La presidenta de la Comunitat de Madrit, Isabel Díaz Ayuso, IDA, està perdent el nort i els nervis, una cosa que, per una atra banda, tranquilisa un poc o un molt al president del PP Alberto Núñez Feijóo, que veu cóm va desapareixent la nuvolada i s’allarga el seu mandat.

En la primera fase –un error gros– ixque a defendre, institucionalment, al seu novio Alberto González Amador, AGA per un assunt en Facenda. I no m’interessa si es persecucio de l’estat o no (a mosatros tambe mos ‘perseguix’ quan mos ve un recarrec per un impost no pagat en temps i forma). L’encabotament en la justificacio des del carrec que ocupa amplificà el possible delit i escampà la taca. A ningu o casi ningu li importa en quí es gita o es deixa de gitar IDA, preocupacio prou mes notoria i obsessiva entre els seus seguidors i entre la dreta ‘cristiana’.

En la segona fase, algu li ho degue de chiuchiuejar a l’orella, IDA optà per distanciar-se. ¡Bona jugada!, i afirmar que es tractava d’una ‘persona particular’ victima de l’aparat de l’estat (o de la seua administracio quan un estudiant no paga, p. e., les taxes universitaries reglamentaries). D’esta manera se separava del possible delit que haguera comés la seua parella i no implicava l’institucio que representa, no oblidem que es presidenta d’una autonomia.

Pero va i es tan humana que recau i entropeça en la mateixa pedra –es la tercera fase– perque el maquiavelic i impresentable assessor que te, Miguel Ángel Rodríguez, MAR, amollà la bola que Facenda li deu mes de 500.000 euros al novio d’IDA. I –nou error– ella tornà a eixir i a defendre’s fent passar una mentira per una veritat, mentira que supostament la lliuraria de la primera clavada de pota. Doble mentira.

Els que estan en els gabinets de comunicacio d’institucions i de politics solen ser periodistes, pero en eixe temps son propagandistes, son cantors de les bondats i de les virtuts d’aquells que els paguen. Es una professio com una atra, la paradoxa es quan pretenen que tal activitat passe per periodisme, no ho es, es formalment informacio, pero semanticament es publicitat i propaganda.

Els explique l’enredro. El contribuent AGA, defraudà (les cantitats son eixemples, no reals) i cometé falsetat documental en les declaracions de 2020 (100 e) i 2021 (200 e). Facenda notificà a AGA que li havia obert una investigacio fiscal pels dos anys i AGA ingressà 500 euros en la declaracio de 2022 (100 de 2020, 200 de 2021, 50 de la denuncia corresponent, 50 d’interessos i 100 de la de 2022). Es dir, intentà fer una regularisacio voluntaria, prohibida perque tenía obert un proces sancionador. D’esta forma, segons MAR i IDA, Facenda li ‘deu’ al contribuent 400 euros. No es cert, Facenda no li deu res a AGA sino que li torna 400 euros ingressats in-de-gu-da-ment per AGA en un intent de tapar el frau de 2020 i 2021.

Sent assunts relacionats, no son lo mateix. Barrejar les coses es una de les tecniques de desinformacio mes burdes i que nomes enganya als partidaris, al fanatics i als creduls. Conve tindre esperit critic en este cas i en molts atres.

Imagen: elplural.com