigol, mel… No era estrany poder pendre’s distintes aigües de llima, civada o orchata. En lo que hem vist, sera dificil dubtar de que la presencia d’estos aliments, esta relacionada en lo que nos conta Ovidi en el llib.I de “Fastos”, pel qual coneguem que els romans, per a desijar bon auguri, regalaven dolços el dia de cap d’any, citant en concret “figues seques”, “datils” i “mel”.

ROGLE 188, maig 2022

Juli Moreno el Mié, 04/05/2022 - 08:20

EDITORIAL

Enfrontar-nos per a debilitar-nos

El passat mes de novembre se constituia en Toledo la “Red de Pueblos y Ciudades Alfonsies”, que agrupa a 41 municipis de diferents comunitats autonomes en l’intencio de celebrar, de manera conjunta, el 800 aniversari del naiximent de Alfons X El Sabi. Esta ret ha donat pas a la constitucio de la “Comisión de Pueblos y Ciudades para promover la vida y reinado de Alfonso X El Sabio”, de la qual formen part Oriola i Alacant.

El rei Sabi fon gendre de Jaume I, este li cedi la conquista de les terres al sur de la taifa de Denia, i Alacant i Oriola passaren aixina a mans del rei i corona de Castella, el qual els concedi privilegis i llegislacio acorts en els temps, com tambe faria en Elig. Jaume II el Just, fill de Pere I el Gran i net de Jaume I, sera qui incorporarà les terres del sur al Regne de Valencia, dellimitant-se definitivament les fronteres en el Regne de Murcia pels tractats de Torrellas (1304) i Elig (1305), estenent la jurisdiccio del Furs de Valencia i respectant els privilegis otorgats per Alfons X.

Notes d'etnologia valenciana: ELS PORRATS (IV)

Agusti Galbis el Mar, 26/04/2022 - 08:19

De moment, hem vist que el porrats son una festa exclusiva i caracteristica del poble valencià, que te origens pagans relacionats en els “Saturnalia” romans, que en epoca cristiana es quedaren en el nom de “Feriae servorum”. Hem comprovat que els antics porrats eren un esclat de llibertat, caracterisats per la fusio, la transgressio i l’inversio social, relatant-nos les fonts, que era temps de desenfre sexual, lo qual sol anar unit al bon menjar i a la beguda. No de bades, encara hui existix la dita popular que diu “Sant Blai de Potries, bona festa i bon porrat, qui no baixa borracho, baixa mig emborrachat”. Contradictoriament, tot aço te lloc en el cami i en la contornada de llocs de cult cristià –ermites o monasteris-, que es troben a les afores de les poblacions, contradiccio que es posa de manifest en el fet de que a certs religiosos se’ls prohibia l’assistencia a unes festes teoricament “dedicades” a sants del santoral cristià, castigant-los inclus en l’excomunio. Es en eixos llocs, i en certs dies que s’iniciaven en el solstici d’hivern, a on es paren mercats especifics per a vendre’s objectes per a intercanviar regals.

El descendiente valenciano del dios Jano

Ricart G. Moya el Sáb, 23/04/2022 - 08:12

Jano era un dios raro, con dos caras; una miraba hacia delante, la otra, hacia atrás. Sus muchas cualidades -orador, inventor, protector de Roma- propiciaron que el pueblo romano diera su nombre al primer mes del año. Después, cuando el Imperio se desmoronó, del lanuarius latino surgieron corrupciones (yanair, ianer, janer, jianer...) que fueron eliminándose hasta adoptar cada colectividad una forma propia. En nuestro Reino de Valencia, tras siglos de fluctuaciones morfológicas que abarcaron desde janer a chiner (de 1600, por ejemplo, tenemos: "a set dies del mes de Jiner", en el manuscrito del Loreto de Muchamel) se generalizó giner, como apellido y mes.

EI sustantivo giner del valenciano moderno fue recogido en los diccionarios de Escrig (año 1850) y Llombart (1887). Asimismo, el filólogo valenciano más importante del siglo XX, el padre Fullana, sólo admitia giner ("Vocabulari ortográfic") como equivalente a enero.

