EDITORIAL

Periodisme defectuos i eleccio de llengua

El passat 6 de febrer el Levante-EMV donava la noticia de que la Conselleria d’Educacio, despuix de distribuir-lo, havia hagut de retirar un material didactic per a l’aprenentage de la llengua. El motiu: “Conselleria de Educación afirma que se trata de un lote ‘defectuoso’ de material escolar”. Segons el periodiste, els equips directius dels centres s’han queixat de que “las palabras en valenciano están repletas de faltas de ortografía y siguiendo las normas ortográficas inventadas por la secesionista RACV” [les negretes son originals].

Primer. Per lo que sabem el material no te cap defecte, ni està trencat, ni descolorit, ni res paregut; l’unic problema es cóm estan escrites les paraules. Obviament, si distribuixen un material per a dependre angles, i està en frances, s’ha de retirar perque està en una atra llengua. Que es lo que ha passat ara, que el material estava en valencià i ells ensenyen catala. Afirmar que una llengua es defectuosa per comparacio en una atra reflexa l’ignorancia ─o les roïnes intencions─ de qui parla.

Segon. Deixant de costat que, al cap i a la fi, no hi ha cap ortografia que no siga inventada, lo cert es que les normes ortografiques de la RACV s’elaboraren atenent a criteris fonetics, etimologics i de tradicio escrita, mentres que les normes del IEC contenen no poques invencions, motivades, en bona mida, per l’obsessio fabriana per alluntar-se del castella. 

I tercer. S’es secessioniste quan u o una entitat se separa d’un tot del que formava part, i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, fundada en 1915 en el nom de Centre de Cultura Valenciana, mai ha format part d’un ent superior i manco ha depes d’una entitat llingüistica normativisadora que no fora ella mateixa.

En definitiva, que algun mig de comunicacio si que hauria de deixar de fer articuls defectuosos en els que utilisen conceptes inventats pels qui fa temps, per motius espuris, decidiren secessionar-se del poble valencià.

Seguint en el tema de la llengua, la “llei de Llibertat Educativa” (aprovada el passat 27 de juny) prevea la consulta als pares sobre la llengua base en la que volen que estudien els seus fills. Esta consulta telematica està tenint lloc del 25 de febrer al 4 de març.

Des del punt de vista d’un valencianiste, l’eleccio es dificil. Si tries “valencià” el chiquet estarà deprenint catala, al cap i a la fi una llengua prou similar com per a que servixca com a “succedaneu”; en canvi, si tries castella, el chiquet seguirà havent d’estudiar catala, encara que tindra manco assignatures en eixa llengua i, llevat que se parle en casa, la seua vida sancera la fara en castella. 

Pero lo pijor, en realitat, no es que estiguen ensenyant-los una llengua aliena, per mes que pareguda, lo pijor es que estan ensenyant-los a despreciar la llengua valenciana. Cinicament, des del catalanisme s’han passat la vida dient que el fet de considerar al valencià com a dialecte no implicava cap connotacio negativa ya que tots els dialectes son respectables, mentrimentres en els coleges als chiquets no els dien que lo que els ensenyen es un estandar cult que han d’usar en determinats contexts, pero que continuen parlant en casa com s’ha fet sempre, els dien que es l’unica forma correcta de parlar, que sos pares i yayos no han parlat mai be i que aixo s’ha de corregir.

Inocular prejuïns es la forma mes eficaç de manipular a la societat, i una vegada un chiquet tinga el prejuï de que el valencià es roïn, simplement li sonarà mal sentir-lo i li sonarà be el catala, en la qual cosa sera mes dificil, quan madure, convencer-lo de que l’han enganyat i recuperar-lo per a la llengua valenciana.

Nosatres no aconsellem votar ni en un sentit ni en un atre en esta farsa. Siga com siga, el chiquet, en una assignatura o en deu, deprendra catala en l’escola, i a pensar que eixa es la forma culta i elevada de parlar mentres que el valencià es incult i baix. Sera missio de cada pare i mare fer-li saber l’engany al que està sent somes, i transmetre-li l’autentica llengua valenciana i l’orgull de parlar-la.

Pero encara hi ha un aspecte que volem resaltar. El catalanisme s’ha movilisat a la desesperada manifestant el temor d’una fugida en massa cap al castella. ¿Per qué? Duen mes de quaranta anys adoctrinant als chiquets en les escoles, han contat en totes les subvencions imaginables, han dominat l’educacio i la cultura des de les conselleries (en les epoques del PSOE i del Botanic; i tambe del PP, no tracten de negar-ho), i des dels mijos de comunicacio (Canal 9, à Punt i la majoria de la prensa). Tantes “trobades pel valencià”, tants grups musicals subvencionats, tants aplecs, campanyes, correllengües..., ¿no haurien d’haver servit per a estimular el gust pel valencià? ¿No haurien d’estar tranquils sabedors de que la gent triarà en massa l’ensenyança en “valencià”?

Lo cert es que han conseguit lo contrari. Ho venen corroborant les enquestes i estudis des del principi, que el model de llengua, la forma despectiva en que la tracten de dialecte i el fet de convertir-la en un problema, fa fugir a la gent, que acaba refugiant-se en el castella. Pero els te igual perque lo unic que els importa es conseguir el fi ultim, que es la construccio dels països catalans, per al qual la desaparicio del valencià es nomes una etapa.

En les nostres mans, la dels valencians conscients i orgullosos de ser-ho, està evitar-ho.

Image 5: Artespana

Lea el artículo completo en este enlace