Ya sabiem que en el govern central manava Carles Puigdemont teledirigint als seus set ‘junters’ en la permanent extorsio. Uns junters als quals el diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya Gabriel Rufián els recriminà amagar la bandera espanyola en les rodes de prensa del Congres, pero no tindre escrupols en cobrar d’empreses espanyoles, en carrecs en consells d’administracio com Renfe (esdiario 19-3-2025, edicio electronica), i al mateix temps criticar el ‘infern’ de les rodalies de Catalunya. ¡Es bo tindre diverses vares de medir segons com(n)vinga!

Les ‘cessions’ com el ‘control de fronteres’ (en tuf xenofop) si son complexes d’explicar a la gent son municio per a l’adversari politic, siga del color que siga. Aci es igual en el pacte presupostari Partit Popular-Vox.

L’experiencia mos diu que algunes voltes ‘el rei reina, pero no governa’. Li passa al president Pedro Sánchez (tingue un parell d’oportunitats de salvar els mobles del partit, pero hui es un zombi, com Mazón i com uns atres presidents autonomics del PP). Es va vore en l’actualisacio de les pensions a principis de 2025, li la tombaren en la primera votacio PP i Vox (els partits ‘decents’) al costat de Junts (els ‘dimonis separatistes’), ¡una casualitat! Es lo que li ha ocorregut en la nonata Agencia Estatal de Salut Publica rebujada per PP, Vox i Junts (El País 20-3-2025, edicio electronica), ¡una coincidencia!; o en l’autorisacio a caçar llops al nort del Duero i la possible extensio al restant d’Espanya, aprovada per PP, Vox, Junts i PNV (esdiario 20-3-2025, edicio electronica), ¡una atra coincidencia! I les que vindran, com els presuposts de 2025 que l’eixecutiu prorrogarà, perque no te garantisada la majoria...

Aplicar tot aço al cas valencià es molt senzill, l’eixemple l’hem vist quan el PP local agonic (com el PSOE en el govern central) no ha tengut mes remei que pactar en Vox els denominats presuposts de la recuperacio, els de 2025.

L’escena de la presentacio de l’acort fon molt significativa, el president Carlos Mazón estava flanquejat per la vicepresidenta Susana Camarero, la consellera de Facenda Ruth Merino i el sindic popular Juanfran Pérez Llorca (EFE 17-3-2025). ¿Quí faltava en la foto dels contes de la reconstruccio? Si, precisament, el vicepresident segon i conseller per a la Recuperacio Economica i Social Francisco Gan. El seu departament te assignats 14 millons d’euros i en ‘coordinarà’ uns atres 600 en l’intervencio de Vox, que s’ha assegurat ‘vigilar’ la distribucio ’ideologica’ dels diners.

A banda d’esta menudencia, diga lo que diga Mazón i els dirigents estatals, el PP valencià ha ‘assimilat’ son proyecte i ideari als plantejaments racistes, xenofops i negacionistes climatics de Vox (els que en el Congres dels Diputats votaren en contra d’ajudar als damnificats per la dana ¡¡!!). El repartiment sectari de diners (com feya el catalanisme) mereix un articul apart.

El president ya s’ha assegurat un subsidi de dos anys en el jornal actual. I si aguanta la llegislatura, els 75.000 euros anuals d’ara durant 15 anys i les atres ‘mamandurries’ anexes al carrec (¡Els que reneguen de les paradetes... dels atres).

En l’ambit estatal, en el moment que Junts vullga caura el govern (quan les ‘coincidencies’ en les votades siguen mes que anecdotes), i en l’ambit autonomic, quan Vox vullga deixarà caure a Mazón (sera quan segons les enquestes, l’assistencia ‘medica’ al pacient ya no li done redit electoral, perque no mos equivoquem, el mantenen perque els aporta cabaçades de paperetes diariament).

Es bo recordar, per als dos casos, el refra valencià ‘quan diuen ¡bou!, vaca segura’ (equivalent al castella, ‘cuando el río suena, agua lleva’). I tambe, com he dit al principi, que hi ha reis que reinen pero no governen.

Image: El dia de Valladolid