En el posfranquismo, en tiempos de la UCD, se editó la "Gramática valenciana" con el vocablo  giner (Ed. Paraval, 1980, p. 125), criterio seguido por Miedes en su "Vocabúlari" (Val. 1983). Por tanto, la lengua valenciana, como las restantes europeas, tenía un singular descendiente del lanuarius latino; hasta que llegó la inmersión catalana y dijo que nones.

Notes d'etnologia valenciana: ELS PORRATS (III)

Agusti Galbis el Lun, 18/04/2022 - 15:23

En l’articul anterior hem vist que els porrats s’inicien en el solstici d’hivern i per tant coincidixen en la celebracio d’un fet astrologic celebrat per totes les civilisacions de l’antiguitat. La celebracio que nos es mes proxima culturalment son els “Saturnalia” o les saturnals romanes. Definint i resumint somerament el significat de les Saturnals, podriem dir que eren unes festes romanes en les que es celebrava el solstici d’hivern i l’inici d’un nou cicle agricola, que estaven dedicades al deu Saturn, deu de l’agricultura que havia regnat en una epoca dorada sense esclavitut ni propietat. En estes festes, els “senyors” convidaven als seus subordinats, estant-los permes dirigir-se ad ells en total llibertat. Eren unes festes de fer-se regals, de llibertat, de fusio, transgresio i inclus d’inversio social, caracterisades per bones borracheres i desenfre sexual. Per a l’intercanvi de regals, es montaven fires o mercats especifics. Existia un “rei de les saturnals”, de qui parlarém. En est articul anem a procedir a estudiar la relacio entre les caracteristiques de les Saturnals i les caracteristiques que tenim documentades dels porrats.

Notes d'etnologia valenciana: ELS PORRATS (II)

Agusti Galbis el Mié, 13/04/2022 - 08:54

En la primera part d’est articul, hem vist, que la festa dels porrats es una festa popular autoctona valenciana i exclusivament nostra, que individualisa i unix als valencians de tot el nostre territori. Tambe hem comprovat, que la paraula “porrat” que la definix, es propia i exclusiva de la llengua valenciana.

Hem conclos, que els “conquistadors” de Jaume I, no varen tindre res que vore, ni en la paraula “porrat” ni en la festa que descriu, rao per la qual hem d’investigar sobre els seus origens, tirant ma de documentacio antiga.

Per a entendre el significat dels porrats, resulta imprescindible situar-los en l’epoca de l’any que els ha caracterisat historicament. Estudiarém i compararém lo que nos diuen tres obres. La primera d’elles es “Los purrates de Valencia” de Mechior Talavera publicada l’any 1597. Practicament dos sigles mes tart, Orellana, en “Valencia Antigua y Moderna” (1780/81), individualisà els porrats que es celebraven en la seua epoca. Per ultim vorem qué pasava a finals del s. XIX, segons nos conta Palanca i Roca en l’apartat “Los porrats” del seu llibre “Lo Romancer Valencià” (1888).

ROGLE 187-abril 2022

Juli Moreno el Lun, 11/04/2022 - 22:05

EDITORIAL

El Dret Civil (i lo demes) que nos neguen

¡Lo que nos aplega a costar als valencians conseguir lo que uns atres tenen debades!

Sis comunitats autonomes conten en dret civil o foral propi, reconegut per la Constitucio espanyola: Galicia, Païs Vasc, Navarra, Arago, Catalunya i Balears.

A Valencia, a pesar de contar en una llegislacio foral equivalent a la de qualsevol de les atres, se li nega eixe dret. La rao està en el Decret de Nova Planta de 1707, que anulà les lleis forals imponent el dret de Castella; encara que no ho feu de forma uniforme, sino que, segons el territori, llevà mes o manco drets. Tambe, mes pronte o mes tart, se’n restituiren alguns; de nou, a uns si i a uns atres no.

Com es ya habitual, els valencians se’n duguerem la pijor part: nos llevaren tots els drets, i no nos en tornaren cap.

Notes d'etnologia valenciana: ELS PORRATS (I)

Agusti Galbis el Mar, 05/04/2022 - 13:07

La festa dels porrats es una celebracio exclusiva del poble valencià, que el caracterisa i individualisa en relacio als atres pobles d’Espanya. Per raons no dificils de sospitar, es constatable que ha passat prou desapercebuda entre els estudiosos d’etnologia hispanica.

