I

Quan un tema està en el ‘candelabro’ mediatic es dificil substraure’t al comentari i a l’opinio. Per interes i per ‘deformacio professional’, escric sobre la maternitat interposta (millor, la ‘yayitat’) de la biologa i actriu Ana Obregón que, en llum, taquigrafs, revista del cor pel mig i contribucio ‘altruista’ a la causa, ha commocionat i commocionarà ad esta societat avorrida. No nomes l’espanyola, sino la mundial.

No ha segut la primera ni sera l’ultima. Abans que ella hem conegut els caprichos paternomaternals de l’actor Javier Cámara, dels cantants Miguel Bosé i el seu exespos, Ricky Martin i Elton John, del futboliste Cristiano Ronaldo, o de la model i empresaria Kim Kardashian, i de tots aquells que s’han pogut pagar la gallina ponedora.

Els eufemismes

Des dels principis de la manipulacio (bona i roïna), triar les paraules es fonamental per a la penetracio dels conceptes en la societat, per a facilitar l’acceptacio i per a evitar el rebuig.

Ho coneixiem en la monarquia borbonica espanyola: el cessament voluntari de la convivencia (Elena i Jaime de Marichalar), l’interrupcio de la relacio matrimonial (Cristina i Iñaki Urdangarín), son les separacions de tota la vida; les amigues intimes de l’emerit Joan Carles I, que no son atre que amants normals i correntes.

Fora d’aci tambe n’hi ha. L’avort es, segons la llei, l’interrupcio voluntaria de l’embaraç; el canvi de sexe es la reassignacio de sexe, una modificacio quirurgica (mutilacio o reconstruccio) dels genitals de naiximent; la gestacio subrogada, per substitucio o interposta no es atre que un ventre de lloguer, la compra d’un ser viu a una dona que fa de ‘gallina’ ponedora o de cangur... No ha passat aixina en la regulacio de l’eutanasia (eu = bo, tanatos = mort, bona mort), no hi ha una atra expressio endolcidora o tranquilisant.

De cara i de perfil

Explicablement s’han posicionat en contra els destructors de la vida, els de la cultura de la mort, els de l’avort i l’eutanasia, que nos porten a la fi del mon: PSOE i Unidas Podemos, que mantenen en l’illegalitat les dones de lloguer. Explicablement tambe s’han posicionat a favor els lliberals, neolliberals i ultraneolliberals catolics, dic del PP, per a qui es un “aspecto complejo que merece debates profundos y serenos», sens oblidar que involucra a menors, Cuca Gamarra dixit, i es lo que mes importa. ¿Saben per qué?. Perque els beneficiaris potencials i reals son casi tots votants seus... i no m’equivoque (en clau local, segur que la catalanisacio i l’esperpent de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua no mereixen el mateix ‘debat’).

Apunte que en un primer moment tambe causà incertea i dubtes en Vox, encara que els estatuts estan en contra. I Ciudadanos, a favor, sempre que siga sense contraprestacions economiques –un somriure d’incredulitat–. No s’ho creuen ni ells ni yo perque es ¡un impossible!

Coneixiem l’oposicio de l‘Iglesia Catolica, pero tampoc es creguen que han cridat massa a pesar del rebombori, nomes el bisbe d’Oriola-Alacant, José Antonio Munilla, ho ha criticat i ha reprovat l’opinio del PP (30-3-2023).

Ahi estan, en les trincheres dels drets humans, les ‘feministes del cor’ que aleguen impudicament que ser yaya es un acte lliure i voluntari d’una dona. Nomes recordar que te 68 anys, mes jove que Julio Iglesias Puga, Papuchi, progenitor de Julio Iglesias, que fon pare de dos criatures als 89 i 90 anys. Dos caprichosos.

II

La distopia tópica

Me recorda, perque es el futur de hui, la pelicula de ciencia ficcio La isla (The Island, 2005), dirigida per Michael Bay. L’accio se situa en el 2019, en una ciutat soterranea a on viuen centenars de persones controlades, perque l’exterior està contaminat (nomes queda un lloc pur, l’illa, al qual son falsament traslladats alguns ‘premiats’).

Lincoln Seis-Echo (Ewan McGregor) i Jordan Dos-Delta (Scarlett Johansson) son dos dels residents i els protagonistes. Lincoln viu agobiat per somis inexplicables. Esta inquietut el portarà a descobrir el gran secret: tot es una mentira.

Ell es una copia de Tom Lincoln. Tots son clons i funcionen com a bancs d’orguens de persones vives. En eixe mon, el ser huma es una mercaderia que nomes te sentit com a refaccio (reparacio o restauracio) del propietari, per a salvar-li la vida. El relat es que el fi justifica els mijos i qui te diners pot lliurar-se de les malalties.

No estava tan llunt, ho hem tengut aci, quan un alcalde libanes –i molt ric– intentà comprar un fege en 2013. Ell i son fill han segut condenats a distintes penes per l’Audiencia Provincial de Valencia (29-3-2023).

El mon es gran i redo

La llegislacio espanyola nomes admet la donacio voluntaria i gratuÏta d’orguens i prohibix la compravenda, per supost, de persones tambe. Desgraciadament, els que retorcen la llei (no nomes els independentistes catalans), en acabant, apelaran aci als drets del menor.

Com en Espanya es illegal, estes animes atormentades busquen oportunitats pel mon. Fa anys els països preferits eren India i Tailandia pero els governs prohibiren el lloguer pels abusos que es cometien i per l’explotacio que representava. Les manades s’encaminaren abans de la guerra a Ucraïna (recordem el conflicte que hi hague durant la pandemia, quan espanyols quedaren atrapats alli per la restriccio de moviments i les critiques al govern espanyol que ‘no feya res’). Ara, el conflicte armat ha desviat la corrent a Georgia i Mexic (RTVE 28-9-2021). Observen que sempre es busquen països a on la pobrea es immensa i extensa, ¿per altruisme?. Sens anar a l’extrem, pero hi ha casos en que la criatura ha quedat discapacitada i els ‘pares’ l’han abandonada, o quan la cangur te problemes se’ls ha de resoldre ella... els amorosos pares i l’empresa que negocia no es fan carrec... son histories, tal volta infreqüents, pero que denoten el verdader mon de l’altruista transaccio.

Desijos i drets

Al remat, els defensors del comportament, l’afectada i la familia ho justifiquen com un acte de suprem amor al ser perdut, mentres que els que ho critiquem dubtem si no sera un incommensurable acte d’egoisme personal.

¡Ah! Que el fill mort, Aless Lequio, en volia cinc... ya li’n falten menys. Complir els desijos ultims no es necessariament obligacio dels vius... Hi ha desijos que mai seran drets.

¿Que es nota que estic en contra?, ‘pos’ si (i a favor de l’eutanasia i de l’avort), perque no vullc que ninguna persona siga objecte de compravenda. Molts dels que s’escandalisen per la ‘mort’ d’un embrio troben normal comerciar en les persones. Contradiccions de moral fluctuant i acomodaticia... al poder i als diners.