El 11 de febrer d’enguany es complix l’aniversari de la convocatoria que tingue lloc en 1474, fa 550 anys, d’un certamen poetic que tenía com a tema obligatori lloar a la Mare de Deu, el qual donaria pas a la publicacio, el 25 de març d’eix any, de la primera obra lliteraria impresa en la Peninsula Iberica: Les Trobes en lahors de la Verge Maria.

 L’aparicio de l’imprenta es u dels fets que mes han influit en el transcurs de l’historia del ser huma; significà un canvi a nivell historic, cultural i intelectual, una evolucio de la mentalitat arraïlada en l’Edat Mija i un pas cap a l’Edat Moderna i el Renaiximent. 

 L’atribucio d’est invent li correspon a l’alema Johannes Gutenberg i es situa entorn al periodo que va de 1440 a 1453. Gutenberg era un orfebre alema coneixedor de l’art de la fundicio i encarregat de fer treballs d’artesania en metals preciosos i aleacions. El nomenat “pare de l’imprenta” inventà els tipos movils moderns, en els quals cada peça metalica correspon a una lletra individual i el text se compon per l’encaix successiu de les mateixes. Del seu taller de Maguncia sorgi el primer llibre impres, en 1455, que es conegut com la Biblia de Gutenberg, o Biblia de 42 llinees. La ciutat fon incendiada i saquejada en 1462, per lo que els impressors, que ya s’havien multiplicat, s’hagueren de dispersar, en lo que l’invent s’estengue al restant d’Europa.

 No es casualitat el fet de que la primera obra lliteraria impresa en territori peninsular se donara en la ciutat de Valencia, ya que el sigle XV es l’etapa de major esplendor social, economic i intelectual del Regne de Valencia, un periodo en el que destacaria sobre el restant de regnes peninsulars. La ciutat de Valencia, la mes poblada en diferencia, era una gran capital en una economia potent i una intensa vida cultural. Les relacions comercials, vehiculades a través del seu actiu port, sobre tot en Italia pero tambe en el restant de països europeus, fomentaven els intercanvis culturals.

L’alemana Gran Companyia Comercial de Ravesburg, que tenía interessos comercials en tota Europa, contava en una oficina en la capital valenciana, dirigida per Jacob Vizland. Este, entenent l’importancia de l’obra a publicar, cridà a l’impressor alema Lambert Palmart, discipul de Gutenberg, el qual, junt en la seua esposa Leonor Eiximenis –qui ajudaria a finançar el taller del seu marit–, instalà una imprenta en el Portal de Valldigna. Alli es a on s’editarien Les Trobes.

 Tradicionalment s’ha considerat esta obra la primera en imprimir-se en Espanya i la de Palmart la primera imprenta. Noves investigacions pareixen donar la prioritat a Segovia. No obstant continúa sent cert que Les Trobes es la primera obra lliteraria impresa, puix en el cas de Segovia se tracta de l’impressio de les actes d’un sinodo celebrat en la ciutat.

 Una caracteristica especial de l’obra valenciana es que en ella se deixen de costat els tipos gotics habituals i s’utilisa la tipologia humanistica o romana, una innovacio procedent dels humanistes italians. Es tracta d’un fet aïllat, donat que este model encara tardaria en generalisar-se.

 Una atra transcendental obra valenciana, la Biblia Valenciana de Bonifaci Ferrer –que començà a imprimir-se en febrer de 1477 concloent-se en març de 1478–, fon tambe obra de Palmart, treballant en la colaboracio d’Alonso Fernández de Córdoba, abans de que este s’independisara i es convertira tambe en un important impressor. El cost de l’edicio corregue a carrec de Felip Vizland, germa de Jacob i hereu a la seua mort, en qui Palmart continuarà treballant en mes publicacions fins a 1479.