Descrivint lo que actualment son els porrats, podriem dir que es tracta de fires populars celebrades en dies senyalats, en les que es fa un chicotet mercat fonamentalment d’aliments, com dolços i fruts secs o torrats, que hui son considerats com a llepolies.

Si nos preguntem per l’hipotetica paternitat de la costum dels porrats, en relacio als conquistadors de Jaume I, haurem de descartar-la d’inici, sent que ni en Arago ni en Catalunya, existixen ni han existit mai, ni la paraula “porrat”, ni el fet que descriu. Vegem per tant que es repetix una constant, que hem comprovat quan hem analisat les atres especificitats etnologiques valencians estudiades de moment, i es que aragonesos i catalans fan porra en relacio al seu orige. Es demostra una volta mes que l’influencia dels aragonesos i catalans que vingueren en Jaume I, formant part d’una classe militar i senyorial, sobre el poble valencià, fon igual a un zero ben gran i redo. La seua presencia fon unicament coyuntural, tornant-se’n a les seues terres de forma majoritaria, una volta feren caixa, tal i com han mantingut autors com Cabanes, Gomez Bayarri o Roca Traver.

ROGLE 186, març 2022

Juli Moreno el Dom, 06/03/2022 - 08:36

EDITORIAL

No tornar a errar mes

¿I ara qué? Esta sería la verdadera pregunta que nos deuriem fer els valencians davant els fets –manifest, presentacio publica, assistencia de politics– que han tengut lloc en la ciutat del Turia a rant del recent agravi del Senat, de l’alcanç dels quals no podem sino dubtar.

I no es que nosatres permaneixcam aferrats al passat i revisant-lo hajam vist estes coses ans, no. No ho diguem perque Lo Rat Penat haja estrenat el seu local tres vegades, dos de les quals per a servir de portada electoral al representant del PP de tanda, no. Ni ho fem perque esta entitat i algunes mes que es fan dir senyeres del valencianisme hagen estat sumides en un subet des de fa anys sense potenciar cap acte valencianiste, o inclus obstaculisant-ne alguns; tampoc es el cas. Preferim seguir mirant al futur.

ROGLE 184, giner 2022

Juli Moreno el Mar, 04/01/2022 - 08:53

El cens de la vergonya

En un proces intervencioniste propiciat pels mateixos que no tardarien en tildar de “feixiste”, d’agressor a les llibertats individuals, a qualsevol que fera lo mateix pero en sentit contrari, el conseller Marzà ‒propagandiste dels ideals expansionistes de la burguesia catalana condensats en l’idea de fer realitat els “països catalans”‒ propongue el mes passat crear un cens especific de les entitats que es dediquen a la promocio del valencià (catala per ad ell i els seus acolits). Si be l’idea aparent era tindre registrades les entitats que realisen eixa labor, i per tant facilitar l’acces a les ajudes al respecte que emanen de la Generalitat –sobretot de la Conselleria de la que ell es titular– estalviant obstaculs burocratics, la fi ultima es discriminar ad aquelles institucions que duen un sigle fent esta labor, i a unes atres, de fundacio mes recent, que no deixen de promocionar i estimular l’us de la llengua valenciana, l’autentica, la de les valencianes i els valencians, que ells neguen i embruten en el seu “pruces nurmalitzador”.

“BALAD” i “MADINAT” BALANSIYA (i III)

Agusti Galbis el Lun, 27/12/2021 - 20:08

Escomençarém per vore la definicio de “balad” (plural bilad), que han donat alguns autors. Josef Antonio Conde, en la seua “Descripción de España de Xerif Aledris” (1799), traduia “balad”, (que translliterava “Veled”) com “tierra, pueblo”. L’any 1992, André Bazzana, en el “Maisons d'Al-Andalus” identifica “balad” en “pays, région”. L’any 1996, Matellanes Merchán trasmet que, segons el professor Bosch Vilà, per a Yaqut, “El balad representa un territorio o región propiamente llano, cultivado o no, y apurando más, habitado por una comunidad de gentes más o menos homogéneas, atendiendo a sus orígenes, procedencia o sistema de vida, predominantemente rural” (“La colonización santiaguista del Campo de Montiel”. p 393 de las “Actas del Congreso Internacional Conmemorativo del VIII Centenario de la Batalla de Alarcos” 1996).

