Al remat... inimputable

I

Ha succeit lo esperable. En acabant de mesos i mesos d’investigacions sobre els baixos fondos de la monarquia de Joan Carles I, la Fiscalia ha conclos que es inimputable: hi ha actuacions inexplicables (els ‘regals’ dels amics araps), unes atres han prescrit i alguna tingue lloc en l’epoca quan era ‘inviolable’ constitucionalment.

No, no soc monarquic. Crec que es una institucio anacronica procedent de l’edat mija, fora de lloc en els estats actuals, sobre la qual no me deixaren pronunciar-me i que la la reinstaurà un dictador: Franco. Preferixc que hi haja un cap de l’estat que puga triar yo cada cinc o sis anys. Preferixc equivocar-me yo a que se m’imponga l’error.

Alguns diran, i es cert, es lo que votarem els espanyols en 1978. En contra, tambe es cert que un aspecte fonamental de la vida social hauria d’haver segut refrendada de forma individual... perque la Constitucio Espanyola de 1978 no es podia ‘partir’... o votaves si a tot o votaves no a tot... Ahi estigue la trampa. Es com quan compres la nevera i has de subscriure simultaneament un segur de casa, sino no hi ha rebaixa.

 

Inimputabilitat, irresponsabilitat, inviolabilitat

La figura del rei com a cap de l’estat es inviolable i ademes es inimputable... perque els seus actes van avalats pel govern o per un ministre... que es el responsable.

En una interpretacio ampla i crec que abusiva de la Constitucio s’ha generalisat l’irresponsabilitat del sobira a tota sa vida i est es el grandissim error.

El sentit comu –i alguns constitucionalistes– nos diu que una accio te un actor i que est ha d’assumir les conseqüencies. Aixina, si el sobira atropella a un cicliste, no l’avala ningu i, per lo tant, ell es qui ha de respondre davant de la justicia. En cas contrari nos trobem en un carrec-persona de poders absoluts i fora de la llei i no crec que pretenguera aço ni la nostra ni ninguna constitucio mundial.

 

La valoracio de l’antic monarca (la generalisacio)

Hi ha un argument especialment insidios i es el dels servicis prestats a Espanya. ¡Li hem estat pagant com a qualsevol servidor public!, ¿no?

Una part important de la societat valora la ‘globalitat’ per a justificar la magnanimitat del juï vital. No llevare merit a pilotar la ‘transicio’ i que sens ell hauria segut d’una atra manera, cert. No li llevare tampoc merit quan parà l’intent de colp d’estat. No crec que les potencies de l’epoca hagueren permes una atra dictadura en Europa. Ser embaixador del païs no es un ‘exit’ extra, perque era la funcio seua (i bons redits que ha tret).

Pero la ‘globalitat’ te un vici, es una argumentacio ad hoc en molts contraeixemples i que, estic totalment segur, ningu acceptarà quan els formule.

Un matrimoni porta convivint 40 anys, pero un dia, sense mes, l’home s’alça torbat i mata a la dona. La justicia el condena per l’acte d’un dia, sense tindre en conte els 39 anys de felicitat i d’amor que han tingut. ¿Cóm no valora la ‘globalitat’?

I un atre, especialment sentit per molts valencianistes (i espanyolistes). L’expolitic Jordi Pujol (i la familia) s’ha mostrat, per les proves i documents publicats, com un corrupte durant una gran part de sa vida. Pero ¿li negarém l’estabilitat que ha donat al païs en diversos governs (PP i PSOE)?. Si mirem la ‘globalitat’, ¿no l’hauriem d’absoldre?

 

II

Lo que pareixia una norma

No comentare el manifest que firmaren no se quànts ministres, expresidents de govern i personalitats varies a favor de l’emerit. En conte de reclamar transparencia, acusaren poc menys que d’antiespanyols als que demanaven llum i taquigrafs per a coneixer els contes de la familia real.

El refra explicíta: ‘l’infant, l’ignorant i l’orat diuen la veritat’, els subscriptors no eren ni una cosa ni l’atra ni l’atra... i per lo tant, no diuen la veritat. Han segut part del proces d’ocultacio durant decades.