A pesar de que la convocatoria no especificava l’idioma a usar, els poemes foren escrits molt majoritariament en llengua valenciana; cosa natural, puix que l’acontenyiment se produi en la capital del Regne de Valencia. El motiu de la convocatoria parti del desig del virrei Lluïs Despuig d’honrar a la Verge Maria. L’encarrec de l’organisacio del certamen recaigue en el poeta valencià naixcut en Penaguila, Bernat de Fenollar, persona molt relacionada en els circuls lliteraris que en aquella epoca hi havia en la capital.

 Les Trobes se compon de quarantacinc poemes, quaranta d’ells escrits en valencià, quatre en castella i u en toscà (com indica el seu autor, Narcis Vinyoles), aixina com un prolec en llati. Els poemes havien de constar de cinc estrofes, en dedicatoria i tornada, pero tenien llibertat en quant a l’estil i la llengua. En total participaren quaranta poetes, alguns dels quals aportaren dos composicions, i Vinyoles tres. Sobre la seua procedencia, 32 eren de Valencia ciutat, quatre de Xativa, u de Gandia, u era catala i dos castellans.

 Els autors que participaren en el certamen tenien diferents professions: meges, notaris, religiosos, escrivents, dos estudiants, un argenter, un mestre o un fabricant de naips. D’entre tots, destacar la participacio de Joan Roiç de Corella, Jaume Roig, Bernat Fenollar –que no optà a premi–, Jaume Gassull, Narcis Vinyoles, Miquel Pereç, Bernardi Vallmanya, Joan Vidal, Lluïs Alcanyiç o Joan Moreno. Ad estos, s’han d’afegir: Jordi Centelles, Franci [Francesc] Castellvi, Francesc Barceló, Joan de Nagera, Berenguer Cardona, Pere Pereç, Joan Verdanxa, Antoni Vallmanya (de Barcelona), Lluis Munyoç, Joan Gamiça, Joan Sobrevero, Joan Llançol, Gines Fira, Pere Civillar, Llorenç Diamant, Joan Sant Climent, Berthomeu Salvador, Lluis Catala, Berthomeu Dimas, Hun castella sens nom, Francesc Vilalba, Joan del Bosch (de Xativa), Lluis Garcia, Bernat Despuig, Jeroni Monço, Francesc de Sant Ramon, Mateu Esteve, Pere Alcanyiç (de Xativa), Pere Bell i Joan Vidal. 

 La primera reimpressio se la devem a Francesc Martí Grajales, publicada en el titul de Primer libro impreso en España. Les Trobes en lahors de la Verge María (1894), treball en el que realisa un estudi sobre l’unic eixemplar que se conserva de l’obra en qüestio en la Biblioteca de l’Universitat de Valencia, el qual arribà procedent de la biblioteca del Real Convent de Predicadors de Valencia. Diu Grajales: “De los poetas citados anteriormente, son muy pocos de quienes se conocen poesías aparte de las incluidas en este notabilísimo cancionero. No cabe dudar que la mayor parte de ellos alcanzarían reputación y prestigio en su tiempo, en virtud de obras que hoy día no se conocen”.

I descriu el treball d’impressio: “La obra carece de portada; su tamaño es en 4.º, de 66 hojas, 8 de ellas en blanco y las 58 restantes impresas en letra romana. No contiene lugar ni año de impresión, y por lo tanto carece del colofón donde generalmente constan uno y otro; se compone de siete cuadernos, cuatro de 10 hojas, uno de 12, otro de 8 y otro de 6”.

La publicacio de Les Trobes es un testimoni de la puixança de la Valencia del sigle XV, tant des del punt de vista comercial i social, mostrant al nostre Regne com a alvançat en l’introduccio d’innovacions tecniques, com era el cas de l’imprenta, com des del punt de vista cultural, a l’iniciar-se en este menester en la publicacio d’una obra lliteraria; obra en la que ademes es de resaltar la naturalitat en que les personalitats mes destacades utilisaven per a les mes elevades creacions intelectuals la llengua valenciana.

(Del ROGLE 209-Febrer 2024)

Image 3: Wikipedia
Image 4: templers burjassot