Pot ser un poc tart, pero conve recordar que els Reixos d’enguany (2020) nos han portat als valencians, especialment als de la linea de costa, un singular regal: l’autopista AP-7 ha quedat lliure de peage d’Alacant a Tarragona. Una via que hem pagat, repagat, recontrapagat i requetecontrapagat, gracies a que els governs espanyols han allargat la concessio als constructors-propietaris: fins a 2004 (UCD), fins a 2006 (PSOE) i fins a 2019 (PP), total 48 anys. La lliberacio (l’eliminacio d’una carrega, no ‘lliberalisacio’) nos vingue de la ma d’un eixecutiu socialiste en funcions que dubtà en algun moment, pero que al remat es va decidir per lo llogic.
Com sol ser habitual, el PP, descolocat, exigia al govern –central– la gratuïtat total de l’autopista fins a Cadis (Lev-EMV, 31-12-2019: 10). Encantat estaria... pero podia haver començat ell, quan manava, per no prorrogar la concessio de l’AP-7 en 2006 durant 13 anys... regalant-li ¿quànts millons? A la propietaria.
Una cosa que agrairan els que transiten per les nostres terres i els residents del nort al sur: Vinaros, Torreblanca, Benicassim, Moncofa, Vilarreal, Tavernes, Gandia, Xeraco, Oliva, Ondara, Benissa, Denia, La Vila, Benidorm... Aixina ho expressaren els alcaldes d’Ondara, Oliva, Bellreguart o Benissa (Lev-EMV, 31-12-2019: 8-9). Pero pareix que no els ha agradat a tots. Estrany.
L’economiste Albert O. Hirschman en Retóricas de la intransigencia (1991) explicava tres de les principals excuses-argumentacions que historicament s’han donat publicament quan es plantegen canvis com este. Nos interessen especialment la perversitat (l’aplicacio de la novetat provocarà efectes negatius o lo contrari de lo que es pretenia) i el risc (el cost es massa alt i posarà en perill algunes atres coses); la tercera es la futilitat.
L’excusa generalisada per a ‘criticar’ (tesis de la perversitat) la lliberacio es el cost del manteniment de l’infraestructura del qual nos haurem de fer carrec tots. Este ‘detall’ apareixia en una noticia (Lev-EMV, 29-12-2019: 9), es repetia com a “anomalía española” que no hi haja peages (Lev-EMV, 31-12-2019: 7), i demanaven directament el peage l’articuliste B. Guzmán, la Cambra d’Alacant, la Cambra de Contractistes de la Comunitat Valenciana, ‘algunes veus’ en la Confederacio Empresarial Valenciana i, per si faltava algu mes, la patronal empresarial catalana Foment del Treball (Lev-EMV, 31-12-2019: 2). Tambe s’alertava del possible deteriorament de la carretera (Lev-EMV, 17-12-19: 42). Les atres vies es mantenen intactes ¿no?
L’atra excusa per a manifestar les reticencies a la supressio del peage era els perjuïns que ocasionarà (¿?) (tesis del risc). I es que els ajuntaments per a on passa deixaran de cobrar l’IBI i... tindran menys ingressos per a festes i per a atendre les necessitats dels veïns. ¡Valga el cel! S’explicíta que els municipis afectats perdran 6 millons d’euros i que l’estat deixarà de recaptar “unos 150 millones”, segons la Cambra de Contractistes de la Comunitat Valenciana (Lev-EMV, 30-12-2019: 7). Uns diners que, naturalment, eixien de les boljaques dels usuaris, no de la concessionaria.
Imagens: Pixabay (markus spiske)
Antoni Fontelles i Fontestad es Mestre (titulat) i Llicenciat en Comunicacio Audiovisual. Té estudis de periodisme, de filologia i de sicologia.