El santoral valencià ha aumentat recentment, s. Carlos Mazón cremat en image en el barri de Gràcia de Barcelona el dia 21-8-2024, segons les croniques de l’epoca.

En l’instruccio de la causa de santificacio s’explica que Arran, la rama jovenil de les CUP, penjà una pancarta en les festes del barri de Gràcia a on es publicitaven els fantasmagorics Països Catalans: “Benvingudes a la Vila de Gràcia. Això [en valencià, ‘aço’] no és Espanya. Som Països Catalans” (Levante-EMV 18-8-2024: 9) (recordem que esta ‘fulla parroquial’ afirma que veem fantasmes).

Com qualsevol defensor de la fe valenciana, el nostre ‘guixot’ president Carlos Mazón reclamà immediatament la retirada del cartell ofensiu als valencians (he de matisar que no a tots, si a una part). I els idolatres replicaren: “Bona sort amb l’exigència a les autoritats catalanes! I si ho fas en valencià, millor. Que així ens entenem tots” (Levante-EMV 19-8-2024: 2). Lo que no saben els d’Arran es que Mazón era dels fidels que no anava a missa... perque desconeixia el llati.

Els pagans llunt de retractar-se de l’heregia i acceptar l’equivocacio de la fe pancatalana optaren per fer justicia, de la que ells saben fer i coneixen prou be, botaren foc, en les festes, a una bandera d’Espanya i tambe una reproduccio invertida, similar al quadro de Felip V en Xativa, del patriarca de Valencia, en l’inscripcio (suponc que en catala): “El lunes te quisimos enviar calor desde la Vila de Gràcia, Països Catalans” (Levante-EMV 25-8-2024: 7). Si aci haguerem cremat una reproduccio de Carles Puigdemont, la conducta sería d’extrema violencia... i en els afegits d’extrema dreta i ‘feixistes’. Recordem l’incineracio del ninot de Fuster en les falles (sempre ho retrauen).

De norres han servit les veus que reclamaven una condena, per l’incineracio d’este martir de la fe verdadera, al president d’aquella comunitat Salvador Illa, L’Espanyol, ni als representants en esta terra Compromís i PSOE... ¿cóm van a fer-ho si son tan pagans com aquells?

I aixina, segons el relat del postulant, Carlos Mazón ha pujat al cel del sants martirs en vida.

Sempre podra lluir esta medalla davant dels que l’acusem de no fer res per la ‘valenciania’. Ell, que nomes entrà de director general de l’Institut Valencià de la Joventut (1999) canvià de llengua, de les Normes d’El Puig a les Normes de Castello. Ell, que està per la concordia en la AVLl. Ell que ha ‘valencianisat’ el llenguage administratiu que uns atres havien catalanisat. Ell, que te bons contactes i linea directa en les institucions principals defensores de lo valencià (Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cutura Valenciana). Ell, que s’ha mostrat com a unic valedor dels nostres interessos (i dels constructors i dels especuladors de vivenda)...

En fi, que puc relatar estes coses perque com ya estic excomunicat com les mongetes cismatiques de Belorado no perc res.

¡Mala calor fa en esta terra! (es un topic).

I com digue el president de la Diputacio de Valencia, Vicent Mompó (dels pocs que parla valencià), manco ‘doncs’ i mes ‘pos’... pos te rao.

Imagen: lasprovincias.es.