MASSA MORTS

I

El marc

No sere equidistant en les responsabilitats de la catastrofe ocorreguda en el nostre regne (29-10-2024) ni tampoc repetire el topic de que tots els politics son iguals (es un plantejament de dretes clar), sempre n’hi ha uns mes iguals que uns atres ¿Algu creu que son iguals Donald Trump i Kamala Harris? (en uns dies ho sabrem).

¿Era evitable la dana i els danys materials enormes? Nomes en part. ¿Eren evitables les morts (211, 2-11-2024)? Sense dubte, no totes pero si l’immensa majoria.

Les danes son meteors endemics d’esta zona de la Mediterranea, pero tambe es cert que no en l’intensitat dels ultims decenis. Aço nos obliga a plantejar solucions de futur. La necessaria reconstruccio es treballar per al dimoni, en part. Estos fenomens van en aument i podem optar per ‘la faena del matalafer, fer i desfer’, o acceptar l’oportunitat de la destruccio per a repensar un urbanisme de futur (ya que els de la rajola nomes pensen en construir a on siga), cosa que requeriria de grans pactes entre partits i entre administracions de distints nivells.

L’abans

La meteorologia no es una ciencia exacta, treballa en models caotics, i per lo tant les prediccions son sempre aproximades, provabilistiques, pero cada volta encerten mes (contra els que opinen que es millor creure en les ‘cabañuelas’ o en les marmotes). Les danes especialment son molt ‘seues’.

En esta ocasio, l’Agencia Estatal de Meteorologia (AEMET) havia anunciat (24-10-2024) pluges intenses (una gota freda) per a la semana següent i continuà informant el 24 i el 26 i emete un avis especial de fenomens adversos el 27 per als dies vinents.

El dia 29 botaren les alarmes i AEMET passà l’avis de taronja a roig (07:31), amplià l’avis al litoral sur de Valencia (07:36), pujà l’avis en el litoral nort de Valencia (07:52), estengue l’avis a tota la provincia (09:41) i prolongà l’alerta roja mes tart (17:49). Paralelament, la Confederacio Hidrografica del Xuquer alertà de l’aument del cabal en la rambla d’El Poyo i la Generalitat, en conseqüencia, adverti als ciutadans per a que no s’acostaren a barrancs i rius.

Les competencies

La Generalitat Valenciana no ha actuat diligentment sino negligentment i es la principal responsable de les morts (del desastre, en part). ¿Per qué ho dic? Perque la pregunta que s’ha fet una gran part dels valencians i valencianes es ¿a qué esperava per avisar als ciutadans i a les autoritats locals?

A migdia (13 h) el president Carlos Mazón en conferencia de prensa assegurava que lo pijor havia passat i que unes hores mes tart (cap a les 18) l’intensitat minvaria. No obstant, donades les circumstancies, el Consell reclamà l’intervencio de l’Unitat Militar d’Emergencies (UME) (15.30) en Requena i Utiel.

Ya tart (20.10) sonava en tots els movils una alarma de la Generalitat per a que les persones no ixqueren de casa i adoptaren tota classe de precaucions. Mes de 12 hores des de l’inici de la fase roja d’AEMET.

La guerra politica

El desastre es massa gran com per a assumir que s’ha actuat mal. El president del PP Alberto Núñez Feijóo, junt al president Mazón, acusà al govern central de falta d’informacio (aspecte negat per Mazón en compareixença publica) i digue que l’eixecutiu valencià ho havia fet be conforme l’informacio facilitada per l’AEMET i per la Confederacio Hidrografica del Xuquer (aixina dirigia cap ad estos organismes estatals la responsabilitat) i que les alarmes era una qüestio protocolisada participada per Proteccio Civil (estatal).

No es cert. AEMET nomes te la missio d’avisar del perill segons les previsions de l’orage, pero la declaracio de les alertes es competencia exclusiva autonomica en els nivells 0, 1 i 2, aixina com la direccio de l’emergencia. Distinta es la situacio 3 en que les operacions les dirigix l’estat.

Per este motiu, un conflicte de competencies, l’UME nomes ana a les zones a les quals se l’havia requerida per a ajudar. I tambe es el motiu pel qual l’eixercit no vingue fins que el govern valencià no el demanà. Ni l’UME ni l’eixercit poden intervindre motu proprio.

