Una bona noticia. No es que s’ha creat un nou partit ‘valencianiste’ i que ve a unir a tot el ‘valencianisme’, que estava desunit abans de que ells aplegaren. No, ara el cami es invers, per aço es bona la noticia, perque es gent que porta pencant anys en els seus pobles i han pegat una passa important, enjuntar-se en una plataforma per a ser mes forts, utilisar les sinergies i amplificar el mensage. Lo que no han fet els ‘atres’, que preferixen ser els ‘primers’, i tenen tot el dret.
L’acte es feu en un mati de principis de maig, en el parc de Capçalera de Valencia. Alli estaven els membres i representants de les distintes forces politiques que estan treballant, si, treballant. En les sigles justetes, pero units. No vaig vore que hi haguera protagonisme major que el colectiu. Crec que es el bon cami i es lo que corroborà el centenar d’assistents (a mi m’hauria agradat que en foren el triple, pero...).
La marca DECIDIX m’agrada. Ho explique. Te una combinatoria espectacular (se li pot afegir qualsevol cosa per davant i per darrere), es diferencial i distintiva i singular front al ‘catalanisme’ (‘decideix’) i front als ‘castellanistes’ (està en valencià, no cal traduir-la, inclus per a un castellanoparlant), al ser una forma verbal implica accio (front als ‘noms’), permet la flexio verbal i nominal per a operar en ella (‘decidim’, ‘decidiras’, ‘decidir’, ‘decisio’...), es ‘nova’ front als tradicionals (Partit Popular, Partit Socialiste Obrer Espanyol, Ciutadans) i ‘similar’ a ‘Avant’ o ‘Compromís’. Dos problemetes, no te ‘gentilici’ (com ‘socialistes’, ‘populars’) i te dificil l’identificacio per color (Podem, ‘morats’; Ciutadans, ‘taronja’), pero en queden lliures (blanc, roig o blau, estos dos ultims associats a les apostes en les partides de pilota valenciana...).
Dos paraules-conceptes per al futur proxim (u mes de moda que l’atre): transversalitat i transferencia. Per una banda, s’ha d’intentar enrolar a la major part de gent possible en assunts que ocupen i preocupen, sens oblidar els ideologics valencianistes (nom, bandera, llengua, identitat), es un plantejament complementari, s’ha de ser proxim (en les qüestions locals i nacionals) i eixemple de valenciania (es tracta de ser ‘apostols’... aixina començà el catalanisme...); s’ha de donar testimoni per a que no s’oblide el nostre passat, no siga que ocorrega lo de Filipines, que sera president el fill d’u dels majors dictadors de l’historia i que expolià el païs –Ferdinand Marcos, junt a la seua dona, Imelda Marcos–... Per l’atra, s’han d’aprofitar les forces i les experiencies d’uns atres per a aplicar-les nosatres (si preferiu, ‘mosatros’), pose dos eixemples, la fragmentacio politica en l’esquerra francesa, en les presidencials, ha impedit que els insumissos de Jean-Luc Meléchon passaren a la segona volta si els ‘caps de ratoli’ d’esquerra hagueren acceptat apoyar al mes fort... que era dels ‘seus’; o el mes recent embolic de les esquerres en Andalusia. No se si aci dependran...
Al remat, s’ha de tindre en conte que, encara que no ho parega, s’està mamprenint un cami, no de roses, i que DECIDIX es la llavor... que ya vorem si dona fruits i quàn els dona. Ahi estarem.
Antoni Fontelles i Fontestad es Mestre (titulat) i Llicenciat en Comunicacio Audiovisual. Té estudis de periodisme, de filologia i de sicologia.