Una "serp d'estiu"

En l’argot periodistic es denomina aixina una noticia que sent secundaria o terciaria passa a primer pla per l’absencia de fets mes destacables segons criteris periodistics o empresarials. Es el cas de l’eterna polemica del bou embolat, les imprudencies i les victimes mortals.

L’actualitat que mana. En els bous de Naquera (20-8-2022), dos menors li encengueren les boles a l’animal encabotat. Estava el pare d’u d’ells acompanyant-los. La cronica es completa en que enguany han mort set persones per agarrades.

El debat ha traspassat les fronteres autonomiques perque ho han debatut en algunes cadenes estatals de televisio. En estos events hi ha una doble vertent, l’exposicio al perill i el maltracte animal.

Comencem per la vulneracio de la llei, si el reglament tauri no permet la participacio de chiquets, s’ha de sancionar. Entrem en l’ambit personal. Si el menor està en sos pares, ells son els cuidadors... com tambe ho son quan van a la plaja i entren el l’aigua, quan van en el coche propi o quan els compren un patinet. El problema derivat es que si li passa qualsevol cosa... es molt comodo reclamar la responsabilitat subsidiaria als organisadors o a la propia administracio local... es necessari regular quí paga les conseqüencies d’un acte lliure.

Recorde que de menut, com els meus amics, anava a l’entrada dels bous i vaques en el poble, la feyen a migdia i venien d’El Puig o d’algun atre lloc prop per carreteres locals, perque hi havia ramaderies en la contornada... no m’ha passat mai res. ¿Me podria haver passat?. Si. Naturalment, com que els tenía respecte yo no eixia a correr ni a rodar-los, ni de vesprada ni de nit, me quedava en les barreres o en els cadafals.

La seguritat total no existix. No es pot regular tota l’activitat humana, aço no vol dir que no hi haja unes minimes garanties i precaucions.

Entrem en el maltracte. Es obvi que es força a l’animal, sobre tot quan l’embolen, hui el tracte es molt milllor que fa anys... es permetia casi tot (en una ocasio, en el meu poble, al bou li tallaren la bossa dels collons en el pilo... barbaritats d’este classe ocorrien i habitualment ho feya gent forastera). Pot ser paradogic, pero no m’agraden les corregudes de bous i mai he apreciat la ‘bellea’ de tanta crueltat.

Pero hi ha moltes atres classes de maltracte quan es capa als gats o als gossos... quan se’ls te en una casa o un pis, que no es son lloc natural, no parlem dels pardalets ni dels hamsters ni de les cobayes ni de les tartugues que tambe es passen la vida engabiats o els peixets... I podem pujar en l’escala de maltracte... menjar carn o peix o derivats... no deixa de ser una ‘utilisacio’ cruenta dels animals en benefici propi... i consumir vegetals, ¿no son sers vius?

I de pas entrem en la cacera i la peixquera... la primera va cami de ser prohibida... si vixqueren dels camps, els defensors dels animals no pensarien lo mateix (ni soc caçador ni soc peixcador)... quína solucio hi ha... si no es poden matar... que ho colonisen tot... aço sol ser una posicio ‘urbanita’ que veu el camp i la montanya com una cosa exotica, que li agrada que estiguen ‘nets’ i ‘visitables’ i als quals sol anar alguna volta... si protegim totes les especies, ¿qué farem els humans?

Lo dit al principi, una serp d’estiu, perque posats a prohibir hauriem de prohibir tota classe de deports (sobre tot els de risc), conduir (son centenars els que moren en accidents), volar-viajar (sempre hi ha accidents i solen ser mortals), fumar (perque està comprovat que mata) i tantes atres coses...

Personalment crec que n’hi ha massa reglamentacions, prohibicions, control de les activitats, un exces de precaucions i prevencions... estem delegant la responsabilitat personal i social en les lleis. L’esquerra, en general, no enten la ‘llibertat’ de la demagoga presidenta de Madrit-Espanya i perdran eleccions i es llamentaran...

Per cert si se suspen una prova de tir i arrastre perque fa massa calor per als animals... podrien tindre la mateixa compassio en els deportistes (els jugadors de futbol, els ciclistes...), els obrers de la construccio, els repartidors... per quan fa calor asfixiant o quan fa mal orage extrem.

 

  • Antoni Fontelles i Fontestad es Mestre (titulat) i Llicenciat en Comunicacio Audiovisual. Té estudis de periodisme, de filologia i de sicologia.