¿Hauria pogut fer mes la Generalitat? Si, ordenar matinet la suspensio de la docencia (com havia fet l’Universitat de Valencia el dia anterior) o que els treballadors tornaren abans a casa... com feu la Diputacio de Valencia, a les 14 h suspengue l’activitat dels seus centres.

Imagens: elmundo.es, informacion.es

 

2

II

L’en acabant

La vesprada-nit del dimarts 29 ocorregue l’enorme desastre en la zona sur de Valencia ciutat i algunes atres comarques interiors. Mentrestant, la riuada pillà desprevenguts als ajuntaments, policies locals i proteccio civil i especialment a la poblacio que no s’havia preparat per a lo que venía.

Certament es dificil lluitar contra precipitacions de 300-400-500 litros per m2 o els 630 de Turis. Pero, per experiencia passada se sap que tota eixa aigua que cau en l’interior, mes amunt, te un desembassament natural cap a la costa.

Les derivades de la catastrofe: llentitut (inevitable i justificada) en obrir vies per a l’arribada de productes basics, incomunicacio pel trencament de carreteres, solsiment de ponts o inutilisacio del servici ferroviari, s’han agrandat per imprevisio-negligencia parcial de l’administracio autonomica (no vullc pensar que no es prengueren mides mes drastiques com parar l’activitat comercial matinet per ‘pressions’ o ‘sugerencies’ empresarials). Tambe han segut inevitables la falta de llum, problemes de telefonia o talls en el suministre d’aigua.

La pulsio solidaria

En estes situacions tan penoses i dramatiques, que sempre toquen ad algun familiar, amic o conegut, s’activa una emocio solidaria en la gent i millers de valencians i valencianes acodiren a peu a ajudar als damnificats en la neteja de les cases i portaven provisions perque no tenien de res els que havien conservat la vida.

Per desgracia, esta corrent d’empatia dura lo que dura l’informacio en la primera plana dels mijos de comunicacio (alguns dels quals ho han fet francament be, com RTVE o La Sexta)... en acabant s’oblida i es torna a la rutina i a la ‘normalitat’. I molts diran que han depres la lliço. Yo dic que no, es repetiran els mateixos errors, perque el problema es molt gros, es el canvi climatic que està aci. Entre els negacionises i els dubtosos no es prendran les mides adequades, pero malairém per tot i contra tots, per a trobar uns culpables i aquetar les consciencies quan, en realitat, som tots.

El pallasso de la fira i els aprofitons

Com que no te res mes que fer, es dedica a fer l’indi i a mostrar sa decrepitut i ignorancia. Es l’excantant i exmodern Miguel Bosé, ara ultraconservador i conspiranoic, qui en un tuit en Instagram (31-10-2024) s’esplayava: “Estoy devastado y superado por la catástrofe ocurrida en Valencia, también en Cuenca y Albacete. Pero, sobre todo, estoy furioso y lleno de rabia porque todas estas vidas perdidas, todas estas casas, campos, ganado y pertenencias son indiscutiblemente consecuencia ya sobradamente documentada y pública de una suma de pésimas y criminales prácticas llevadas a cabo por Gobiernos, que, entre destrucciones de presas y embalses, y sobre todo con la práctica desmesurada y sin control de las ingenierías climáticas, Chemtrails o Haarp que se les han ido de las manos, no están causando más que dolor, sufrimiento y pobreza".

Massa espai per a qui es dedica a escampar boles ‘criminals’, les seues.

El primer aprofito es el seudosindicat Manos Limpias que ha denunciat a la directora d’AEMET, María José Rallo, i al director de l’Agencia Valenciana de Seguritat i Resposta a les Emergencies, Javier Montero, per homicidi imprudent i danys.

La segona aprofitona es la portaveu de Vox en el Congres, María José Rodríguez de Millán, que ha criticat la ‘nefasta’ gestio del president Pedro Sánchez, ha exigit el desplegament de tot l’eixercit i de pas que declare l’emergencia civil (¡¡¡¡recordem cóm ana i quí critica ad nauseam la declaracio d’emergencia en la pandemia!!!!).

I els ultims, no en citare mes, son els insectes de El Hormiguero (Antena 3): el director i presentador valencià Pablo Motos, el contertuli Juan del Val (el marit de la valenciana Nuria Roca) i la periodista de la frangeta i presentadora de Más Vale Tarde, Cristina Pardo, que es despacharen a gust en el programa del dia 31-10-2024 reclamant una dignitat als politics (Vanitatis 1-11-2024, edicio digital) de la que ells mostraren una carencia absoluta.

