¡Ha faltat la tia Lilibeth!. ¿Que no vos havieu enterat?. ¡No m’ho puc creure!. ¿Viviu fora de l’univers?

Portem no se quànts dies en el monocultiu mediatic de la mort d’Isabel II que, per lo que es veu, era la reina del mon mundial i de mes llunt. Fins els negrets d’Africa i els pingüins de l’Antartida han enviat condolencies.

No nomes les televisions i radios li han dedicat hores i hores de programacio, tambe els diaris, que solen dur una o com a molt dos pagines d’internacional, s’han estirat i n’han omplit tres i quatre de topics, de fullaraca i d’imagens de ‘dolor’.

Que si el comunicat de la mort, que si penjar el cartellet en la reixa del palau, que si l’embalsemaven, que si estava tot medit i milimetrat, que si no podia comunicar-se el deces fora d’hora, que si era el secretari qui ho notificava i el primer ministre qui ho publicava, que si tot era una mostra de l’eficiencia britanica, que si exponien el cadaver per a que es despediren els escocesos, que si s’havia de decidir si la traslladaven en tren o en avio, que si el ridicul nom de l’operacio ‘la caiguda del pont’, que si el discurs del nou rei, que si ha tengut 15 primers ministres, que si ha conegut no se quànts papes, que si coincidirien els germans, que si les multitudinaries ofrenes florals, que si convidava a te a l’amant del seu marit, que si el dolor de la colonia britanica de Benidorm, que si... ¡chica, chica chica!...

He sentit un molt de vergonya per la meua exprofessio, la de periodiste. Ha segut tot tan hiperbolic, tan barroc, tan grandios, tan exagerat, tan desproporcionat... tan fora de lloc en el sigle XXI... Se que els redactors i redactores no han fet atre que lo que els han manat els seus caps i les empreses. Tots han sucumbit i han segut tots els que han contribuit a la beatificacio d’una reina que es creïa eterna. ¡Pura idolatria!

De veres de veres, ¿qué ha fet esta dona per a produir tanta repercussio?. Els ho dire: res. Aguantar, viure de romanços, fer el paperot durant 70 anys i intentar que la corona passara a son net. Perque no podem oblidar que era una monarca constitucional.

I lo que faltava, un conflicte en la casa real espanyola... la representacio estatal, Felip VI i Letizia, i la familiar, Joan Carles I i Sofia (que no es poden ni oldre) es trobaran en Anglaterra... i al remat han coincidit.

I l’esperpent representat per l’estrambotica presidenta d’Espanya-Madrit-Espanya Isabel Díaz Ayuso... decretant tres dies de dol oficial en ¡una comunitat autonoma!. Pero si Isabel II nomes vingue una vegada a Espanya en la prehistoria... I ara ha anunciat que va a salvar Espanya dels rojos comunistes separatistes i terroristes.

¿S’enrecorden de la pelicula de Berlanga (ara que està de moda) Bienvenido Mr. Marshall?. Aci igual o pijor.

N’han donat per al porc i la burra. I encara quedava el soterrar...

¿I qué me digueu de l’huraca que anava a arrasar Espanya?... era un ratoli.