El Belén y la Navidad

José V. Gómez el Mar, 21/12/2021 - 15:23

María del Carmen Aura Busó y José Vicente Gómez Bayarri
Catedrática de I. B. de Literatura y Académico de la RACV

Este año 2021, después de la propuesta de la eurodiputada socialista maltesa Helena Dalli, Comisaria de Igualdad de la Unión Europea, que ha aconsejado felicitar “las fiestas” sin especificar la denominación de la Navidad para rememorar esta festividad, de gran significación cristiana y fuerte arraigo en la sociedad occidental, más que nunca debemos recordar que esta conmemoración ha sido y es una fuente de inspiración de la cultura en muchas áreas del conocimiento.

En el calendario litúrgico, la Navidad tiene un profundo sentimiento religioso y tradición en la Cristiandad desde hace varios siglos. ¿Qué se conmemora en la Navidad? Dicha voz proviene del latín “nativitas” y significa “nacimiento”. En el concilio de Nicea, celebrado en el año 325, se fijó el “dies navitatis et epifaniae” el 25 de diciembre. Fue durante el papado de Julio I cuando se propuso en el 350 que la Natividad de Cristo se rememorarse en esa misma fecha y el papa Liberio la elevó a decreto en el 354.

“BALAD” i “MADINAT” BALANSIYA (II)

Agusti Galbis el Mar, 21/12/2021 - 08:49

En l’articul anterior escomençàrem a posar de manifest les falses “evocacions” de Guichard en relacio al significat de “Balad Balansiya” o territori valencià, en les que s’implicava de forma negativa a la ciutat de Valencia o “Madinat Balansiya”. Varem estudiar lo que dien al-Ya’qubi i al-Istajri, que son els dos cronistes en que Guichard diu basar-se, comprovant que si el primer únicament es referix al territori valencià, el segon nomena significativament a la ciutat de Valencia.

Proseguirém estudiant referencies a la ciutat de Valencia de cronistes anteriors a al-Ya’qubi, constatant la mentira que escampen quan diuen que no figura en croniques primerenques i per tant la falsetat de lo que deduixen a partir d’aixo: que es trobava sense “urbanitzar” i que no era una capital digna d’eixe nom.

"BALAD" i "MADINAT" BALANSIYA (I)

Agusti Galbis el Lun, 13/12/2021 - 20:14

Alguns cronistes en arap, parlaren del territori valencià nomenant-lo en l’expressio “Balad Balansiya”. Si “Balad” vol dir terra, territori, regio o poble, com vorem en detall, “Balad Balansiya” es referix senzillament, al territori ocupat pel poble valencià. Pero l’enronia catalanera de desacreditar tot lo nostre, els ha dut a reblir de connotacions negatives la paraula “balad”, relacionant-la en una presunta absencia de referencies a ciutat de Valencia o “Madinat Balansiya”, pel fet d’estar destruida i despoblada.

El primer que escomençà en la manipulacio fon Guichard, un dels de la nomina dels alimentats per Eliseu Climent i companyia, i ho feu en “Le peuplement de la région de Valence deux premiers siècles de la domination musulmane”. (“Mélanges de la Casa de Velázquez”, 1969, nº 5. pp. 103-158). Anem a vore lo que diu.

FONETICA VERBAL DEL VALENCIÀ

Josep M. Guinot el Sáb, 30/10/2021 - 09:40

1. INTRODUCCIO

La materia d’este treball es troba entre la Fonetica i la Morfologia, per lo que facilment pot passar per alt per una i atra. Per aixo li dediquem este articul.

1.1 Fonetica i Morfologia.

Les distintes parts de la Gramatica (Fonetica, Morfologia, Sintaxis), no constituixen compartiments tancats. Està clar que hi ha paraules, que evolucionen per raons purament fonologiques, i que son del domini exclusiu de la Fonetica, pero en general les paraules, s’ajunten unes en les atrres per a formar oracions, i aixo comporta en elles canvis deguts a les funcions que tenen que desenrollar. D’ahi que entren en accio la Morfologia i la Sintaxis, les quals se repartixen les formes i les funcions, formes que, al canviar d’estructura, impliquen tambe una considerable fonetica.