Imagens: facebook.com, telecinco.es.

 

3

III

El futur, reconstruir o replantejar

Tal volta, el sistema d’alertes als movils ordenat per l’Unio Europea hauria de canviar un poc i afegir un color negre en instruccions automatisades de suspensio d’activitat laboral-comercial i obligatorietat de no eixir de casa o d’evacuacio si o si.

Tal volta, els responsables autonomics s’haurien de plantejar un urbanisme compatible en estes situacions que cada vegada seran mes fortes i repetitives i que estan vinculades, en intensitat, al canvi climatic. El problema es que els governants i els votants son negacionistes publics o privats. Vaja, que aço ha passat sempre i Deu ho vol aixina.

Tal volta, faría falta que en estes situacions i tambe en moltes atres, s’abandonara la lluita politica o els intents de traure redit politic de la desgracia. Pero pareix que no sera aixina. ¿Qué han guanyat la trentena de jovenets i majorets que anaren a l’aeroport de Manises a cridar contra el president Pedro Sánchez? ¡Ya sabem que te la culpa!, si ve perque ve, si no ve perque no ve, ¡qui no vos conega que vos compre!

Tal volta, sería d’esperar que la corrent popular de solidaritat rapida i curta en esta catastrofe s’allargara en el temps i s’estenguera a unes atres arees (per eixemple, la conservacio de la naturalea, l’aposta decidida per energies netes –la nuclear no ho es encara que ho diga la vicepresidenta europea Teresa Ribera, el president Carlos Mazón o el Sumsum Corda, la potenciacio del consum de productes de proximitat, la conservacio i millora d’uns servicis publics essencials i per a tots...). No passarà, aço es un acte aïllat –consumiste– i que servirà per a contar a amics i descendents i satisfer la quota d’heroïcitat personal, pero no servira d’aprenentage transversal, no hi haura transferencia. Segur.

Tal volta, la poblacio, els damnificats, haurien de ser un poc mes comprensius i equitatius... eixos aplaudiments quan aplegaven el soldats de l’eixercit als pobles (que no dic que no se’ls mereixquen, cobren per aço), deixa en molt mal lloc i son un poc ofensius per als voluntaris de proteccio civil, per a les persones de fora que han vengut aci a colaborar, per als policies locals, per als guardies civils, per als policies nacionals, per als bombers, per als membres de l’UME, per als treballadors de les empreses de suministraments basics, per als voluntaris locals, per als alcaldes i regidors que han estat totes les hores disponibles... que tambe s’ho mereixen, perque s’han deixat la pell...

Els ultralliberals s’hauran d’aclarir

Es un impossible, pero una vegada mes s’ha posat damunt de la taula la contradiccio dels ultralliberals que odien l’estat lladre i criminal i en quant els passa qualsevol desgracia o els toquen les propietats clamen per a que acodixca de forma immediata o intervinga. Pero quan ho fa, el critiquen per comuniste i perque impedix la lliure empresa i allunta les inversions internacionals.

Si els ferem cas (alguns els en fan, especialment els ultraconservadors) i no pagarem imposts (perque segons la creença estesa, mos furten els diners) a vore ara a quín sant s’aclamaven, quí arreglaria les carreteres, quí els restabliria les conexions ferroviaries, quí els donarìa ajudes per a traure un poc el cap, quí els posaria servicis sanitaris a disposicio les 24 hores... i tantes i tantes coses que nomes es valoren quan es perden (passa com en la salut, no tenim consciencia del benestar fins que mos posem malalts).

Soc pessimiste, no deprendran perque no volen deprendre i continuaran anant a on anaven... aixina la coalicio de fet en les Corts Valencianes PP-Vox va cami d’aprovar la construccio d’hotels i vivendes a 100 metros de la costa o menys... ¿s’imaginen lo que hauria passat si les eixides naturals de tota l’aigua hagueren estat tapades per un mur de cement? Lo dit, molt pessimiste.

I falten els desapareguts.

Imagens: gacetamedica.com, okdiario.com.

  • Antoni Fontelles i Fontestad es Mestre (titulat) i Llicenciat en Comunicacio Audiovisual. Té estudis de periodisme, de filologia i de sicologia.