Les fardes, eixos simpatics animalets que mengen bellotes, que boten d’arbre en arbre en un jardi o en un bosc i que tenen fama d’inteligents, son els simbolics seguidors i colaboradors d’un personage tipic de la lliteratura espanyola: el vividor, el pocavergonya, el que li te tot igual (fil blanc que fil negre, tot es per a la roba).

Estic parlant de l’eurodiputat de Se Acabó la Fiesta (SALF), Alvise Pérez, i sa llegio d’apardalades fardes, moltes d’elles (27.000) victimes d’una estafa piramidal de Madeira Invest Club (MIC) de 300 millons d’euros (El Huffpost 27-9-2024, edicio digital).

I m’alegre de lo que els ha passat i no ho sent, perque s’ha de ser credul i ignorant (en una percepcio molt molt biaixada) i confiar en una persona (800.000 votants) que te diu que vol ser eurodiputat per la proteccio que pot tindre front a la justicia (egoisme pur). I damunt creure’s que un negoci (que per a entrar havies d’apoquinar 2.000 euros) t’oferiria interessos superiors al 40-50%. L’avaricia, l’ignorancia i la miopia –solen anar– juntes.

Ara alguns ploren, uns atres l’insulten, uns atres reneguen de la farda major (Alvise) i la majoria s’amaga, de vergonya, per a que no sapien quí son els faves (deshonrats) que han caigut en el parany d’un espavilat (deshonrat).

L’insumis fiscal, defensor a ultrança de la llibertat d’expressio i de la transparencia ha vetat els comentaris –negatius o contraris– en el seu chat. Estos novissims tenen la pell molt fina i la cara forrada de vaqueta.

El desvelador

Una d’estes fardes amigues, abans, no ara, es Álvaro Romilla, conegut en les rets per Cryptospain, responsable de MIC, que es qui ha denunciat a l’eurodiputat Alvise Pérez i qui li hauria donat 100.000 euros per a la campanya de les europees del passat 9J.

Uns diners que no eren debades, perque a canvi Alvise es comprometia a fer de lobi (facilitar l’aprovacio de lleis) en el Parlament Europeu per als negocis de Romilla.

Els alvises

Este politic forma part d’una tradicio occidental que tingue un precedent exitos i de curta duracio en Espanya: José María Ruiz-Mateos, elegit europarlamentari en 1989. Antecedent va ser tambe Mario Conde quan al front del partit Sociedad Civil y Democracia es presentà a les eleccions gallegues de 2012 i fracassà.

Formen part d’este colorit estol personages com el conservador britanic Nigel Farage que promogue i defengue el brexit, de nefastes conseqüencies per als toris en les votades generals de juny del 2024 i que propiciaren un enorme exit per als laboristes. Distinta ha segut la sort, per l’exit, de figures com l’expresident nortamerica Donald Trump (que podria tornar a guanyar en els comicis de novembre), Giorgia Meloni (cap del govern d’Italia), Victor Orban (primer ministre d’Hongria), Jair Bolsonaro (expresident negacioniste i incitador colpiste de Brasil), Javier Milei (extravagant president d’Argentina), o el representant espanyol, que seguix la mateixa estela, Santiago Abascal, president de Vox.

Tots son fruit d’un ‘descontent popular’ en part natural i en part creat mediaticament (de forma especial en les rets), conseqüencia d’un periodo de degradacio democratica, tambe en part natural i en part ficticia, pero percebuda com a tal.

Una conclusio prestada

En paraules de Javier Pérez Royo: “Los Alvises [alvises] son fenómenos de meteorología política que no se explican por sí mismos, sino que dependen del aumento del calentamiento global [degradacio democratica]. Pueden ir a más o no, dependiendo de como vayamos reaccionando ante la amenaza que suponen cada uno de ellos”, (eldiario.es 29-9-2024, edicio digital).

No lliurare de la responsabilitat a lo ‘vell’, els partits tradicionals son uns impresentables que han contribuit a la materialisacio de lo novissim, Alvise i les fardes, pero no negare que aço es un femer de merda pura, de bona calitat.

Image: La plataforma “ALVISE” Tik Tok