Les desinencies nominals i verbals (declinacio i conjugacio), per eixemple, no es podrien explicar unicament per raons fonetiques; pero la Morfologia ha d’explicar-les per la conjuncio de les lleis morfologiques i fonetiques.

Podem dir sense equivocar-nos que en tot canvi morfologic hi ha implicit un canvi fonetic.

Notes d'etnologia valenciana. GELATS I REFRESCS. (i III)

Agusti Galbis el Lun, 27/09/2021 - 22:05

Jaume Fàbrega en “Les postres i els pastissos de l’àvia” afirma que “Els valencians son els reis, a la península ibèrica, pel que fa a l’art de refrescos i gelats tradicionals, d’una varietat sorprenent”. El mateix autor, en “El gust d’un poble: els plats més famosos…” escriu que “És al País Valencià on han arribat fins avui el repertori més extens d’aquesta mena de refrescos: avenat, orxata d’ametlles tendres, orxata d’arròs i xufles, orxata de cànem, ordiat, aigua civà, orxata de tres fruits (xufles, ametlles, arròs, orxata de blat)”, citant tambe com a valenciana “la llet gelada que diu que es llet “aromatitzada amb canyella i llimona”.

REIVINDICANT les FORMES VALENCIANES: la preposicio "ad"

Manuel Gimeno el Vie, 24/09/2021 - 13:17

Els valencians venim assistint, des de fa molts anys, a un proces encaminat a l’eliminacio de les caracteristiques diferencials de la llengua valenciana. D’esta manera s’arribarà a la tan desijada “unitat de la llengua”.

Pero aquells que desigem que la veritat acabe surant no podem ser testimonis callats davant dels atacs continuats al valencià. Per este motiu hui tractare d’explicar per qué la preposicio ad, que la AVL no admet com a normativa i la rebaixa a la categoria de coloquial, es absolutament correcta. Si l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la donara com a bona, ad ells –als de l’AVLl– els hauria faltat el temps per a reconeixer-la, pero no ha segut aixina, perque en catala no te vigencia. Eix es el motiu pel qual intenten soterrar-la aci.

Notes d'etnologia valenciana. GELATS I REFRESCS. (II)

Agusti Galbis el Lun, 20/09/2021 - 20:54

Previament a comprovar que l’aficio dels valencians a begudes fresques i gelats i per tant el coneiximent de la tecnica del manteniment i us de la neu, es una caracteristica del poble valencià prejaumi, i per tant no importada pels “conquistadors” de Jaume I, crec interessant fer un chicotet recorregut per l’historia de l’us de la neu o gel tant per a us terapeutic com gastronomic.

Notes d'etnologia valenciana. GELATS I REFRESCS (I)

Agusti Galbis el Lun, 13/09/2021 - 20:26

Els gelats i refrescs o begudes gelades, han segut i son caracteristics de l’etnologia valenciana. Per aixo, Rafael Espantaleón y Manuel de Juana, en “Bar y cafetería: Manual profesional” escriuen que “En España fueron los valencianos los que introdujeron el consumo de helado en todo el país, junto a sus tradicionales preparaciones de horchata, agua de cebada y limón granizado”. Considere interessant, vore a traves de cites o fites historiques, el protagonisme dels valencians en el tema de que tractem. Anirem des d’epoques recents a epoques anteriors.

Notes d'etnologia valenciana: L'ORCHATA DE CHUFA (i II)

Agusti Galbis el Lun, 06/09/2021 - 20:44

Si estudiem l’etimologia de la paraula ‘orchata’, els etimolecs nos diuen que podria derivar de ‘hordeata’, del llati ‘hordeum’, en valencià ‘ordi’, i en castellà antic ‘ordio’. En la llengua valenciana actual, ‘ordi’, practicament s’ha perdut, contrariament al català, i solem dir ‘civada’. La rao es troba en que antigament, en llengua valenciana, el concepte de ‘civada’ incloia el de ‘ordi’, cosa que podem comprovar en els “Statuts e ordenacions de Algezira” quan parlen de “…tot hostaler o venedor publich de civada, ço es, ordi, avena, spelta, arroç…”. Vegem que la paraula ‘civada’, es un generic procedent del llati ‘cibus’, que vol dir aliment. Justetament al contrari ha succeit en relacio a la parella ‘blat’-‘forment’. En català, practicament s’ha perdut ‘forment’ i sempre diuen ‘blat’. I al reves de lo que es pensa, no eren sinonims, perque ‘blat’ era un generic com ho era ‘civada’. Ho comprovem per la mateixa font: “…qui comprarà en la ciutat de Xativa e terme d'aquella blat, ço es, forment, ordi, paniç, adaça avena, centeno…”. Per a acabar-ho d’arreglar, els acatalanats nos enredren mes, perque en català li diuen ‘civada’ a lo que en llengua valenciana diem ‘avena’, en contra dels testimonis historics que hem vist.