Alli pareix que regía la regla no escrita de ‘a guanyar diners, a guanyar diners’, fora com fora. ¿Creuen que Iñaki Urdangarín actuà com actuà perque era un deshonrat ‘aïllat’?. ¿No pensen que el chicon feu lo veya en aquella familia, la real?. En la ma en el cor, ¿creuen que quan s’enjuntaven a dinar o a sopar, o se n’anaven de regates per la mar –en el Bribón– nomes parlaven de lo bo que estava el menjar o del vent que feya en Mallorca? A mi me resulta increible que l’actual Felip VI desconeguera tot lo que passava en sa casa, la real, ¿vivia en Mart?

¿Qué han segut sino les dos regularisacions fiscals de Joan Carles I? Pos una cosa molt senzilla... que estava defraudant a Facenda, que tenía molts millons en paraïsos fiscals, que li venien els cacaus de moltes i distintes procedencies. No estem parlant d’un defraudador corrent, era el cap de l’estat ¡cavallers!. I Facenda, diguen lo que diguen... l’avisà per a que tramitara els papers. ¿Que ha pagat de mes 3000 o 4000 euros? Que li’ls tornen. ¿Algu creu que no te mes diners amagats?

Quan Podemos reclamava una comissio per a coneixer l’us de les targetes opaques per part del rei emerit, la ministra de Defensa, Margarita Robles, replicava que “En una democracia sólida y seria no es bueno que se cuestionen las instituciones” (14-1-2021). Mantingam la persiana baixada.

 

L’eixida i la tornada

Com que era tan mal eixemple com a rei (public i privat), hague d’abdicar i d’emigrar als Emirats Araps Units... a on estan sos amics (el traficant d’armes) i les democracies mes alvançades de mon.

Una volta tancats els processos judicials (1-3-2022), vol tornar a Espanya. En la carta publicada (7-3-2022), llamentava els fets passats de ‘sa vida privada’. A mi no m’interessa la vida privada ni la d’ell ni la de ningu, ¡ya s’apanyaran ell i la dona i els fills! (m’afecta nomes perque li estavem pagant les ‘festetes’ de les amants). A mi m’interessa sa vida ‘publica’ com a cap d’estat i l’eixemple delictiu reiterat.

I si ara diu que residirà en Abu Dabi, siguen malpensats, per a que Facenda no li puga tirar ma dels diners que ben provablement te encara per ahi escampats. Sens assignacio oficial, ¿quína por te si ya els te tots regularisats?

 

Oportunitat o inoportunitat

La qüestio de si es el moment o no per a eliminar l’inviolabilitat privada... per a molta gent... mai es hora de revisar res... han passat mes de 40 anys, ¿podem revore algunes decisions? (les Corts Espanyoles modificaren en tres dies la Constitucio per a primar pagar el deute dels acreedors abans que als espanyols; quan es vol es pot).

Fa anys, tot lo que ha eixit era impensable. Tot lo mon ‘sabia’ de la vida llibertina del rei emerit, pero a vore quí era el guapo que s’atrevia a dir-ho i quín mig ho anava a publicar... Els que ara exigixen valentia preterita... ¿a ón estaven?

Arran de l’abdicacio, son fill i el govern anunciaren una ‘modernisacio’ de la corona, mes transparencia i tal volta renunciar a l’inviolabilitat... passats els mesos i en acabant de l’exoneracio, el PSOE, en el govern, s’ha posat de cantó... ya no es el moment. Ni ara ni mai.

 

El futur

Tot continuarà igual... perque per a la majoria de politics (partits) primer son els seus interessos i els d’una institucio anacronica que lo que diuen defendre i se’ls ompli la boca sempre: Espanya i els espanyols.

Com digueren les lluminaries de Madrit (Espanya dins d’Espanya), la presidenta de la comunitat, Isabel Díaz Ayuso, afirmava que “Por supuesto que la ley es para todos la misma, pero no todos somos iguales ante la ley” (10-12-2020); o el conseller de Justicia, Interior i Victimes, Enrique López, qui assegurava que el rei emerit te dret a regularisar la situacio fiscal com un ciutada, encara que "todos somos iguales ante la ley", el principi establix que els ciutadans han de ser tractats "conforme somos": "igual a los iguales y desigual a los desiguales" (10-12-2020). Dos declaracions que passaran als anals del dret internacional. Segur.

Yo per si hi ha cas, i vostes tambe poden fer-ho, m’assentaria a la porta de casa a vore si passa algun potentat o princep arap i me cauen 100 millons de ‘regal’... m’aconformaria en 20 o 30.

  • Antoni Fontelles i Fontestad es Mestre (titulat) i Llicenciat en Comunicacio Audiovisual. Té estudis de periodisme, de filologia i de sicologia.