¡Que voltegen les campanes!, ¡que es facen convits!, ¡que es donen tres dies de festa als treballadors!, ¡que es repartixquen estrenes entre la poblacio!... ¡ha naixcut un infant ancia!

 ¿A quí me referixc? Al ¿nou? model de llenguage administratiu de la Generalitat de PP-Vox mes valencià que ningun atre. Te la benediccio de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVLl), excepte quatre menudencies (Levante-EMV 27-1-2024: 10).

 No he vist el document final, pero per l’alvanç periodistic es lo mateix de sempre, bellugar l’aigua dins del mateix perol. Quan ixque la noticia que s’anava a elaborar un atre text (Levante-EMV 19-10-2023: 6) escrigui l’articul: «El mateix romanç» (publicat 24-10-2023). Servix totalment per a hui: “Res de lo alvançat o descobert ara es nou realment. Ni ‘este’ (demostratius no reforçats) ni ‘partix’ (increment incoatiu -ix) ni ‘artiste’ (distincio de genero en el sufix, ya coneguda des de l’edat mija) ni ‘lo millor’ (informal) (articul neutre, practicat des del principi dels temps) ni ‘vullc’ (formes velarisades en la primera persona d’indicatiu, antiquissimes) ni... totes, totes totes, estaven incloses en les possibilitats que ya oferia l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en algun dels seus materials (diccionaris, vocabularis, acorts). Una atra cosa es que el mencionat manual administratiu [l’anterior] triara lo mes ‘catala’ de tota l’oferta...”. 

I afegia quín era l’objectiu social: “Temporalment, aço li salvarà el cul i la cara al PP, alegrarà a entitats ‘valencianistes’, tranquilisarà ad alguns ‘esperits inquiets’ (els genuïnistes), garantisarà l’unitat de la llengua avalada per la AVLl, i mantindra el pas ferm del sistema universitari en la mateixa linea catalanisant.”. No ha canviat res. I tranquils que ni la RACV ni Lo Rat Penat ni uns atres ‘beneficiaris’ de la ‘pluja presupostaria’ (autonomica i local) obriran la boca.     

             El triumfalisme periodistic

 Entre uns (els redactors de la proposta ‘valencianisadora’, el PP-Vox) i els atres (els mijos de comunicacio, en este cas el periodiste Rafel Montaner i el Levante-EMV) continuen enganyant a la gent: el titular principal: «La AVL avala el nuevo valenciano administrativo del Consell del PP» i el secundari: «Adiós a ‘aquest’ y bienvenida a ‘agarrar’, ‘gasto’ y ‘despedir’». No podia ser d’una atra manera, les formes ‘preferencials’ (‘preferir’, un verp de manament de significacio debil debil) estaven ya en les obres de la AVLl. I alguna de les timides ‘novetats’ propostes com l’us del neutre ‘lo’, que se pretenia en ‘comunicacions administratives orals’ i en ‘escrits poc formals’, ha mereixcut el rebuig academic. Nomes en registres coloquials... D’ahi no pot eixir fins que no ho diga qui mana: l’Institut d’Estudis Catalans. ¡A vore qué s’han cregut estos!

Repetixc: si algu vol seguir gastant ‘aquest’, ‘agafar’, ‘artista’ (per als dos generos) o ‘condueix’ pot fer-ho. I si vol escriure ‘servesca’, encara que sona afectat o antic (segons la AVLl), tambe.

               ¿A ón li pica a la AVLl?

 En el tandem autoritat-poder. En que no es mencione que ella es la maxima autoritat en la materia (Levante-EMV 27-1-2024: 10). ¡Veges tu a ón li cou! Pero no li molestà que supostament l’anterior manual de llenguage administratiu del Botanic I i II (PSOE-Compromís-Podem) ‘preferira’ unes formes que ella no donava com a primeres... No digue res.

 Tampoc alçà la veu quan l’Institut d’Estudis Catalans reformà l’ortografia (2016) per son conte. La AVLl acachà el cap i la copià uns anys mes tart (2018).

 Tampoc se senti interpelada per la Gramàtica zero (del Servei de Política Lingüística de l’Universitat de València, publicada en fasciculs per Levante-EMV a finals de 2020). Quan parla de la doctrina gramatical i de possibles divergencies, afirma que s’han seguit: “les recomanacions normatives més esteses i, en darrera instància, les de l’Institut d’Estudis Catalans i les universitats valencianes” (p. 5). ¿A ón queda el ‘paperot’ de la AVLl?, ¿saben lo que son les ‘recomanacions normatives?, ¿noten quí es-son la-les autoritat-autoritats?

 Ni tampoc diuen res quan un academic com Abelard Saragossà en les seues obres fa concordar l’impersonal ‘hi haure’ en el numero de l’objecte directe: ‘hi han ous’, ‘hi havien llibres’, en conte dels normatius ‘hi ha ous’, ‘hi havia llibres’, ¿qué fem?, ¿farem foc o fogirém?

               ¿Quín es el problema real?

 El fonamental es que no es creuen l’autonomia de la ‘llengua valenciana’, perque nomes es una etiqueta. El derivat es que hi ha tres ‘autoritats’ terrenals (departaments de catala de les universitats - ‘serveis’ de politica llingüistica; Consell - Conselleria d’Educació; i Acadèmia Valenciana de la Llengua) i una sola verdadera: l’Institut d’Estudis Catalans, com la trinitat, tres deus pero nomes u verdader.

 Per cert, ¿este ‘nou’ manual anularà l’anterior?