Notes d'etnologia valenciana: L'ORCHATA DE CHUFA (I)

Agusti Galbis el Lun, 30/08/2021 - 21:06

En acabant de l’articul sobre la chufa valenciana, (Vore “Notes d’etnologia valenciana: la chufa”), es evident que toca parlar de l’orchata valenciana de chufes. “Puedes presumir de tu horchata, amiga chufa”, escrivia Alvaro de Laiglesia en “La gallina de los huevos de plomo”, afegint que “no hay refresco que pueda compararse con ella”. Teodor Llorente en la p. 473 del Vol II de “Valencia”, va escriure en relacio a l'orchata de chufes, que “en toda España suena a valenciana pura”. I es que, la fama conseguida per l’orchata valenciana, ha fet que s’haja convertit en la beguda refrescant sense alcohol que identifica a tota Espanya en l’estranger.

UNAMUNO y la LENGUA VALENCIANA

Ricart G. Moya el Sáb, 28/08/2021 - 20:39

En 1936, desafiando pistolas e insultos, el anciano filósofo denunciaba la locura del "¡Viva la muerte!". Anteriormente, el rector de la Universidad de Salamanca ya había señalado otros desvaríos camuflados como dogmas idiomáticos. A Unamuno le habían enseñado la falacia de que el catalán era la lengua de la Cancillería Real y de los escritores valencianos del XV, y como no era paleógrafo ni historiador, no lo discutía; pero lo que no aceptaba era la teoría de que las lenguas valenciana y catalana coetáneas, que él había leído y escuchado, fueran iguales.

Notes d'etnologia valenciana: LA CHUFA (i III)

Agusti Galbis el Lun, 23/08/2021 - 19:01

Com l’etimologia pot donar-nos pistes sobre l’orige i antiguitat de la paraula “chufa” entre els valencians, raonarém sobre el tema.

L’etimolec català Corominas, dona preferencia a la “xufla” catalana, dient que ve de les variants “sifilare” i “sufilare” del llati “sibilare” o chiular, mantenint a continuación que “chufa” es una “variant” que “es deu a infuència del sinonim trufar”. I es queda mes ample que un palloc. Molt al contrari, el Diccionari de la Real Academia de la llengua Espanyola, afirma que la paraula “chufa” prové “Del lat. cyphi, perfume de juncia”. Comprovem que catalans i castellans tiren cadascu cap a sa casa, i res diuen de que historicament la paraula “chufa” ha segut considerada d’orige valencià.

LES NORMES "del 32" i L'UNITAT de la LLENGUA

Josep M. Guinot el Sáb, 21/08/2021 - 20:27
2

I. INTRODUCCIO

He de començar donant gracies a tots els qui se ho mereixen: al senyor presentador, per les paraules elogioses que m’ha dirigit i que reconec no mereixer-les; als senyors organisadors d’est acte, per l’honor que em conferixen de pendre part en este cicle de conferencies, ocupant esta docta catedra de cultura i llengua valencianes de Lo Rat Penat, i finalment a tots els qui m’honren en la seua presencia, fiats en l’esperança d’oir alguna novetat o cosa interessant.

Ben poc o no res puc dir a este dignissim auditori, que ell no conega ya, perque en Valencia s’ha fet molta llum sobre els problemes que afecten a la nostra identitat: historia, cultura, llengua, etc..., i, aci, en Lo Rat Penat particularment, sobre les normes ortografiques, dins d’este cicle tan important de conferencies. No es com en Castello, a on, per a nosatros (els qui alli defenem la nostra llengua materna i som atacats per mig d’una especie de terrorisme escrit), hi ha un lloc molt estret en els mijos de comunicacio social.

 

flecha arriba