Els publicistes ho saben. Els desinformadors mediatics ho saben. Els boçadors de mentires ho saben. Els politics ho saben. Els odiadors ho saben... Per a que es creen les associacions mentals –neuronals– en el cervell i es queden gravades conve mallar –insistir, repetir– les mateixes idees o lo que es vullga difondre. Tambe es necessari per a informar, per a desfer les mentires, per a que no mos enganyen.

Tindre informacio de calitat i contrastada es essencial en este mon, perque els manipuladors saben que molta gent es incapaç de distinguir la veritat de la mentira, els fets de les opinions, les creences de la ciencia, les convencions de lo comprovat.

He tractat unes quantes voltes la critica desinformativa referida a l’invent de les Normes d’El Puig (les ultimes i mes extenses: «Les cinc espines», aci, 6 i 9 de setembre de 2023 ( https://www.accionacionalistavalenciana.com/les-cinc-espines-i-toni-fontelles i https://www.accionacionalistavalenciana.com/les-cinc-espines-i-ii-toni-fontellesi https://clubjaimeprimero.org/content/les-cinc-espines), i en el meu llibre ¿Cóm (mos) escriuen l’historia?, 2023, pp. 152-168). Torne a la carrega en l’escritura de les sordes en final de paraula, oclusives o fricatives: ‘vert’, ‘amarc’, ‘destorp’, ‘serf’; totes procedixen de consonants sonores llatines, pero en quedar en posicio final s’ensordixen, foneticament i ortograficament, encara que en la derivacio reaparega l’element sonor: ‘verdor’, ‘amarga’, ‘destorbar’, ‘servitut’.

En les dos ocasions mencionades he mostrat que el sistema adoptat en son moment per a normativisar la llengua valenciana no era estrany ni rar ni barbar ni inventat. No recorrere a la tradicio escrituristica ampla i ben documentada que tenim sino a un romanç germa, el frances (en primer lloc pose la paraula actual, en acabant les formes antigues i la data exacta o aproximada, i al remat la valenciana o la traduccio).

T/D

• ‘accord’: ‘acort’ (1160), acort
• ‘busard’: ‘busart’ (1174, 1183), classe d’au falconida
• ‘flambard’: ‘flambart’ (1285), vanitos, bufo, fanfarro
• ‘hasard’: ‘hasart’ (1150) (< arap az-zahr), sort, casualitat
• ‘renard’: ‘renart’ (s. XIII), rabosa
• ‘malard’: ‘malart’ (1186), anet silvestre
• ‘truand’: ‘truant’ (1165), trua, pocavergonya, espavilat
• ‘sourd’: ‘surt’, ‘surz’ (1050), ‘sort’ (1138), sort, que no sent
• ‘froid’: ‘freit’ (1080), ‘froit’ (s. XII), fret
• ‘vert’: (actual i antic), vert

C/G

• ‘large’: ‘larc’ (1050), llarc
• ‘sang’: ‘sanc’ (1080), sanc
• ‘fange’: ‘fanc’ (s. XI), fanc

P/B

• ‘corbeau’: primitivament era ‘corp’ (la font no identifica l’antiguetat), corp
• ‘plomb’: te una <b> restituida en el sigle XV, abans era ‘plum’ (1121, 1134), plom

F/V

• En frances es normatiu el model ‘significatif’ (1495) (‘significative’ – ‘significatifs’ – ‘significatives’ < significativus), significatiu
• ‘serf’ (1080), ‘serfs’ (s. X), ‘serv’ (980), serf, criat
• ‘relatif’ (1265), relatiu
• ‘respectif’ (1534), respectiu
• ‘captif’ (1450), captiu

Tots els eixemples anteriors son similars als nostres... una consonant sonora –fricativa o oclusiva– que evolucionà a sorda i aixina s’escrivia en els primers temps de l’idioma, encara que hi hague una recuperacio etimologica (XIII-XIV) i una forta llatinisacio a partir del sigle XVI. Es una qüestio que si conec yo, la coneixen molts atres ‘experts’ que no han obert la boca, en nom de la ciencia i de la veritat.

Les concordances grafiques no es llimiten ad estos eixemples mencionats sino que apleguen a una gran part de lexic que hui es casi identic o que antigament ho era, pero que es menys reconeixible o estava amagat.

‘âme’: ‘anima’ (s. X), ‘aneme’ (s. XI), ‘anme’, ‘ame’ (s. XI); anima

‘amont’: ‘amunt’ (1080); amunt

‘appétit’: ‘apetit’ (1180); apetit

‘aval’: ‘aval’ (1080); avall

‘avant’: ‘avant’, ‘avanz’ (s. X); abans

‘boire’: ‘bewre’ (s. X), ‘beivre’ (1160), ‘biure’ (s. XIII); beure

‘bois’: en el primitiu frances ‘bos’, ‘bosc’; bosc

‘coup’: ‘colp’ (881); colp

‘cour’: ‘cort’, ‘curt’ (980), ‘cour’ (s. XIV); cort

‘deuil’: ‘dol’ (980), ‘doel’, ‘duel’ (s. XII); dol

‘détresse’: ‘destrece’ (1160), ‘destresse’ (s. XIV); destrea

‘détruire’: ‘destruire’ (1050); destruir

‘devant’: ‘davant’ (s. X) (< de + avant); davant

‘feu’: ‘fou’, ‘foc’ (880); foc

‘ficaire’: adaptacio moderna (1786), antigament, ‘fi’ (1256), ‘fic’ (1492); barruga, fic, cap de vena

‘restaurer’: ‘restaurar’ (s. X), ‘restaurer’ (s. XII); restaurar

‘roi’: ‘rex’ (881), ‘rei’ (980), ‘roi’ (1160); rei

‘six’: ‘sis’ (1080), ‘six’ (s. XIII); sis

‘terre’: ‘terra’ (980), ‘terre’ (1050); terra

‘trou’: ‘trau’ (1175), ‘trou’ (1250): tall, trau, abertura per al boto

En els eixemples ‘ficaire’ i ‘trou’ es especialment curios que les paraules antigues i els significats actuals siguen identics als nostres, ya que no son termens corrents com ‘foc’ o ‘rei’. N’hi ha moltes mes, pero trobe que la mostra es suficient per a comprovar les concordances formals i semantiques, a pesar dels ‘disfrassos’ grafics.