Dos per u: À punt i Valencia CF

Antoni Fontelles el Mar, 21/06/2022 - 08:39

Me cansen els reivindicadors de salo, de flamerada o de falla (en el pijor sentit de la paraula). Lo ultim. Me’ls trobe defenent musicalment l’apichat i l’us del preterit perfecte simple (À punt, 10-6-2022). En la pagina uep, la corporacio valenciana ha penjat el següent text i la canço: “És l’apitxat l’ànec lleig de les variants dialectals de la nostra llengua? Tàp Zàping li dona una segona vida al clàssic de Carla Bruni: “Quelqu’un m’a dit” en la seua secció Tàp Music. La lletra original és una cançó d’amor i la versió del programa més divertit de la televisió d’À Punt també ho és! Amor a la llengua, a la seua diversitat i als seus parlars diferents.” Dos voltes i en cap ‘llengua valenciana’. ¡Si m’ho conten no m’ho crec!. Els que escriuen ‘amb’, ‘decideix’, ‘vacances’, ‘defineixen’, ‘aquest’, ‘altres’... i pronuncien totes les -ada i les ‘tz’ de ‘finalitzar’, ‘canalitzar’... ¿son els mateixos que reivindiquen l’us del preterit perfecte? Aço es diu incoherencia, cavallers, incoherencia... i mala consciencia.

 I la composicio...

"De matí, me n'aní a passejar pel camí,
un llop apareguí i quasi me muiguí.
Al Seprona avisí, però ningú acudí
Perquè qui m’atenguí, a mi no m’entenguí."

Des de fa anys arreplegue eixemples de la sistematica eliminacio del perfecte simple (ani, corregui, ixqui, mengi... excepte l’acatalanat ‘fou’ per fon). En tinc un cabas, de multiples procedencies i de multiples ambits. Des de fa decenis, de forma casi general, ¿absoluta?, este temps verbal ha segut suprimit sense pietat tant de l’escritura com de l’oralitat (en la consegüent perdua de vitalitat). Esta conducta ha provocat que se senta com a anomal i vulgar... despreciable. Conec persones que, per orige, son usuaries corrents d’estes formes i les han expulsades del seu discurs. No hi ha ninguna prohibicio ‘oficial’.

Com en uns atres elements idiomatics, la condena practica ve per l’imitacio de la ‘llengua’ catalana a on l’us es residual (no se si existix encara). Es l’autoodi per lo propi l’enamorament per tot lo alie els que motiven, en ultima instancia, esta conducta ideologicollingüistica empobridora. No es el cas dels natius als que els es propia.

Hi ha una legio d’almogavers que genera l’expansio del model liquidacioniste del perfecte simple. El seu lema es ‘el millor perfecte simple, mort’ i ocupen la docencia, la lliteratura, els mijos de comunicacio i les institucions normatives i de poder.

Lo de À punt mes que un toc d’atencio es una opera bufa. Si de veres es creuen lo que canten... siguen conseqüents, posen noms i actuen. Van i els ho diuen als de la seua Acadèmia Valenciana de la Llengua (Catalana) i a tots els fidels d’esta iglesia llaica, perque sino es tracta d’una impostura. Es lo que es, com tot el ‘genuïnisme’.

I el dos per u. Ya està resolt el problema del Valencia CF.... l’aficio ha tombat a l’expresident Anil Murthy... una victoria indubtable de la pressio popular. Una atra victoria de la propietat, l’eixida per la portella de l’entrenador José Bordalás (que sumissament ha acceptat la patada en el cul... si ad ell li agrada el tracte... avant). I la tornada de Jorge Mendes (que no se n’havia anat).

El que fora vicepresident del Valencia CF, Miguel Zorío, ha escrit l’articul «Peter Lim y sus gatitos: merecemos lo que tenemos» (Levante-EMV, 13-6-2022: 38) que pega en el clau en lo que es la societat... una traca, darrere de l’ultim masclet... no hi ha res mes que fum. Es dur, pero es la realitat. ¿Lo que han lluitat es per a tirar a Murthy a soles?

L’eixida del propietari de l’equip, recorden ‘propietari’, nomes es produirà quan perga diners... mentres puga canviar els cacaus i fer negoci, que es el seu objectiu, no se n’anira i jugarà lo que vullga en el personal... perque lo de deixar el camp buit ha de ser una conducta sostenguda, permanent, fins que s’avorrixca. I no importa el ‘dany’ momentaneu a l’equip si al final el malalt sana.

Que yo no entenga de futbol no vol dir que no veja les coses. ¿Qué ha fet l’amo de VCF?, canviar les peces junt a son inseparable Jorge Mendes (que tambe fa negoci). I vendran lo que faça falta (jugadors) i portaran el conjunt al descredit... ¿i qué?. Els aficionats han d’entendre que la seua llogica es empresarial, te un joguet al qual li trau rendabilitat. Nomes abandonarà quan perga diners.

Hi ha un fragment del text de Zorío que ho diu tot: “Es una vergüenza que se filtre que Peter Lim va a ser bondadoso con peñas, curva y otros grupos de aficionados, y que algunos puedan olvidar las faltas de respeto recibidas. Mestalla no va a olvidar quien se pasa de bando en este momento tan crítico”. S’equivoca de cap a cap. Li assegure que si, que ya ho han oblidat. I ell mateixa es respon quan afirma que “Es una vegüenza que [...] Tebas y Mendes tengan cola de valencianistas dispuestos a cambiar de bando por 33 monedas de plata como Judas”. Esta es la congruencia i la consistencia de molts ¿valencianistes?. No se creguen lo de que els colors estan per damunt de tot... son els seus interessos.

El Valencia CF es el sintoma d’esta societat sens autoestima. No, molts que no fem ostentacio de ‘valencianisme’, no nos mereixem aço.

Antoni Fontelles i Fontestad es Llicenciat en Teoria de la Comunicacio i Psicología. Es professor i periodiste.

 

flecha arriba