¿Cóm es va conseguir que en el nostre Estatut d'Autonomia es reconeguera l'Idioma Valencià?

Sense dubte, l'alvertent llingüístic del moviment valencianiste és la seua traça més definitòria tal i com assumixen els principals diccionaris valencians.

Per oposició a la caracterisació per Joan Fuster dels valenciaparlants com a pertanyents a la nacionalitat catalana, els valencianistes advocaran per un us idiomàtic del valencià, i rebujaran les unitaristes Bases de Castelló, de 1932, per a optar per les diferents normatives ortogràfiques diferenciades del català propostes per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana a partir de 1978. Este procés s'iniciarà en l'ensaig de Miquel Adlert En defensa de la llengua valenciana: perqué i cóm s’ha d’escriure la que és parla (1977), i els protagonistes del mateix seran el propi Adlert i el poeta Xavier Casp, els qui varen evolucionar durant els anys 70 des d'una postura unitarista inicial.

El valencianisme llingüístic collirà importants èxits durant els primers anys de la seua marcha, en lo que s'ha cridat “Guerra de la Llengua”. En octubre de 1979, les seues tesis s'impondran en Lo Rat Penat, institució símbol del valencianisme cultural. En març de 1981, pocs dies abans de començar les negociacions de l'Estatut, l’UCD donarà el seu respal a les Normes d’El Puig de la RACV, que havien segut firmades eixe mateix més. Fins i tot l'Estatut d'Autonomia aplegarà a publicar-se en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, el 15 de juliol de 1982 en esta última normativa ortogràfica. No obstant, a pesar d'estos èxits inicials, els intents d'institucionalisar estes normes pronte fracassaran, per raons tant polítiques (afonament de l’UCD), com a culturals (ampli rebuig en la comunitat científica i universitària) i sociològiques (la llimitada difusió que aplegaran a tindre entre els parlants).

En 2001 es constituirà l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, única autoritat llingüística oficial en la Comunitat Valenciana i, encara que oficialment, no està subordinada a l'Institut d'Estudis Catalans, en la pràctica depén exclusivament d'ell, gràcies al consens que es va obtindre en les negociacions dels polítics del PP valencians en Convergència i va unir, en temps del mandat de José María Aznar com a president del govern d'Espanya. L'objectiu manifest per part dels partits polítics valencians majoritaris serà el deixar, d'esta manera, fòra del debat polític el tema de la llengua. En el preàmbul de la seua Llei de creació 7/1998, del 16 de setembre, es diu que: «El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema llingüístic que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó reconeixen com a llengua pròpia.» Aixina mateix, l'Artícul 3 de dita Llei declara que una de les seues funcions serà «velar per [...] la normativisació consolidada, a partir de les nomenades Bases de Castelló».

L'ingrés en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua de Xavier Casp, quan encara era decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, supondrà un dur colp per al valencianisme.

Esta fraudulenta acadèmia, disfrassada d'institució oficial, és considerada pel valencianisme com el verdader Cavall de Troya de la Llengua Valenciana, ya que la composició dels seus acadèmics és totalment d'influència pancatalanista. Per a disfrassar esta maniobra pancatalanisadora per part del PP, es varen nomenar a cinc acadèmics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, que atrets per les fortes remuneracions econòmiques, no varen dubtar en traïcionar al valencianisme social que fins ad aquells moments els havien estat recolzant, tant en l'orde personal, com en l'orde creatiu. La major part de la venda dels llibres i estudis d'estos acadèmics de la RACV, varen ser comprats pel sector valencianistes, puix, per una atra part, de no haver segut aixina, no s'hagueren publicat bona part d'ells. I aixina és com varen agrair estos elements subversius pancatalanistes, infiltrats en el valencianisme, els sacrificis que en molts casos va costar el manteniment de dita RACV, hui res beligerant ni en el tema de la llengua valenciana ni en qualsevol situació que es presente en contra del valencianisme social.

Continuarà…